Arxiu d'etiquetes: periodistes

Ferrer i Bigné, Rafael

1 Resposta

(València, 12 gener 1836 – 20 febrer 1892)

Poeta i periodista. Estudià lleis. Col·laborà a diverses publicacions del País Valencià i publicà poesies (Les tres germanes (Mallorca, Catalunya i València) (1866) i La creuada dels poetes (1867).

Fou president (1878) de Lo Rat Penat, entitat en la qual participà en la seva fundació, i edità l’assaig Estudio histórico-crítico sobre los poetas valencianos de los siglos XIII, XIV y XV (1871), que fou traduïda al català a la revista “Lo Gai Saber” (1878).

Sostingué amb Víctor Balaguer una polèmica en la qual defensà la tesi de l’apoliticisme de la Renaixença.

Ferrer i Bauçà, Miquel

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 20 novembre 1770 – sa Vileta, Palma de Mallorca, 7 gener 1857)

Periodista, poeta i libel·lista bilingüe. Religiós trinitari, estudià a la Universitat Literària de Mallorca, de la qual fou catedràtic de filosofia (1795-1816). El 1835 fou exclaustrat i es reclogué a sa Vileta, l’església de la qual féu construir.

Es destacà durant la Guerra del Francès per la defensa aferrissada de l’absolutisme i per l’atac del focus liberal, sobretot de l’“Aurora Patriótica Mallorquina”, que li valgueren l’enfrontament amb les autoritats civil i eclesiàstica; no dubtà a servir-se de la trona i, especialment, del seu “Diari de Buja”, que el convertí en personatge popular.

També es distingí en la reacció absolutista el 1814, i el 1822 la publicació d’un fullet anticonstitucional li valgué la reclusió al castell de Bellver.

És autor d’una obra copiosa, en bona part inèdita i dispersa, que comprèn obres de caràcter teològic, filosòfic, moral, miscel·lani i satíric, sovint en català col·loquial, llengua de la qual publicà una ortografia.

També fundà el “Nou Diari de Buja” i la “Lluna Patriòtica Mallorquina”, periòdics antiliberals i d’un reaccionarisme intransigent. Tant sols són interessants pel fet d’aparèixer escrits en català.

Ferrari i Billoch, Francesc

Deixa un comentari

(Manacor, Mallorca, 28 agost 1901 – Madrid, 10 abril 1958)

Periodista i escriptor. Col·laborà als diaris “Informaciones” i “ABC” de Madrid. Escriví novel·les, obres teatrals i, sobretot, treballs de propaganda antimarxista i antifrancmaçònica.

Es destaquen Mallorca contra los rojos (1936, amb pròleg del Conde Rossi), sobre la defensa de Portocristo, en la qual participà personalment, contra les forces del capità Alberto Bayo, ¡Masones! Así es la secta. Las logias de Palma e Ibiza (1937) i La masonería al desnudo (1939).

Ferrandis i Luna, Salvador

Deixa un comentari

(Viver, Alt Palància, 13 novembre 1891 – Madrid, 25 gener 1954)

Advocat i periodista. Fou membre de la Joventut Valencianista i col·laborador de “Pàtria Nova”, de València, i, posteriorment, de “La Correspondencia de Valencia”.

Advocat de l’estat a Madrid, acabada la guerra civil fou nomenat delegat de Belles Arts a València.

Obres: Valencia roja (1938), La hora de la economia (1939) i Urbanismo (1951).

Ferrandis i Agulló, Marià

1 Resposta

(València, 7 gener 1887 – Xirivella, Horta, 1 juliol 1924)

Periodista i polític. Fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista el 1908, en fou secretari el 1914. El desembre de 1915 participà en l’intent, frustrat, de formar la Joventut Nacionalista Republicana. Els darrers anys de la seva vida presidí la Joventut Valencianista, a la qual retornà.

Dirigí el setmanari “Pàtria Nova” (1915) i col·laborà, en català, als diaris “La Correspondencia de Valencia” i “Las Provincias”.

Escriví alguns sainets, poemes i contes, i utilitzà sovint, en col·laboració de premsa, el pseudònim de Marian.

Fe i Castell, Vicent

Deixa un comentari

(Manuel, Ribera Alta, 15 març 1875 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 27 novembre 1945)

Periodista i autor dramàtic. Fou propietari i redactor en cap d’“El Mercantil Valenciano”.

Escriví sainets en català, musicats, que tingueren un gran èxit (Les criades de la placeta, 1900).

Després de la guerra civil va exiliar-se, primer a França i després a Mèxic.

Fambuena i Ramírez, Josep

Deixa un comentari

(València, 1847 – Madrid, 1909)

Periodista i escriptor. Col·laborà assíduament a “El Mercantil Valenciano”. Fou membre de Lo Rat Penat.

Escriví nombroses peces teatrals (Un francès en Almàssera, Fer les cartes) i alguns poemes en català (1877-88).

Fàbregues i Sintes -germans-

1 Resposta

Bernat Fàbregues i Sintes  (Maó, Menorca, 1838 – 1910)  Impressor, director i propietari de diaris. Propietari dels diaris “El Menorquín” (1869-74) i “El Pueblo” (1892-94) i dels setmanaris “La Locomotora” (1871-72) i “El Volcán” (1872). Publicà Lo llibre dels glosats (1867), recull de glosats i goigs populars, i Biblioteca de autores menorquines.

Salvador Fàbregues i Sintes  (Maó, Menorca, 1841 – 1913)  Gramàtic. Autor d’una gramàtica o diccionari menorquí en castellà (1902).

Pau Fàbregues i Sintes  (Maó, Menorca, 1836 – 1920)  Actor i autor teatral. Escriví diversos sainets populars de costums: Ses trapasses d’en Pelaio o ses mones de sa cala (1889), Adoración de los Reyes Magos, Entremès de ses flassades, i col·laborà en la segona part de Dony Pere Singlar (1882; segona part, 1884), del seu fill:

  • Joan Fàbregues i Sintes  (Maó, Menorca, 1878 – 1909)  Autor teatral. Autor d’obres en castellà, com El problema social, Corona de espinas (1902), Viaje a la Luna (1904), etc.

Fabra i Calduch, Rafael

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1867 – 20 desembre 1918)

Periodista. Era notari i membre del Centre Artístic de Castelló.

Escriví molt a la premsa del seu temps, especialment a “La Tribuna” castellonenca, on publicà molts articles que influïren bastant sobre l’opinió pública local.

Escarguel, Juli

1 Resposta

(Perpinyà, 29 gener 1861 – 30 agost 1930)

Periodista satíric i humorista. Director i redactor en cap de “L’Indépendant” a partir del 1893, procurà de mantenir el programa “ni réaction, ni révolution”, defensant la llibertat i la justícia, sense confiar, però, en el moviment socialista.

En la seva crònica diària combaté el diari clerical i de dreta “Le Roussillon”.

Un recull de reportatges seus fou publicat sota el títol de Carnets de route de Jean-Paul (1931).