(Reus, Baix Camp, 1915 – segle XX)
Pintor. Estudià a Tarragona, a l’Escola-Taller de Pintura i Escultura de la Generalitat.
El 1939 obtingué la “Medalla Fortuny“.
(Reus, Baix Camp, 1915 – segle XX)
Pintor. Estudià a Tarragona, a l’Escola-Taller de Pintura i Escultura de la Generalitat.
El 1939 obtingué la “Medalla Fortuny“.
(Barcelona, segle XVI)
Pintor. Li havia estat atribuït el retaule de Santa Caterina i Santa Clara, avui a la sala capitular de la seu de Barcelona.
Treballà a vegades amb Pere Terrers i amb Francesc Vergós.
(Catalunya, segle XIV – Barcelona ?, després 1432)
Pintor documentat entre els anys 1394 i 1432. Format segurament al taller dels germans Serra, evolucionà cap a l’estil gòtic internacional de Lluís Borrassà. Posteriorment col·laborà amb Jaume Cirera.
Fou un artista eminentment popular, amb un gust predominant per la cosa accessòria i anecdòtica, però no exempt de refinament i de lirisme.
Entre les seves obres cal citar: el retaule de Sant Nicolau (1406, seu de Manresa) i hom li atribueix el de Sant Martí Sarroca (Museu de Vic), la taula de la Mare de Déu amb el Nen Jesús i àngels músics (Museu Episcopal de Vic) i un Calvari (col·lecció Carreras).
(Barcelona, 5 març 1877 – Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 març 1972)
Pintor. Deixeble de Josep Sugrañes i Florit, es formà a l’escola paisatgística catalana i fou influït essencialment per Joaquim Sorolla.
Residí a Madrid, París i Munic. Freqüentà el cercle modernista Els Quatre Gats, a Barcelona.
Conreà especialment les platges i els boscs propers a Vilanova i la Geltrú. Els tons de la seva paleta són sempre clars i lluminosos.
(Barcelona, 9 febrer 1837 – 21 febrer 1878)
Pintor i literat. Fill de Josep Antoni de Cabanyes i Ballester i pare del pintor Alexandre de Cabanyes i Marquès. La seva pintura reflecteix el corrent romàntic de l’època.
Estrenà l’obra teatral La vuelta de Don Pancario (1857) i publicà Fábulas políticas (1868), La cançó d’en Francesc de Vilanova de Cubells (1872) i Al Déu de les Armades (1875). Escriví en vers les comèdies Un pájaro de América i El tartufo de Moliére, i col·labora a “La Renaixença”.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 20 agost 1799 – Madrid, 3 desembre 1876)
Pintor, militar i col·leccionista d’art. Fill de Llorenç de Cabanyes i Fuster i germà de Josep Antoni i de Manuel.
Conreà el paisatge, moltes vegades a l’aquarel·la, i pintà, sobretot, motius de Mallorca i de Vilanova i la Geltrú. Moltes de les seves obres foren executades sobre taula. A la casa pairal de Vilanova i la Geltrú hom guarda una estimable col·lecció de les seves obres.
Fou coronel d’artilleria i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
(Catalunya, 1783 – 1840)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. La Junta de Comerç el pensionà a Roma, per quatre anys, el 1803.
Conreà sobretot els temes religiosos. Fou molt sol·licitat.
(Barcelona, 1838 – 25 gener 1907)
Pintor. Deixeble de l’escola de Llotja, de la qual fou catedràtic (1874) de colorit i composició, i director (1887-1901), i de Federico de Madrazo a Madrid.
Pintor eclèctic, excel·lí en les decoracions murals (Liceu, cases Brusi i Massana de Barcelona) i en els retrats, amb una producció abundosa (medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888).
(Barcelona, 1885 – segle XX)
Pintor. Treballà alguns anys amb els escenògrafs Moragas & Alarma. Es dedicà a l’escenografia, per bé que no treballà gaire pel seu compte, malgrat la bona qualitat de les seves realitzacions.
És autor d’obres remarcables com a aquarel·lista.
(Girona, 27 juliol 1903 – Barcelona, 21 novembre 1968)
Pintor. Dirigí l’Escola Massana de Barcelona. És autor de nombroses pintures murals.
Posteriorment s’ha dedicat també al gravat i a l’escultura, amb realitzacions de notable encert.