(Barcelona, 1913 – )
Família de periodistes.
Originaris de Madrid, el primer que es traslladà a Barcelona fou José Pérez de Rozas Masdeu.
Arxiu d'etiquetes: periodistes
Perelló i Sintes, Joan
(Maó, Menorca, 1884 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 20 desembre 1969)
Periodista i polític. En la seva joventut s’instal·là a Barcelona.
Fou col·laborador de la premsa anarco-sindicalista de Catalunya, França i Amèrica. Usava generalment el pseudònim de Liberto Callejas.
Actiu militant de la CNT, fou empresonat diverses vegades.
Emigrà a França durant la dictadura de Primo de Rivera. Tornà a fer-ho el 1939, abans del seu establiment definitiu a Mèxic.
Pellicena i Camacho, Joaquim
(Valladolid, Castella, 8 desembre 1879 – París, França, 1938)
Periodista i polític. Instal·lat a Barcelona vers el 1917, fou nomenat director tècnic de “La Veu de Catalunya”, càrrec que exercí fins al 1936.
Milità a la Lliga i fou regidor de Barcelona i diputat a corts per Barcelona (1933).
Publicà nombrosos articles polítics i de crítica literària. És autor de Los últimos repatriados (1904) i El nostre imperialisme. La idea imperial de Prat de la Riba (1930).
Presidí (1922-32) l’Associació de Periodistes de Barcelona, que l’anomenà president d’honor.
En esclatar la guerra civil s’exilià a París.
Pelegrí de Mataró
(Mataró, Maresme, 1879 – Managua, Nicaràgua, 1939)
Missioner caputxí, escriptor ascètic i periodista. Ingressà a l’orde caputxí el 1894.
Fou predicador molt popular i divulgador de vides de sants i de la Mare de Déu, sobre els quals escriví prop de vint llibres i opuscles en 1905-26, la meitat en català.
El 1922 fou tramès a les missions d’Amèrica Central, i a Costa Rica organitzà concursos literaris de rang nacional. El 1928 tornà a Barcelona, on es féu càrrec de l’editorial Franciscana.
El 1936 retornà a Costa Rica i a Managua, on fou superior del convent de Cartago i de la residència San Sebastián de Managua.
Paulí i Roig, Josep Maria
(Tortosa, Baix Ebre, 1823 – el Pinell de Brai, Terra Alta, 24 octubre 1851)
Periodista i escriptor.
Fundà (1845) el primer periòdic tortosí “El Ebro”; el 1848 dirigia “El Dertosense”.
Col·laborà al Diccionario geográfico de Pascual Madoz i a diversos periòdics catalans, castellans, bascs i gallecs.
Escriví també obres teatrals i poemes i estudis de tema històric i folklòric.
Passarell i Ribó, Jaume
(Badalona, Barcelonès, 2 novembre 1889 – Barcelona, 5 febrer 1975)
Dibuixant humorístic, periodista i escriptor.
Col·laborà com a dibuixant als setmanaris “Papitu”, “L’Esquella de la Torratxa”, “La Campana de Gràcia”, “El Be Negre”, “La Nau”, “Mirador”, “El Mundo Deportivao”. Fou redactor de “Mirador” i “La Publicitat”.
Il·lustrà llibres, com 100 ninots i una mica de literatura (1930). Fou premiat a les exposicions de Belles Arts de Badalona del 1950 i del 1952.
Publicà unes biografies populars sobre L’inventor Narcís Monturiol (1935) i Pompeu Fabra (1935); altres obres són Llibre dels llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara (1949), Homes i coses de la Barcelona d’abans (dos volums, 1968 i 1974) i La Publicitat, diari català (1971).
Pascual i Soler, Josep Maria
(Arenys de Mar, Maresme, 1843 – Londres, Regne Unit, 1928)
Periodista. Féu estudis de dret, inacabats per la Revolució del 1868.
Fou propagandista del republicanisme amb Lletget i Eusebi Corominas i home de confiança de Santiago Soler i Pla al ministeri d’ultramar (1873-74). A Barcelona esdevingué crític musical de la “Gaceta de Cataluña” i de “La Publicidad”.
Milità successivament en el possibilisme de Castelar i a la Unión Republicana de Salmerón.
Amic íntim de Gayarre i de Pauleta Pàmies, estigué molt lligat a l’empresa del Teatre del Liceu de Barcelona, per a la qual gestionà l’estrena de Falstaff amb el mateix Verdi a Itàlia, i també l’actuació a Barcelona dels grans cantants italians del moment. Crític italianista molt popular -conegut com Don Pasquale-, acceptà bé el wagnerisme però no el nou corrent verista italià.
Contra el que s’ha dit, li passà desapercebut el debut a Barcelona de l’encara desconegut Toscanini (1890), però descobrí figures de la talla de Conxita Supervia (1910).
Col·laborà també en “La Noche” i “El Día Gráfico”, i es dedicà a temes astronòmics.
Parellada i Faura, Josep
(Barcelona, 26 març 1872 – 23 desembre 1940)
Periodista i publicista. Fou advocat i magistrat.
Era redactor de “La Linterna” i de “El Diario Catalán”.
Hi féu campanyes contra la francmaçoneria i a favor de les doctrines catòliques.
Pallés i Llordés-Bertran, Josep
(Vilagrassa, Urgell, 1846 – Barcelona, després 1905)
Escriptor i periodista. Apologista catòlic, residí a Barcelona, a València -on fundà i dirgí “El Paladín”- i de nou a Barcelona, on dirigí el “Diario Catalán” (1898-1901).
Escriví moltes novel·les de costums, algunes traduïdes al francès i a l’italià. Entre altres, La perla de Barcelona (1870), El sacrificio de la vida (1878) i Aquella mujer (1900), i opuscles de caràcter religiós i apologètic, com La religión, la sociedad y el liberalismo (1869).
Pallardó i Bestard de la Torre, Alfred
(Santa Coloma de Farners, Selva, 1855 – Barcelona, 1929)
Periodista i escriptor. Impressor d’ofici, el 1887 es traslladà a Madrid i, després de viatjar per Europa i per Amèrica, el 1905 passà a residir a Barcelona.
Hi fundà la revista “Juventud Ilustrada” i fou redactor en cap de “Las Noticias”.
Publicà, moltes vegades amb pseudònim, obres teatrals, com Los misterios de Barcelona (1915), Lo marit de la meva dona (1921) i Geni i figura.
Dades dels Països Catalans 