Arxiu d'etiquetes: pedagogs/ues

Maseras i Ribera, Maria Helena

(Vila-seca, Tarragonès, 25 maig 1853 – Maó, Menorca, 4 desembre 1905)

Metgessa i pedagoga. Fou la primera dona de l’estat espanyol que seguí els nous estudis oficials de batxillerat i de carrera, i una de les tres primeres metgesses, en unió d’altres dues també catalanes, Dolors Aleu i Martina Castells.

Un cop finits els estudis de medicina, es dedicà a l’ensenyament.

Era germana d’Agustí Alfons i de:

Miquel Maseras i Ribera  (Mont-roig del Camp, Baix Camp, 1857 – Barcelona, 13 març 1934)  Metge. Deixà algunes publicacions. Fou el pare de Miquel i d’Alfons Maseras i Galtés.

Masclans i Girvés, Francesc

(Barcelona, 4 març 1905 – 18 gener 2000)

Botànic i pedagog. Ha exercit la carrera del magisteri.

Autor de dues obres divulgadores molt reeixides: Guia per a conèixer els arbres (1958), i Guia per a conèixer els arbusts i les lianes (1963).

Ha publicat Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes (1954) -que complementà notòriament en una segona edició (1981) intitulada Els noms de les plantes als Països Catalans-, Flora del Segrià i de l’Urgell (1966), Els noms catalans dels bolets (1975), i monografies sobre la flora de les muntanyes de Prades i els gèneres Rosa i Coris en la regió mediterrània occidental.

Mas i Gas, Sinibald

(Torredembarra, Tarragonès, juny 1735 – Barcelona, 31 juliol 1806)

Marí i pedagog. Començà a navegar des de molt jove i obtingué el títol de pilot d’altura a Cartagena; anà a Amèrica (1762) i fou capturat diferents vegades per corsaris anglesos i després per algerians, que el feren treballar a llurs naus (1762-68); alliberat per l’orde dels redemptors, passà a Barcelona.

Per la gran experiència assolida en qüestions de navegació, la Junta de Comerç de Barcelona li encarregà (1769) de muntar i dirigir l’Escola de Nàutica que aquella volia establir a la ciutat; intentà d’oposar-se, anys més tard, a l’uniformisme imposat per Madrid als plans d’estudi de nàutica.

Vers l’any 1796 anà a Londres, on comprà aparells per a l’Escola.

Realitzà nombrosos treballs de cartografia oceànica i mediterrània.

Martorell i Codina, Oriol

(Barcelona, 10 novembre 1927 – 24 agost 1996)

Director musical i pedagog. Fill d’Artur Martorell i Bisbal i germà de Josep Maria i de Montserrat.

Fundador (1951) i director de la Coral Sant Jordi. Catedràtic d’història de la música a la Universitat de Barcelona des del 1983 (professor des del 1970).

S’especialitzà en la direcció coral i donà cursos sobre aquesta matèria a diverses ciutats europees. Fou director artístic de l’“Antologia Històrica de la Música Catalana”.

També va ser diputat al Parlament de Catalunya.

Rebé nombrosos premis, entre els quals la Creu de Sant Jordi (1984) i la medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1991).

Martínez i Altés, Gabriel

(Falset, Priorat, 1858 – Barcelona, 1940)

Pintor. Format a París amb Francesc Domingo i Marquès.

Instal·lat a Barcelona vers el 1886, hi obrí una acadèmia privada de Belles Arts, que fou freqüentada, entre altres artistes, per Isidre Nonell, Xavier Nogués, Ignasi Mallol i, més tard, Enric Planas i Durà, i que encara perdura regida pel seu fill Vicenç Martínez i Gorjas.

Com a pintor seguí el fortunyisme i conreà també l’aquarel·la.

Martí i Pedrell, Josep

(Barcelona, vers 1796 – 26 maig 1863)

Pedagog. Fou a Barcelona el primer bibliotecari de la biblioteca formada amb els llibres dels convents cremats el 1835 i el primer director de l’Institut de segon ensenyament creat el 1844, càrrec que exercí fins al 1853.

Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts i de la de Bones Lletres de Barcelona.

Martí i Fernández, Carles

(Barcelona, 4 gener 1876 – l’Havana, Cuba, 29 març 1939)

Pedagog. Emigrà a Cuba, on fou inspector especial d’Instrucció Pública i secretari de l’Associació de Dependents de Comerç de l’Havana.

És autor d’alguns llibres de caràcter formatiu, publicats a Cuba: Eduquemos, La jura de la bandera i Tres conferencias pedagógicas.

El 1918, amb pròleg de Francesc Cambó, publicà l’assaig Los catalanes en América, Cuba.

Martí i Alpera, Fèlix

(València, 1875 – Barcelona, 11 febrer 1946)

Pedagog. Cursà la carrera de mestre a València.

Treballà a Albacete i Múrcia. Fou destinat després a Barcelona, on dirigí el grup escolar Pere Vila.

És autor dels llibres Las escuelas de Europa i Joyas literarias para los niños (1907).

Marshall i King, Frank

(Mataró, Maresme, 28 novembre 1883 – Barcelona, 29 maig 1959)

Pianista i pedagog. De família anglesa, estudià a Barcelona i amplià els estudis amb Enric Granados.

Inicià una carrera de pianista, que interrompé per a dedicar-se a l’ensenyament. Professà a l’Acadèmia Granados, i la dirigí a partir del 1916, en morir el seu mestre. El 1920 fundà l’Acadèmia Marshall.

És autor d’una Suite Catalònia, d’un Allegro di concerto i d’una Fantasia per a piano, així com de nombrosos lieder.

Escriví un Mecanismo del pedal y de la sonoridad del piano.

Marc, Joan

(Arbeca, Garrigues, 1582 – Montserrat, Bages, 1658)

Músic. Estudià música a l’Escolania de Montserrat a partir del 1625.

Formà nombrosos compositors montserratins i escriví obres religioses.

Se’n conserven unes nadales, un O vos omnes, a quatre veus, i una Missa de difunts, a vuit veus.