Arxiu d'etiquetes: periodistes

Nadal i Gaya, Santiago

(Lleida, 9 febrer 1909 – Barcelona, 7 octubre 1974)

Periodista i polític. Germà d’Eugeni. Es llicencià en dret i pertanyé al grup monàrquic Penya Blanca.

Evacuat per la Generalitat el 1936, passà a la zona de Burgos i dirigí “El Diario Vasco” i “Nueva Rioja”. El 1939 ingressà a “La Vanguardia” i n’esdevingué un dels periodistes més liberals. Empresonat per un article sobre el feixisme, col·laborà també a “Destino” i a “ABC”.

Fou membre del consell privat de Joan de Borbó. Els seus comentaris polítics, ponderats i incisius, meresqueren el respecte de sectors ben diversos.

Publicà Las cuatro mujeres de Felipe II (1944), Los Estados Unidos vistos de cerca (1960) i España antes de mañana (1974).

Nadal i Gaya, Eugeni

(Barcelona, 1917 – 10 abril 1944)

Periodista i escriptor. Germà de Santiago. Es llicencià en filosofia i lletres (secció de llengües romàniques).

Obtingué la càtedra de literatura espanyola a l’institut de Manresa. En 1940 fou nomenat redactor en cap de la revista “Destino”, càrrec que ocupà fins a la seva mort.

És autor del llibre Ciudades de España (1944, reeditat posteriorment). Fou instituït un premi literari per a novel·la espanyola que porta el seu nom (premi Nadal).

Murià i Torner, Magí

(Barcelona, 26 novembre 1881 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1958)

Director cinematogràfic i periodista.

Vinculat a la productora Barcinògrafo, assolí èxits de públic amb El nocturn de Chopin (1915) i Ànimes torturades amb Margarida Xirgu, així com amb la sèrie de 10 episodis Vindicator (1917).

Una vegada desapareguda la Barcinògrafo, dirigí encara algun film, com El expósito. Va dirigir el doblatge del primer film doblat al català: Draps i ferro vell (1932).

El 1939 s’exilià a Mèxic.

Fou el pare d’Anna i de Josep Maria Murià i Romaní.

Muntaner i Pascual, Josep Maria

(Barcelona, 27 abril 1939 – 27 abril 2017)

Economista i periodista.

Especialitzat en estudis comarcals, ha publicat Sant Adrià de Besòs (1968), Sant Sadurní d’Anoia i l’Alt Penedès (1969) i, en col·laboració, Granollers i el Vallès Oriental (1967) i Dinàmica i perspectiva del Vallès/1969 (1970).

Ha col·laborat a “Destino” i a “Presència”. Tingué cura de la secció d’economia del diari “Avui”.

Moragas i Maseras, Rafael

(Barcelona, 7 agost 1883 – Estrasburg, França, 1966)

Periodista i crític musical. Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona (1904). Format en l’ambient teatral i bohemi barceloní, fou redactor de “La Publicidad” (des del 1902) i col·laborà a “Pèl & Ploma” amb crítiques musicals.

Més tard fou director artístic del Liceu de Barcelona (1912-39), redactor de “Papitu” i col·laborador de “Mirador”. El 1939 s’exilià i fou bibliotecari de la universitat de Montpeller.

Amb el seu amic Màrius Aguilar i Diana escriví, amb el pseudònim de Luis Cabañas Guevara, Cuarenta años de Barcelona (1890-1930) (1944) i Biografía del Paralelo (1945).

Molist i Pol, Esteve

(Vic, Osona, 1923 – )

Periodista, escriptor i advocat. Cursà els estudis de periodisme a Madrid en 1942-45.

Fou el primer director de “Revista” i crític literari d'”El Correo Catalán” i de “Diario de Barcelona”, del qual fou també sots-director gerent. Administrador general del grup “La Vanguardia”.

Entre altres obres, ha publicat Discursos políticos de Demóstenes (1955), El “Diario de Barcelona” (1964) i Enciclopedia de la Mitologia (1966).

Molins i Fàbregas, Narcís

(Tortellà, Garrotxa, 1901 – Cuatla, Mèxic, 1962)

Sindicalista i periodista. De la Federació Comunista Catalano-Balear, passà al Bloc Obrer i Camperol el 1931 i s’encarregà del servei de premsa; aquest mateix any ingressà a l’Oficina de Premsa de la Generalitat de Catalunya.

Membre del Comitè Executiu del POUM (1935), fou redactor en cap de “La Batalla” i exercí les funcions de director. Durant la repressió contra el POUM, després dels fets de maig de 1937, s’exilià.

És autor de l’obra U.H.P. La Revolució Proletària d’Astúries (1935) i a Mèxic publicà Campos de Concentración (1944) i un estudi antropològic titulat El Códice Mendocino y la economía de Tenochtitlán (1956). També escriví novel·les i contes.

Miquel i Badia, Francesc

(Barcelona, 15 agost 1840 – 29 maig 1899)

Escriptor i periodista. Reuní una bona col·lecció d’objectes d’art.

Fou un dels fundadors del setmanari “El Recuerdo” (1862).

Col·laborà en diaris i revistes i fou autor de treballs com Muebles i tapices (1879), Cerámica, joyas y armas (1882), Fortuny, su vida y obras (1887) i diversos reculls de narracions infantils.

Milà de la Roca i Ràfols, Manuel

(Barcelona, 2 maig 1848 – 16 juny 1879)

Polític i periodista.

El 1870 fundà, amb Lluís M. de Llauder, “La Convicción”, diari carlí.

Durant la Tercera Guerra Carlina fou col·laborador de l’infant Alfons Carles.

El 1876, acollint-se a la nova llei d’impremta de la Restauració, fundà a Barcelona “El Correo Catalán”, també carlí.

Per raons de salut el traspassà el 1878 a Lluís M. de Llauder.

El seu pare fou:

Pau Milà de la Roca i Maynar  (Barcelona, s XIX – 1892)  Notari.

Fou redactor del diari “El Áncora” (1850).

Com a jurista es destacà pels seus estudis sobre el dret català.

Milà i Mencos, Mercedes

(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 5 abril 1951 – )

Periodista. S’inicià en el periodisme a “El Correo de Andalucía”, i posteriorment a “Don Balón”.

Debutà de la mà de Luis del Olmo a la ràdio, mitjà pel qual guanyà el 1981 el premi Ondas.

El 1978 passà a la televisió amb el programa Dos por dos, per consagrar-se posteriorment com a entrevistadora i presentadora de programes de debat i de reality show.