(Perpinyà, 16 novembre 1900 – Enghien-les-Bains, França, 19 abril 1990)
Escriptor en llengua francesa i catalana. Ha passat una part de la seva vida a l’Àfrica negra i a Amèrica.
Ha publicat reculls poètics, com Guyanes (1941), i de les seves col·laboracions a periòdics es destaquen els articles a favor de Francesc Macià.
Ha dirigit les revistes “La Lyre” i “L’Éveil Catalan”.
(Perpinyà, 23 agost 1866 – París, França, 17 novembre 1926)
Historiador, periodista i polític. Fou diputat per Prada (1906-24), féu construir el ferrocarril de Vilafranca de Conflent a la Guingueta.
És autor del llibre La Cerdagne française, publicat per primera vegada el 1895 i reeditat el 1926, i d’Excursions dans les hautes vallées de la Tét, de l’Aude et du Ségre (1897).
Fou gerent del diari “L’Indépendant” de Perpinyà.
(Perpinyà, 7 maig 1913 – Clamart, França, 25 octubre 1995)
Professor de filosofia i escriptor.
La seva poesia s’inspira molt en la metafísica hindú: Rama aux veux de lotus bleu (1952), L’éternel reflet (1963), Vertiges et voltiges (1970).
Com a filòsof i exegeta ha publicat Lamennais et le christianisme universel (1963), Les clés de Nostradamus (1965) i Les secrets ésotériques de la Bible (1968).
(Perpinyà, 25 setembre 1850 – Grenoble, França, 27 febrer 1914)
Escriptor i polític. El 1877 estrenà a Perpinyà el drama Une révolte en Roussillon, sobre les conseqüències de l’annexió del Rosselló a França, i el 1880 Le Roussillon en 1793.
Fundà “Le Réveil del Pyrénées-Orientales”, periòdic republicà de combat.
Diputat el 1881, fou un dels líders radicals i lluità per l’arranjament del problema vitícola.
(Perpinyà, 26 maig 1743 – París, França, 24 maig 1828)
Historiador benedictí. Ingressà a la congregació de Sant Maur, a Tolosa de Llenguadoc (1764). El 1771 passà a París.
Fou membre de l’Institut de França, que li encarregà (1796) la prossecució del Recueil des Historiens de Françe. Col·laborà també a la Histoire litéraire de France i a d’altres obres de divulgació cultural.
El 1826 fundà escoles públiques per a infants a Baixàs i a Pià, al Rosselló, amb la condició que hi fos obligatòria la llengua francesa.
(Perpinyà, segle XVI – Catalunya Nord, segle XVI)
Pintor renaixentista. Actiu a l’Alta Cerdanya, al Conflent i al Rosselló. Conreà la pintura religiosa.
Durant un temps s’associà a Joan Perles, de Peralada, i amb el tolosà Antoni Peytaví. El 1589 pintà ell sol el retaule major de l’església parroquial d’Estagell (Rosselló).
(Perpinyà, 31 març 1909 – Fort de Montrouge, França, 9 febrer 1945)
Escriptor i polític. Alumne de l’École Normale Supérieure, en sortir-ne es dedicà al periodisme. El 1932 Charles Maurras l’encarregà del fulletó literari de “L’Action Française”. Brasillach recollí les millors cròniques d’aquesta publicació en el llibre Les quatre jeudis (1934).
A partir del 1934 es posà a fer política activa i es decantà vers el feixisme (a la novel·la Les sept couleurs, 1939, evoca un congrés de Nurenberg; escriví la crònica Le siège de L’Alcazar, 1939, i la parcial Histoire de la guerre d’Espagne).
Esdevingué un dels periodistes més coneguts de la col·laboració amb Alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Era redactor en cap del setmanari “Je suis partout” (1937-43).
Fou detingut el 1944, condemnat i afusellat l’any següent.
(Perpinyà, 1818 – Saint-Cloud, París, França, 1854)
Compositor i crític musical. Obtingué el premi Roma amb la cantata La vendetta (1838).
Fou director d’orquestra a l’Opéra de París i al Théâtre Italien.
Escriví música d’església i les òperes L’hôtesse de Lyon (1844), Le mousquetaire (1844), Tabarin (1852).
(Perpinyà, 1822 – París, França, 1886)
Químic. Fou membre de l’Acadèmie de Mèdecine i professor a l’École Supérieure de Pharmacie.
És autor de Cours de chimie analytique (1871) i de Traité élémentaire de chimie légale (1873).
Jaume del Bosc * Veure> Jaume del Bosch (poeta valencià del segle XV).
Joan del Bosc (Xàtiva, Costera, segle XV) Poeta. Autor d’una Resposta… en llaor de la Verge Maria mirant a la joia, publicada a Les trobes en llaors de la Verge Maria (València, 1474).
Josep Bosc (Perpinyà, 1680 – 1752) Numismata i notari. És autor de Regles pour connaître la valour des vieilles espèces de monnaie… du Roussillon (1771), obra publicada per Josep Jaume, el qual hi afegí notes i complements.
Dades dels Països Catalans 