(Figueres, Alt Empordà, 1865 – 1926)
Periodista i escriptor. Fou redactor de “La Publicidad” de Barcelona.
Treballant en col·laboració amb Josep Maria Jordà, traduí al castellà un gran nombre d’obres de teatre.
Pseudònim del periodista català Josep Elias i Juncosa (1880-1944).
(Barcelona, 1857 – 1901)
Taquígraf i periodista. Estudià l’escriptura taquigràfica en català.
Realitzà una bona tasca de divulgació cultural des de la presidència del Cercle de la Joventut Mercantil.
(Blanes, Selva, 1893 – Barcelona, 9 juliol 1979)
Escriptor i periodista. Deixeble de Joaquim Ruyra. Publicà novel·les, obres de teatre i diversos estudis sobre Blanes.
Són interessants les seves memòries Blanes, Barcelona i San Remo (1969) i la novel·la El cas insòlit de Marianna Carull (1978).
(Barcelona, 1895 – 1942)
Autor teatral i periodista. Fou corrector del diari “La Humanitat” de Barcelona i crític teatral de “L’Instant” i d'”El Nostre Teatre”.
El 1935 estrenà El poble no vol la guerra. Traduí obres de Pérez Galdós, Casona, Ladislau Fodor, etc, al català.
(Barcelona, 11 novembre 1884 – 3 desembre 1965)
Periodista esportiu. Fou redactor de “La Veu de Catalunya”, amb el pseudònim Passavolant, i de “D’Ací i d’Allà”.
Fou l’iniciador dels esports d’hivern i un dels promotors del xalet de la Molina, dels minyons de muntanya i de l’Aeroclub de Catalunya.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1870 – Madrid, 9 desembre 1918)
Escriptor i periodista carlí. Col·laborà a “El Correo Catalán” i “El Correo Español”, del qual fou redactor en cap.
Publicà La República en 191… (1911), novel·la política molt popular al seu temps, Sátiras políticas (1913), La Peregrinación de la Lealtad (1913) i Vida de don Jaime de Borbón (sd).
(Barcelona, segle XIX)
Poeta i periodista. Figurà com a element actiu de les primeres organitzacions anarquistes del país.
(València, 18 desembre 1808 – 8 gener 1857)
(o Carsi) Periodista i polític. Oficial expulsat de l’exèrcit, es traslladà a Barcelona, on va col·laborar en el periòdic “El Republicano”.
En produir-se l’alçament del 1842 contra Espartero, presidí la Junta Revolucionària, però al cap de poc temps fou substituït per elements més moderats i hagué d’exiliar-se.
(Barcelona, 1845 – 1911)
Periodista i escriptor. Fundador i director de “La Exposición” (1887-91), òrgan de l’Exposició Universal de Barcelona (1888).
Conreà en castellà poesia, teatre i novel·la.
Dades dels Països Catalans 