Arxiu d'etiquetes: periodistes

Nadal i Mallol, Hipòlit

(el Port de la Selva, Alt Empordà, 14 gener 1891 – Buenos Aires, Argentina, 10 setembre 1978)

Periodista i polític. Fill de pescadors.

Pertanyé a la Unió Catalanista i col·laborà a “Renaixement”, “La Nació”, “Empordà Federal”, etc.

Emigrà el 1912 a Buenos Aires, on publicà, amb d’altres catalans, “Catalunya Nova” (1913) i fou un dels fundadors de la revista mensual “Ressorgiment” (1916-72), n’esdevingué director i hi col·laborà profusament amb el seu nom i amb diversos pseudònims.

Propagà a América l’obra de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Fou un dels mentors dels catalans d’Amèrica i la seva revista esdevingué tribuna oberta al debat per un nacionalisme radical.

Publicà les narracions Algues (Proses salobres) (1918) i Articles de contraban (1928), ambdós a Buenos Aires, el segon és un llibre polèmic sobre la Dictadura de Primo de Rivera.

Esdevingué una de les figures indiscutibles dels catalans d’Amèrica.

Nadal i Gaya, Santiago

(Lleida, 9 febrer 1909 – Barcelona, 7 octubre 1974)

Periodista i polític. Germà d’Eugeni. Es llicencià en dret i pertanyé al grup monàrquic Penya Blanca.

Evacuat per la Generalitat el 1936, passà a la zona de Burgos i dirigí “El Diario Vasco” i “Nueva Rioja”. El 1939 ingressà a “La Vanguardia” i n’esdevingué un dels periodistes més liberals. Empresonat per un article sobre el feixisme, col·laborà també a “Destino” i a “ABC”.

Fou membre del consell privat de Joan de Borbó. Els seus comentaris polítics, ponderats i incisius, meresqueren el respecte de sectors ben diversos.

Publicà Las cuatro mujeres de Felipe II (1944), Los Estados Unidos vistos de cerca (1960) i España antes de mañana (1974).

Nadal i Gaya, Eugeni

(Barcelona, 1917 – 10 abril 1944)

Periodista i escriptor. Germà de Santiago. Es llicencià en filosofia i lletres (secció de llengües romàniques).

Obtingué la càtedra de literatura espanyola a l’institut de Manresa. En 1940 fou nomenat redactor en cap de la revista “Destino”, càrrec que ocupà fins a la seva mort.

És autor del llibre Ciudades de España (1944, reeditat posteriorment). Fou instituït un premi literari per a novel·la espanyola que porta el seu nom (premi Nadal).

Murià i Torner, Magí

(Barcelona, 26 novembre 1881 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1958)

Director cinematogràfic i periodista.

Vinculat a la productora Barcinògrafo, assolí èxits de públic amb El nocturn de Chopin (1915) i Ànimes torturades amb Margarida Xirgu, així com amb la sèrie de 10 episodis Vindicator (1917).

Una vegada desapareguda la Barcinògrafo, dirigí encara algun film, com El expósito. Va dirigir el doblatge del primer film doblat al català: Draps i ferro vell (1932).

El 1939 s’exilià a Mèxic.

Fou el pare d’Anna i de Josep Maria Murià i Romaní.

Muntaner i Pascual, Josep Maria

(Barcelona, 27 abril 1939 – 27 abril 2017)

Economista i periodista.

Especialitzat en estudis comarcals, ha publicat Sant Adrià de Besòs (1968), Sant Sadurní d’Anoia i l’Alt Penedès (1969) i, en col·laboració, Granollers i el Vallès Oriental (1967) i Dinàmica i perspectiva del Vallès/1969 (1970).

Ha col·laborat a “Destino” i a “Presència”. Tingué cura de la secció d’economia del diari “Avui”.

Moragas i Maseras, Rafael

(Barcelona, 7 agost 1883 – Estrasburg, França, 1966)

Periodista i crític musical. Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona (1904). Format en l’ambient teatral i bohemi barceloní, fou redactor de “La Publicidad” (des del 1902) i col·laborà a “Pèl & Ploma” amb crítiques musicals.

Més tard fou director artístic del Liceu de Barcelona (1912-39), redactor de “Papitu” i col·laborador de “Mirador”. El 1939 s’exilià i fou bibliotecari de la universitat de Montpeller.

Amb el seu amic Màrius Aguilar i Diana escriví, amb el pseudònim de Luis Cabañas Guevara, Cuarenta años de Barcelona (1890-1930) (1944) i Biografía del Paralelo (1945).

Molist i Pol, Esteve

(Vic, Osona, 1923 – Barcelona, 9 desembre 2021)

Periodista, escriptor i advocat. Cursà els estudis de periodisme a Madrid en 1942-45.

Fou el primer director de “Revista” i crític literari d’“El Correo Catalán” i de “Diario de Barcelona”, del qual fou també sots-director gerent. Administrador general del grup “La Vanguardia”.

Entre altres obres, ha publicat Discursos políticos de Demóstenes (1955), El “Diario de Barcelona” (1964) i Enciclopedia de la Mitologia (1966).

Molins i Fàbregas, Narcís

(Tortellà, Garrotxa, 1901 – Cuatla, Mèxic, 1962)

Sindicalista i periodista. De la Federació Comunista Catalano-Balear, passà al Bloc Obrer i Camperol el 1931 i s’encarregà del servei de premsa; aquest mateix any ingressà a l’Oficina de Premsa de la Generalitat de Catalunya.

Membre del Comitè Executiu del POUM (1935), fou redactor en cap de “La Batalla” i exercí les funcions de director. Durant la repressió contra el POUM, després dels fets de maig de 1937, s’exilià.

És autor de l’obra U.H.P. La Revolució Proletària d’Astúries (1935) i a Mèxic publicà Campos de Concentración (1944) i un estudi antropològic titulat El Códice Mendocino y la economía de Tenochtitlán (1956). També escriví novel·les i contes.

Miró i Folguera, Josep

(Reus, Baix Camp, 1862 – Barcelona, 1938)

Escriptor. Fou periodista molt actiu, havia estat redactor en cap d’“El Progreso” (1914), “El Diluvio” (1916) i “Las Noticias” (1917). També figurà a les redaccions d’“El Poble Català”, “La Vanguardia” i “La Publicidad”.

Col·laborà a l'”Eco del Centro de Lectura” de Reus, “La Ilustración Ibérica” i “El Mundo Ilustrado”.

Publicà el recull narratiu El ratoncito (1895).

Miquel i Badia, Francesc

(Barcelona, 15 agost 1840 – 29 maig 1899)

Escriptor i periodista. Reuní una bona col·lecció d’objectes d’art.

Fou un dels fundadors del setmanari “El Recuerdo” (1862).

Col·laborà en diaris i revistes i fou autor de treballs com Muebles i tapices (1879), Cerámica, joyas y armas (1882), Fortuny, su vida y obras (1887) i diversos reculls de narracions infantils.