(Barcelona, 1874 – 1964)
Pintor. Germà de Pere. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Exposà per primera vegada el 1896, a Barcelona.
Obtingué premis importants a les Exposicions de Dresde, Buenos Aires, Londres i Brussel·les.
Excel·lí com a paisatgista lluminós.
Nom amb que és conegut el pintor català Bonaventura Casas i Pàmies (1861-1907).
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Família de pintors, entre els quals figuren:
Antoni Casanoves (Barcelona, segle XVII) Pintor. Entre les seves obres figura curiosament la confecció d’uns nous gegants per a la processó de Corpus barcelonina (1653). El 1638 fou cònsol del gremi de pintors de la ciutat.
Joan Casanoves (Barcelona, segle XVII – 1739) Pintor. Autor d’un retrat de Felip V de Borbó.
Joan Casanoves i Ricart (Catalunya ?, segle XVIII – 1756) Pintor. El 1746 féu un retrat del rei d’Espanya, avui perdut. És autor del quadre de les Ànimes (1742), a l’església d’Andorra la Vella.
Antoni Casanoves i Torrents (Barcelona, 1752 – 1796 ?) Pintor. El més conegut de la família, que hom ha considerat autor d’una sèrie de dibuixos conservada al Museu d’Art de Barcelona, que probablement ha d’ésser atribuïda a Manuel Tremulles.
(Taradell, Osona, 1913 – 1991)
Pintor. Estudià a l’Escola Municipal de Vic.
Ha efectuat bon nombre d’exposicions i decorat algunes esglésies.
(Badalona, Barcelonès, 1868 – Mèxic, 1938)
Pintor. Fou deixeble de Ramon Martí i Alsina. Vivia a Mèxic des del 1910.
Conreà el paisatge i els temes florals.
(Campdevànol, Ripollès, 1909 – Lisboa, Portugal, 23 desembre 1990)
Pintora. Ha conreat amb bon èxit la pintura mural i el gravat.
Anton Casals (Barcelona, 1747 – 1818) Pintor. Són bastant notables, sobretot per les figures que s’hi mouen, dues vistes de Venècia, pintades el 1779, possiblement còpies d’un original desconegut dins la línia de les obres del Canaletto.
Antoni Francesc Casals (Barcelona, segle XVIII – segle XIX) Militar. És autor d’un Curso teórico de aritmética mercantil, publicat en dos volums l’any 1819.
Bonaventura Casals (Barcelona ?, segle XVIII) Metge. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Mèdico-pràctica de Barcelona (1770). El mateix any escriví una Descripción de una enfermedad procedente de la tenia (publicada el 1798).
Bru Casals (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1852) Religiós trinitari. Lector de teologia al col·legi del seu orde a Barcelona. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1804). Autor d’un Discurso sobre la expedición de los franceses a Tarragona en la última guerra (1818).
Joan Casals (Pobleta de Bellveí, Pallars Jussà, 1843 – Barcelona, 1900) Gravador i litògraf. S’establí a Barcelona. Excel·lí en el fotogravat, aplicant experiències adquirides a París. Les seves litografies sobre dibuixos d’Apel·les Mestres són excel·lents.
(Barcelona, 18 juny 1881 – Sabadell, Vallès Occidental, 11 abril 1964)
Pintor. Fou també dibuixant i decorador ceramista. Realitzà nombrosos ex-libris. Obtingué premis importants.
(Barcelona, 1900 – 1944)
Pintor i escultor. Té obres als Museus Balaguer de Vilanova, Sabadell, Saragossa, Bilbao, Zumaya (País Basc) i Buenos Aires.
(Barcelona, 2 maig 1900 – 9 gener 1991)
Esmaltadora i ceramista. Filla d’Alexandre Cardunets i Cazorla, el qual la va iniciar en dibuix i pintura. Estudià a l’escola Superior dels Bells Oficis i a l’Institut Català de les Arts del Llibre.
El 1917 exposà a les Galeries Laietanes i el 1925 guanyà una medalla d’or a l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives de París.
Al casar-se abandonà la seva carrera artística.
Dades dels Països Catalans 