Peneplà (vers 1.000 m alt), al límit amb les Guilleries, a la divisòria d’aigües entre les rieres d’Arbúcies, d’Osor i Major.
Intensament artigat, compta amb diverses masies disseminades.
Arenes, pla de les -Selva-
10 Respostes
Arxiu d'etiquetes: planes
Ardenya -Baix Llobregat-
Masia, situada en ple massís calcari cretaci de Garraf, al pla d’Ardenya, que forma com una conca de recepció de les aigües que, per un fenomen càrstic, emergeixen més avall, prop de Vallirana, a la font d’Armenau.
El vessant meridional del pla d’Ardenya presenta superfícies profundament erosionades (anomenades rasclers a la comarca).
Arca, coll de l’ -Alt Empordà-
Depressió (581 m alt) de la serra de l’Albera, entre la vall de l’Albera i la capçalera del Llobregat, límit amb el Vallespir.
S’obre entre el pic de la Comtessa i el pla d’Arca, que s’estén pel vessant meridional.
Anyella, pla d’
Planell (1.840 m alt) de la serralada que separa la vall d’Alp de la vall de Ribes, situat, en gran part, al vessant ripollès, dins el terme municipal de Toses.
Hi passa la pista que uneix Castellar de N’Hug a la Molina.
Altiplà Central Català
(Catalunya)
Nom donat per alguns geògrafs a l’altiplà de l’interior. Forma part de la Depressió de l’Ebre.
Actua com a divisori d’aigües entre els rius Segre i Llobregat, i també d’aquest amb el Ter i el Besòs.
Ocupa bona part de la regió de Manresa i un sector de la de Lleida.
Alfacs, els
(Amposta / Sant Carles de la Ràpita, Montsià)
Terra baixa, pantanosa. L’evolució del primer braç hi formà una albufera, que, amb noves aportacions, va configurar el port natural dels Alfacs situat en el sector SO del delta de l’Ebre, un dels més ben protegits del litoral català.
D’extensió força considerable (13 km. de llarg i 4 d’ample), conté poca aigua, car la seva profunditat mitjana no passa de 7 m. Fars a la punta de la Banya i a Sant Carles de la Ràpita, que és la població que explota comercialment el port.
Exporta sal, la qual s’extreu en gran quantitat de les veïnes salines de la Trinitat.
L’11 de juliol de 1978 va patir una greu tragèdia quan un camió carregat de propilé liquat va explotar a prop d’un càmping, causant més de 200 morts i 100 ferits de diferents nacionalitats europees.
Aigüestortes
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Petit pla (1.818 m alt) del poble de Barruera, a la vall de Sant Nicolau, entre els estanys Llong i de la Llebreta, cobert de bosc (pins i avets) i de prat natural, en el qual el riu forma una sèrie de meandres i d’illes, en una de les quals es troba la petita capella, moderna, del Sant Esperit.
És un antic lloc emplenat per les aportacions de sediments procedents del barranc de Morrano.
Al final del pla hi ha una presa que desvia les aigües del riu Sant Nicolau -i les que procedeixen, canalitzades, de la ribera de Llacs– cap a la central de Caldes de Boí, a través d’una galeria a pressió de 5.746,6 m de longitud.
Els seus valors paisatgístics han estat protegits amb la declaració de parc nacional a favor de la zona on es troba inclòs aquest indret (parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici).
Aiats, pla d’
(l’Esquirol / Rupit i Pruit, Osona / la Vall d’en Bas, Garrotxa)
Plataforma tubolar i acinglerada (1.303 m alt), entre els tres municipis, de 3 a 4 km d’extensió per 200 a 300 m d’amplada, que forma part de la Serralada Transversal catalana.
Una ampla graonada practicada al cingle facilita l’aprofitament dels pasturatges que cobreixen el pla. És el límit entre els tres municipis.
Al peu dels cingles d’Aiats, s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de serra de Cabrera de la plana de Vic, on es troba la gran masia d’Aiats.
Aguiló, prat d’
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Plana de pasturatge, a Montellà de Cadí, al vessant septentrional del Cadí, damunt la vall de Ridolaina.
Hi passa el camí de Gósol a la Cerdanya pel coll de prat d’Aguiló (més conegut com a pas de Gosolans).
El Centre Excursionista de Catalunya hi construí, el 1927, el refugi Cèsar August Torras.
Vinebre (Ribera d’Ebre)
Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 26,44 km2, 34 m alt, 428 hab (2017)
Situat al centre de la comarca, en una estreta franja a l’esquerra de l’Ebre, on hi ha el sector de les Illes o pla de Vinebre. El territori s’allarga vers el nord-est fins al límit amb el Priorat, i és drenat per diversos torrents, com el riu de la Torre. La superfície inculta és ocupada per pasturatges, garriga i bosc.
Agricultura totalment de secà; els conreus més estesos són els d’oliveres, vinya, cereals i ametllers. Ramaderia de bestiar porcí i oví; avicultura. Petita indústria derivada de l’agricultura (elaboració d’alcohols i vi) i fabricació de pinsos compostos. Àrea comercial de Móra d’Ebre. Població en descens.
La vila (vinebrins o vinebrans) és a l’esquerra de l’antic curs del riu; l’església parroquial de Sant Joan Baptista fou acabada el 1691, poc abans d’obtenir la independència d’Ascó; important col·legi de les teresianes.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 