(Perpinyà, 25 abril 1856 – 15 març 1921)
Impressor i historiador. El seu establiment imprimí la majoria dels llibres en català publicats al Rosselló al principi del segle XX.
Autor de L’imprimerie à Perpignan: Rosembach (1493-1530) (1896) i de L’imprimerie à Perpignan depuix les origines et jusqu’à nos jours (1908).
(Perpinyà, segle XVII – 1723)
Historiador i eclesiàstic. Doctor en teologia, fou rector de la Universitat de Perpinyà des del 1687.
Canonge de Sant Joan de Perpinyà, fou nomenat vicari capitular de la diòcesi d’Elna l’any 1721.
Deixà inèdites unes Notícies de la iglésia insigne, col·legiada de Sant Joan de Perpinyà.
(Perpinyà, segle XV – Palma de Mallorca, 1460)
Escriptor. Estudià a Perpinyà i passà després a València i Xàtiva. Esdevingut cec, es traslladà a Mallorca.
Escriví quatre llibres de gramàtica en vers, un d’intitulat De casu et fortuna, i epigrames a les seves obres. Pere Miquel Carbonell el considerà com un dels humanistes importants del seu temps i n’escriví una breu biografia.
És conegut pel seu nom llatinitzat, Lucianus Colominius.
(Perpinyà, 18 agost 1870 – 26 abril 1934)
Escultor autodidacte. Conegut per Han Coll. Fou professor de dibuix a Sant Lluís Gonçaga i un dels vitalitzadors de la vida rossellonesa amb l’equip d’Albert Bausil.
Autor de fins medallons, d’estatuetes simples i també d’obres fortes.
(Perpinyà, 8 octubre 1876 – Le Havre, Normandia, França, 27 desembre 1914)
Escriptor. Fou diputat de l’Alta Viena el 1909. Morí al front de Flandes durant la Primera Guerra Mundial.
És autor de diverses novel·les i poemes i del llibre Images de Majorque (1925).
(Perpinyà, 27 juliol 1906 – Menucourt, Illa de França, 18 abril 1981)
Escriptor i periodista. Fill d’Horaci Chauvet. Fou redactor de “Le Figaro” de París.
Ha publicat un assaig sobre el cinema, Le porteplume et la caméra, una història del cinema i, sobretot, dues novel·les: Furieusement tendre (1949) i L’air sur la quatrième corde (1953).
(Perpinyà, 3 juny 1873 – 30 agost 1962)
Historiador i periodista. Dirigí “La Veu del Canigó” i l'”Almanac Català-Rossellonès”.
És autor del recull poètic Tocs de guerra (1915), del volum de proses Colors del Rosselló (1952) i de l’obra teatral El rei dels avarassos.
Escriví també en francès alguns treballs d’estudi i divulgació, com Folklore du Roussillon (1943) i Histoire du Roussillon (1952, reedició de 1962).
Fou el pare de Lluís Chauvet.
(Perpinyà, 1938 – )
Botànica i cariòloga. Estudiosa de la sistemàtica i de la cariologia de les umbel·líferes, principalment de les pirinenques.
Dirigí, d’ençà del 1978, el laboratori de botànica de la Universitat de Perpinyà.
(Perpinyà, segle XV – després 1493)
Burgès. Diputat de la generalitat (1461-63), per l’estament reial, lloc des del qual intervingué en nombroses ocasions en la lluita contra la monarquia durant la guerra civil del 1462 al 1472.
El 1463, en desacord amb la política del Consell del Principat, fugí de Barcelona i es dirigí a Perpinyà, on posseïa els seus béns patrimonials.
Fou cònsol d’aquesta última ciutat (1473-74) i animador de la resistència perpinyanesa durant el setge de les tropes franceses (1474-75). Lluís XI li confiscà els béns.
(Perpinyà, 11 febrer 1714 – 26 juny 1764)
Metge. Fill de Josep (I) Carrera. Fou rector de la universitat i degà del Col·legi de Medicina de Perpinyà.
És autor, entre altres, de la primera obra sobre aigües medicinals del Rosselló (1756).
Fou fill seu Josep (II) Carrera.
Dades dels Països Catalans 