(Alberic, Ribera Alta, 16 juliol 1865 – 30 desembre 1934)
Escriptor. Fou periodista i polític d’adscripció liberal.
De la seva producció, escrita en castellà, destaca pel seu interès històric la novel·la El roder Micalet Mar o El honrado sin honra (1930).
(Palma de Mallorca, 1952 – 20 octubre 2020)
Periodista. Es llicencià en dret el 1976 i en ciències de la informació el 1981. D’ençà del 1972 es dedicà al periodisme.
Comença col·laborant en el diari “La Última Hora”, del qual passà a ser redactor, escrivint sobretot en les seccions d’informació municipal i d’ensenyament. Poc temps després, ascendí a redactor en cap i, més endavant, a director adjunt. L’any 1984 en fou nomenat director.
Sota la seva direcció, el diari creà diversos suplements, entre els quals el del cap de setmana Brisas, i ha ofert als seus lectors nombroses iniciatives editorials en forma de fascicles, jocs diversos. etc.
(Palma de Mallorca, 8 octubre 1903 – 7 octubre 1970)
Periodista. Estimulat per Gabriel Alomar, intentà de fer arrelar a Mallorca l’avantguardisme plàstic i literari. Contribuí força a la formació de Bartomeu Rosselló i Porcel. Sota diversos pseudònims exercí la crítica d’art a “Hoja del Lunes” i “La Última Hora”.
Publicà proses i poemes a la premsa mallorquina, peninsular i estrangera. La guerra civil el marginà.
Publicà Archie Gittes (1947) i Tito Cittadini (1956).
(Alcoi, Alcoià, 7 març 1912 – 24 febrer 1992)
Escriptor. Fundador i director del setmanari “Ciudad”.
La seva producció és compon de títols com: Viaje por tierras de Alicante (1957), Antología de poesia festiva alcoyana (1961), Libro de la fiesta de Moros y Cristianos (1962), Lorenzo Casanova, un pintor enfermo (1962), entre d’altres.
(Xàtiva, Costera, 11 desembre 1848 – València, 27 octubre 1890)
Advocat i periodista. Llicenciat en dret a València (1868), s’establí a Madrid, on col·laborà en “El Imparcial”, “El Globo”, “El Resumen” i altres diaris. Menà una campanya en pro de la restauració borbònica; a l’adveniment d’Alfons XII de Borbó,
Cánovas del Castillo li confià el departament de premsa de la presidència del consell de ministres, càrrec que ocupà poc temps. Retornat a València, hi dirigí el diari “El Mercantil Valenciano”.
(Perpinyà, 27 juliol 1906 – Menucourt, Illa de França, 18 abril 1981)
Escriptor i periodista. Fill d’Horaci Chauvet. Fou redactor de “Le Figaro” de París.
Ha publicat un assaig sobre el cinema, Le porteplume et la caméra, una història del cinema i, sobretot, dues novel·les: Furieusement tendre (1949) i L’air sur la quatrième corde (1953).
(Perpinyà, 3 juny 1873 – 30 agost 1962)
Historiador i periodista. Dirigí “La Veu del Canigó” i l'”Almanac Català-Rossellonès”.
És autor del recull poètic Tocs de guerra (1915), del volum de proses Colors del Rosselló (1952) i de l’obra teatral El rei dels avarassos.
Escriví també en francès alguns treballs d’estudi i divulgació, com Folklore du Roussillon (1943) i Histoire du Roussillon (1952, reedició de 1962).
Fou el pare de Lluís Chauvet.
(Palma de Mallorca, 18 gener 1825 – Madrid, 13 abril 1860)
Dirigent obrer i periodista. S’establí a Madrid el 1846 i després d’unir-se a Francesc Pi i Margall, dirigí el 1848 “El Taller” i “El Amigo del Pueblo”.
Fundà el 1849 la Escuela del Trabajador, que durà uns quants anys i arribà a tenir uns 1.500 alumnes. Al costat de l’escola muntà una impremta i el periòdic quinzenal “El Trabajador” (1851-52), dins l’orientació del sector socialista del partit demòcrata al qual pertanyia.
Entre els subscriptors, que arribaren a uns 14.000 en tota la Península, sortiren nombroses associacions mútues obreres que s’estengueren principalment pel Principat, País Valencià i diversos punts d’Andalusia.
Com a editor, només es reservava el 10% dels beneficis; la resta es distribuïa entre les societats obreres. Tingué una actuació destacada en la revolució del 1854, i publicà “La Hoja de las Barricadas”, amb F. Garrido i Carbonari.
Al final del 1857 col·laborà en la fundació de la societat secreta El Falansterio, que es ramificà especialment per Catalunya i Andalusia.
(Alcoi, Alcoià, 1842 – València, 1917)
Periodista i polític. Doctor en ciències i llicenciat en farmàcia, ocupà una càtedra a la facultat de ciències de la Universitat de València.
Milità al partit progressista de Peris i Valero, i començà a treballar al periòdic “Los Dos Reinos”, d’aquesta ideologia. El 1872 fou elegit diputat a corts.
Des del 1875 dirigí el diari “El Mercantil Valenciano”, al qual donà una gran difusió i una orientació política de caràcter republicà independent relativament enfrontada amb el blasquisme d’“El Pueblo”.
(València, 1843 – 1911)
Advocat i periodista. Fou director d’“El Mercantil Valenciano”.
Escriví en castellà diversos treballs de caràcter jurídic, històric i econòmic: El concepto del derecho según las modernas escuelas alemanas (1878), La influencia de la Iglesia en la edad media en el desarrollo del derecho público de Europa (1876), Los regímenes penitenciarios (1880), Colección de documentos inéditos del Archivo General del Reino de Valencia (1894).
Dades dels Països Catalans 