Arxiu d'etiquetes: periodistes

Duran i Tortajada, Miquel

(València, 20 agost 1883 – 28 novembre 1947)

Escriptor i periodista. Germà d’Enric. Capdavanter del valencianisme catalanista, promogué els setmanaris “El Crit de la Pàtria” i “Renaixement”.

Dirigí el “Diari de Sabadell” i “La Publicitat”, i, retornat a València, fundà la revista, “La República de les Lletres”.

La seva poesia –Cordes vibrants (1910), Himnes i poemes (1916), Cançons valencianes (1929) i Guerra, victòria, demà (1938)- té un to civil, emotiu i de vegades popular.

Signava molt sovint amb el nom de Miquel Duran de València.

Domínguez i Barberà, Martí

(Algemesí, Ribera Alta, 21 juny 1908 – València, 10 agost 1984)

Periodista i escriptor. Ha estat director de “Las Provincias”.

A part d’uns assaigs, en castellà, sobre les arrels de la història valenciana i sobre Blasco i Ibáñez, ha escrit teatre (El milacre dels Milacres, 1969; El cigne fora de l’aigua, 1977) i la novel·la sobre el món rural Els horts (1972).

Díaz i Donderis, Filibert Abelard

(València, 1838 – Madrid, 6 juny 1923)

Periodista i polític conservador. Fundà i dirgí “El Eco del Turia”, que esdevingué diari amb el títol “El Eco de Valencia”, i dirigí (1863) “El Valenciano”.

Fou governador civil de Pontevedra, Burgos, Biscaia, les Illes Balears, Alacant, Granada i la Corunya.

Publicà una Guía de Valencia.

Cursach i Truyol, Antoni

(Ciutadella, Menorca, 1860 – Buenos Aires, Argentina, 1953)

Periodista. Fundà i dirigí la revista “Mestre Libori” a Ciutadella (1886-87) i escriví la novel·la Catalina: novela histórica (1886).

El 1888 va emigrar a Amèrica i el 1892 s’establí a Buenos Aires, on fundà i dirigí la revista en castellà i en català “El Menorquín” (1919-21), interessant per a la història de les relacions entre Menorca i Amèrica.

Cuchet i Font, Lluís *

Veure> Lluís Cutchet i Font  (periodista i polígraf català, 1815-92).

Cucarella i Candel, Pasqual

(Xàtiva, Costera, 2 juny 1865 – Carcaixent, Ribera Alta, 1951)

Periodista i escriptor. Fundà i dirigí “El Clamor Setabense” (1887).

Escriví poesies i obres teatrals en castellà, i un conte El rector de Benigani, en català. Publicà Setabenses ilustres (1916).

Crastre, Víctor

(Perpinyà, 26 març 1903 – Ceret, Vallespir, 25 agost 1983)

Periodista i assagista. Estudià a París, on fou redactor en cap de la revista “Clarté” i col·laborà a “L’Humanité” i “Philosophie”. El 1925 escriví, amb Louis Aragon, La révolution d’abord et toujours, manifest surrealista.

S’instal·là al Vallespir, on fou mestre d’escola (1926-58). Ha col·laborat a “Revista de Catalunya”.

Autor de Catalogne, des Corbières à l’Ebre (1959) i d’assaigs, com Manolo (1932), La naissance du cubisme (1948), André Breton (1952), Le myte du Greco (1961) i Trilogie surréaliste (1971).

Conte, Eduard

(Perpinyà, 16 octubre 1862 – París, França, 7 febrer 1944)

Escriptor i periodista. Col·laborador de “La Dépéche” de Tolosa (Llenguadoc).

Ha publicat moltes novel·les, entre les quals George Sauvageon, on evoca els seus records de jovenesa al Rosselló, llibres de viatges i un estudi sobre el pintor Ribera.

Comenge i Dalmau, Rafael

(Alberic, Ribera Alta, 16 juliol 1865 – 30 desembre 1934)

Escriptor. Fou periodista i polític d’adscripció liberal.

De la seva producció, escrita en castellà, destaca pel seu interès històric la novel·la El roder Micalet Mar o El honrado sin honra (1930).

Comas i Barceló, Pere

(Palma de Mallorca, 1952 – 20 octubre 2020)

Periodista. Es llicencià en dret el 1976 i en ciències de la informació el 1981. D’ençà del 1972 es dedicà al periodisme.

Comença col·laborant en el diari “La Última Hora”, del qual passà a ser redactor, escrivint sobretot en les seccions d’informació municipal i d’ensenyament. Poc temps després, ascendí a redactor en cap i, més endavant, a director adjunt. L’any 1984 en fou nomenat director.

Sota la seva direcció, el diari creà diversos suplements, entre els quals el del cap de setmana Brisas, i ha ofert als seus lectors nombroses iniciatives editorials en forma de fascicles, jocs diversos. etc.