Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Joan de Borgonya

Borgonya, Joan de

6 Respostes

(Estrasburg, França, segle XV – Barcelona, 1526)

Pintor. Identificat abans amb el pintor gironí Porta i anomenat posteriorment Mestre de Sant Feliu.

Possiblement visqué en terres valencianes fins al 1510; d’aquest període daten probablement les taules de Sant Andreu (capella del Miracle, València).

Establert a Barcelona a partir del 1510, on pintà el retaule, desaparegut, de l’església del Pi i els escuts del cadirat del cor de la catedral (1519) amb motiu de la reunió del Toisó d’Or presidida per Carles V. A Girona pintà el retaule de l’església de Sant Feliu i el de Santa Úrsula per a la catedral.

És autor també de les taules de la Magdalena (Museu Provincial de Tarragona), el Calvari (Museu Provincial de Girona), dues taules de la Vida de sant Bartolomeu (Barcelona, col·lecció particular) i el Retrat de dona (Esztergom, Hongria), signat, gràcies al qual fou confirmada la identitat del pintor el 1965.

La influència de Leonardo i de Dürer, la subversió de l’harmonia i la bellesa clàssiques i el seu gust per pintar argenteries, així com l’expressionisme provinent del seu origen germànic, en fan un manierista anterior a la gran època d’aquest corrent internacional.

Segurament fou el pare de Joan de Borgonya  (Barcelona, segle XVI) Pintor. És documentat a Barcelona de 1556 a 1573.

Boix i Pons, Esther

1 Resposta

(Llers, Alt Empordà, 26 març 1927 – Anglès, Selva, 26 maig 2014)

Pintora. La seva pintura, expressionista i molt personal, ha usat indistintament la figuració i l’abstracció. Professora d’arts plàstiques.

El 1967, juntament amb el seu marit Ricard Creus, fundà l’escola de tècniques d’expressió L’Arc. Col·laborà en l’orientació pedagògica d’educadors.

Bofill i Bosch, Fidel

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 3 agost 1934 – 21 maig 2013)

Pintor. Format a Vic, conreà un paisatgisme impressionista amb el qual recrea l’estil dels pintors modernistes catalans. Exposà regularment a l’estranger.

La seva obra Puente Alta és exposada al Metropolitan Museum de Florida (USA).

Blasco i Monterde -germans-

2 Respostes

Foren germans del també dibuixant Jesús Blasco i Monterde.

Pilar Blasco i Monterde  (Barcelona, 10 desembre 1921 – 19 setembre 1992)  Dibuixant. Ha treballat molt com a il·lustradora de diverses publicacions periòdiques, sobretot d’especialitzades en temes femenins.

Alexandre Blasco i Monterde  (Barcelona, 21 setembre 1928 – 19 octubre 1988)  Pintor. Destacà com a aquarel·lista.

Adrià Blasco i Monterde  (Barcelona, 20 maig 1930 – 24 abril 2000) Pintor. Ha destacat com a dibuixant i il·lustrador. Conreà sobretot l’aquarel·la.

Blasco i Brugueras, Sixte

2 Respostes

(Barcelona, 1926 – 17 març 1996)

Pintor. Fill de l’escultor Silvestre Blasco i Vaqué. Després d’una estada a Alemanya, conrea un hàbil expressionisme, decorativista i colorista.

Ha exposat a Barcelona, Nova York, Ginebra, Milà, Tunis, etc. L’any 1969 signà un Manifest Essencialista.

Fou germà seu Valentí Blasco i Brugueras  (Barcelona, 1920 – 1967) Pintor. Fou deixeble de Feliu Mestres i de Vila i Arrufat. Ha obtingut diversos premis.

Blasco, Jeroni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Pintor. Entre 1705 i 1722 realitzà diversos cartons per als bells conjuns de rajoles vidriades de la Casa de Convalescència de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, ocupada avui per la Biblioteca de Catalunya.

Blanch i Pla, Xavier

Deixa un comentari

(Barcelona, 1918 – Madrid, 1999)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1939-41).

Féu la primera exposició individual el 1942, i els anys seixanta amplià estudis a Roma.

La seva pintura, de tons i formes suaus, se centra sobretot en les figures femenines o, d’una manera eventual, en paisatges i natures mortes.

Beulas i Recasens, Josep

Deixa un comentari

(Santa Coloma de Farners, Selva, 7 agost 1921 – Osca, Aragó, 3 agost 2017)

Pintor. Residí a Madrid d’ençà del 1947. Es formà a l’Academia de San Fernando (1948-53) i a l’Academia Española de Roma (1955-60).

Seguí una línia pròxima a la de l’escola de paisatgistes castellans, amb unes visions rurals i urbanes de to expressionista i amb l’ús de tonalitats predominantment ocres.

Bernabeu, Miquel

Deixa un comentari

(Barcelona, v 1880 – París, França, 1946)

Pintor. Residí habitualment a París.

Excel·lí com a aquarel·lista. Obtingué grans èxits internacionals. Exposà a França, Anglaterra, Itàlia, Alemanya, Estats Units, Argentina, Uruguai i Brasil.

Té a Poblet un quadre que representa les ruïnes del monestir abans de la reconstrucció.

En 1947 fou celebrada a Barcelona una exposició d’obres seves, en homenatge pòstum.

Bermejo, Bartolomé

3 Respostes

(Còrdova, Andalusia, vers 1440 – Barcelona, vers 1498)

(o de Cárdenas, o el Itinerante)  Pintor. Les primeres notícies el citen con a ciutadà de València (1468), on pintà Sant Miquel (col·lecció Wernher, a Anglaterra, procedent de Tous).

Després anà a Aragó (des del 1474) i després a Catalunya (des del 1486), on signà la gran pintura sobre fusta la Pietat (Barcelona, 1490), encarregada per l’ardiaca Lluís Desplà per a la catedral de Barcelona.

També a Barcelona féu el cartó per al vitrall de la capella de les fonts baptismals de la catedral (1495), les quatre escenes de la vida de Crist (dues al Museu d’Art de Catalunya i dues a l’Institut Amatller).

El seu estil, influït pels flamencs, revela un profund coneixement de la tècnica d’emprar transparències i contrastos cromàtics. Influí poc en la pintura catalana, ja decadent, dels darrers anys del segle XV.