Arxiu d'etiquetes: Perpinyà (nascuts a)

Fons-Godall, Andreu

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1871 – 1954)

Pintor. Formà part de la primera generació de paisatgistes rossellonesos, amb Terrus, Lluís Bausil i Pierre Brune. S’interessava per l’escultura, el gravat i la ceràmica, i també per la poesia i la música (construïa instruments de corda).

Inventà un paracaigudes ejectable (amb patent del 1914). Féu diversos oficis abans d’ésser conservador del Museu de Pintura i Escultura de Perpinyà, després de Lluís Delfau, conservador del Teatre Municipal i professor a l’Escola Municipal de Belles Arts de Perpinyà.

Feia regularment exposicions a París, i té pintures a Londres i a Nova York.

La millor part de la seva obra consta d’aquarel·les (jardins de Sant Jaume, fortificacions de Perpinyà), remarcables per la sensibilitat i l’espontaneïtat.

Fons, Josep

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1866 – 1930)

Poeta en francès. Publicà els reculls Premières rêveries (1894), Rêveries nouvelles (1895) i Sylves des veillées (1903).

Signà amb el pseudònim Jyeffe poemes publicats a “Le Coq Catalan”.

Fines, Jaume

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1829 – 1904)

Metge. Fou cap de l’hospital civil de Perpinyà i president de la Comissió Meteorològica dels Pirineus Orientals (1863).

Instal·là estacions meteorològiques a diversos punts de la regió i el 1879 organitzà l’Observatori Meteorològic de Perpinyà i en dirigí el butlletí.

Publicà Notes sur la climatologie du Roussillon (1883).

Ferrer, Lleó

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1833 – 1903)

Farmacèutic. Es destacà en la lluita contra la fil·loxera; el 1879 l’Associació Sindical del Departament dels Pirineus Orientals li encarregà de cercar substàncies per combatre-la.

Fou president (1884-1903) de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals. El 1887 col·laborà en la creació de laboratoris de química a Portvendres i a Seta, per tal de deturar la competència dels vins espanyols.

Felip de Mallorca i de Foix

9 Respostes

(Perpinyà, 1288 – Nàpols, Itàlia, 1343)

Infant de Mallorca. Darrer fill de Jaume II de Mallorca i d’Esclarmunda de Foix. Educat a la cort de París, hi va rebre una canongia. Seguí la carrera eclesiàstica, gràcies a la qual obtingué alguns beneficis i tingué contactes amb els pensadors de l’època.

Després de refusar l’arquebisbat de Tarragona i el bisbat de Miralpeix, entrà de ple dins la política mallorquina, i el 1324 va ésser nomenat regent i preceptor del futur Jaume III de Mallorca. Foren uns temps difícils, ja que les tensions amb Jaume II de Catalunya continuaven, a conseqüència de les pretensions d’aquest sobre el regne mallorquí.

Acabà la regència (1335) i es retirà a Nàpols, on dugué una vida molt austera, després d’haver renunciat a tots els beneficis eclesiàstics i polítics. Morí envoltat de deixebles, que cercaven la perfecció i vivien un espiritualisme exaltat.

Fabre, Josep

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1744 – París, França, 19 juny 1794)

Advocat a Perpinyà. Secretari del directori departamental dels Pirineus Orientals (1792).

Secundà Francesc Xavier Llucià en l’arrestament dels perpinyanesos executats a París el 1792 i intervingué en l’empresonament (1793) de 32 ciutadans perpinyanesos a Montpeller.

El 1794 fou arrestat amb Llucià, conduït a París i executat.

Escarrà, Joan

Deixa un comentari

(Perpinyà, 10 abril 1885 – París, França, 14 agost 1955)

Alpinista i jurista. Fou un dels principals impulsors del ressorgiment del muntanyisme pirinenc. Efectuà nombroses ascensions, especialment al Canigó, que escalà per les seves vies més difícils.

Fou president del Club Alpin Français i organitzador de l’expedició francesa de 1936-37 a l’Himàlaia.

Era professor de dret especialitzat en les institucions de la Xina.

Escarguel, Juli

1 Resposta

(Perpinyà, 29 gener 1861 – 30 agost 1930)

Periodista satíric i humorista. Director i redactor en cap de “L’Indépendant” a partir del 1893, procurà de mantenir el programa “ni réaction, ni révolution”, defensant la llibertat i la justícia, sense confiar, però, en el moviment socialista.

En la seva crònica diària combaté el diari clerical i de dreta “Le Roussillon”.

Un recull de reportatges seus fou publicat sota el títol de Carnets de route de Jean-Paul (1931).

Durand, Francesc

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1768 – 1852)

Comerciant i polític. Fundador d’una important empresa comercial a Perpinyà (1796), amb sucursals a diverses ciutats franceses i a Barcelona.

Durant la guerra del Francès fou un dels més afavorits per la provisió de queviures a les tropes franceses.

Des del 1816 fins al 1830 exercí diversos càrrecs polítics i, posteriorment, es dedicà a l’exportació de vins a Anglaterra i a les seves colònies, i als EUA.

Donnezan, Albert

2 Respostes

(Perpinyà, 14 octubre 1846 – 1 maig 1914)

Metge i investigador. Director de la secció de ciències de la Societat Agrícola, Científica i Literària del Rosselló, de la qual fou president (1905-14).

Excavà el serrat d’en Vaquer, a partir del 1887, on descobrí la tortuga gegantina que rebé el nom de Testudo Perpiniana, i publicà les seves descobertes als butlletins de la SACL i de l’Association Française pour l’Avancement des Sciences (1894).