(Ponferrada, Lleó, 31 gener 1937 – )
Periodista i empresari radiofònic. Iniciat a la ràdio a Lleó i Astúries, el 1968 es traslladà a Barcelona.
Després d’una sèrie de programes, el 1973 es va fer càrrec del programa “Protagonistas” de Radio Nacional de España, que convertí en líder d’audiència, i que continuà fent tot i el seu fixatge per la COPE (1983) i per Onda Cero (1991).
Propietari fundador d’Onda Rambla, ha estat guardonat amb diversos premis Ondas i un premi Nacional de la Ràdio.
(Barcelona, 17 febrer 1860 – Buenos Aires, Argentina, 1941)
Escriptor i periodista. Advocat i carlí, fundà a Barcelona “Lo Crit de la Pàtria” (1883) -per articles del qual fou empresonat diverses vegades-, “Lo Crit d’Espanya” (1889) i “El Estandarte Real”.
Residí després a Buenos Aires, on dirigí “El Legitimista Español” i “España”.
És autor de les obres Carlos V. Estudio biográfico por un contemporáneo (1885), La España carlista (1885), Episodios tradicionalistas (1886), Ramillete de flores republicanas (1887) i Álbum de personajes carlistas con sus biografías (1887-91).
(Barcelona, 19 juliol 1955 – 5 abril 2018)
Periodista. Entre els anys 1977 i 1982 exercí diferents càrrecs professionals, entre els quals, el de cap d’operacions a l’emissora de ràdio KALI, de Los Angeles, a més de fer diverses col·laboracions a la premsa i la televisió de l’estat de Califòrnia.
El 1982 s’incorporà com a cap de programes a Antena 3 Radio a Catalunya, on acabà ocupant el càrrec de director.
El 1986 fou nomenat director adjunt de Catalunya Ràdio, i el 1988 passà a ser-ne el director. El 1995 fou nomenat director de Televisió de Catalunya (TVC).
Des del 1993 fins al 1995 fou professor associat de la facultat de ciències de la informació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
(Barcelona, 1928 – 20 gener 1998)
Periodista i professor universitari. Llicenciat en filosofia i lletres. Fou professor de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona i ocupà diversos càrrecs al departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya (1978-82).
Fundador de les revistes “Gaceta Ilustrada” (1956) i “Historia y vida” (1968), fou director del diari “La Vanguardia” (1983-87).
Rebé els guardons de la Creu de Sant Jordi (1988) i la Legió d’Honor francesa.
(Figueres, Alt Empordà, juliol 1886 – Barcelona, 12 setembre 1969)
Advocat, periodista i polític. Fill de Ramon Noguer i Bosch.
Des del 1908 exercí el secretariat de la Joventut del Centre Nacionalista Republicà de Barcelona i fou secretari general (1918-31) del Partit Republicà Català fins que aquesta formació es va integrar a Esquerra Republicana de Catalunya.
Diputat provincial (1921), va ésser secretari i conseller de l’Assemblea de la Mancomunitat (1921-23). En temps de la República fou governador civil de Tarragona.
Redactor del diari “El Poble Català” (1903-13), col·laborà també en altres publicacions catalanes.
(Girona, 1853 – San José, Costa Rica, 1920)
Industrial i periodista. Es dedicà a diverses activitats financeres, entre les quals cal esmentar sobretot algunes de relacionades amb empreses ferroviàries.
Després emigrà a Costa Rica (1895), on, entre altres activitats en pro dels interessos de Costa Rica i també dels interessos materials i personals dels espanyols que hi residien, es dedicà al periodisme, principalment al diari “La República”, del qual fou director i, posteriorment, propietari.
Ocupà llocs a l’administració de Costa Rica, com ara el de director de la Impremta Nacional i de “La Gaceta Oficial”.
Havent tornat a Barcelona per qüestions de salut, hi fou cònsol de Costa Rica durant bastant de temps.
Treballà en l’organització de l’Exposició del Llibre Català que tingué lloc a Barcelona durant el Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906).
Deixà molts manuscrits d’extensió considerable.
(Barcelona, 25 febrer 1898 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 10 setembre 1949)
Escriptor i periodista. Redactor de “La Veu de Catalunya” des del 1927 amb el pseudònim de Roger.
És autor de biografies sobre Pau Casals i Lluís Millet. Influït per la novel·lística russa, com molts escriptors del seu temps, és autor de novel·les, com El passat cendra (1926), Samuel, història d’un bon dependent, lladre i màrtir (1927), La suprema voluntad (1928) i La fadrina Berta (1929).
La seva obra ve del postmodernisme i prefereix els ambients sòrdids i de vegades truculents. Publicà també La universitat de Catalunya (1937).
Exiliat el 1939, col·laborà sovint a la premsa de Mèxic, país on morí.
(el Port de la Selva, Alt Empordà, 14 gener 1891 – Buenos Aires, Argentina, 10 setembre 1978)
Periodista i polític. Fill de pescadors.
Pertanyé a la Unió Catalanista i col·laborà a “Renaixement”, “La Nació”, “Empordà Federal”, etc.
Emigrà el 1912 a Buenos Aires, on publicà, amb d’altres catalans, “Catalunya Nova” (1913) i fou un dels fundadors de la revista mensual “Ressorgiment” (1916-72), n’esdevingué director i hi col·laborà profusament amb el seu nom i amb diversos pseudònims.
Propagà a América l’obra de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Fou un dels mentors dels catalans d’Amèrica i la seva revista esdevingué tribuna oberta al debat per un nacionalisme radical.
Publicà les narracions Algues (Proses salobres) (1918) i Articles de contraban (1928), ambdós a Buenos Aires, el segon és un llibre polèmic sobre la Dictadura de Primo de Rivera.
Esdevingué una de les figures indiscutibles dels catalans d’Amèrica.
(Lleida, 9 febrer 1909 – Barcelona, 7 octubre 1974)
Periodista i polític. Germà d’Eugeni. Es llicencià en dret i pertanyé al grup monàrquic Penya Blanca.
Evacuat per la Generalitat el 1936, passà a la zona de Burgos i dirigí “El Diario Vasco” i “Nueva Rioja”. El 1939 ingressà a “La Vanguardia” i n’esdevingué un dels periodistes més liberals. Empresonat per un article sobre el feixisme, col·laborà també a “Destino” i a “ABC”.
Fou membre del consell privat de Joan de Borbó. Els seus comentaris polítics, ponderats i incisius, meresqueren el respecte de sectors ben diversos.
Publicà Las cuatro mujeres de Felipe II (1944), Los Estados Unidos vistos de cerca (1960) i España antes de mañana (1974).
(Barcelona, 1917 – 10 abril 1944)
Periodista i escriptor. Germà de Santiago. Es llicencià en filosofia i lletres (secció de llengües romàniques).
Obtingué la càtedra de literatura espanyola a l’institut de Manresa. En 1940 fou nomenat redactor en cap de la revista “Destino”, càrrec que ocupà fins a la seva mort.
És autor del llibre Ciudades de España (1944, reeditat posteriorment). Fou instituït un premi literari per a novel·la espanyola que porta el seu nom (premi Nadal).
Dades dels Països Catalans 