(Tremp, Pallars Jussà, 7 gener 1833 – Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 17 desembre 1901)
Eclesiàstic. Ordenat sacerdot l’any 1859, va dedicar-se a l’educació de la infància.
Fundà la congregació dels Fills de la Sagrada Família, aprovada per Lleó XIII l’any 1901, i l’Institut de les Filles de la Santa Casa de Natzaret.
Tingué la iniciativa de construir el temple de la Sagrada Família de Barcelona, plasmat per l’arquitecte Antoni Gaudí.
(Arenys de Mar, Maresme, 3 juliol 1907 – Barcelona, 27 agost 2002)
Metge. Es formà a l’Hospital Clínic de Barcelona al costat del doctor Agustí Pedro i Pons (1932-39) i s’especialitzà en el tractament de malalties pulmonars.
Director, des del 1939, del sanatori antituberculós Esperit Sant (Sant Adrià de Besòs), el 1942 hi féu la primera toracoplàstia. L’any 1946 esdevingué responsable de cirurgia toràcica de l’Hospital Clínic i el 1949 efectuà la primera pneumectomia a la clínica Nostra Senyora de la Mercè.
Fou un professional actiu i innovador, que impulsà la creació de serveis assistencials i de recerca i aportà una tècnica personal al tractament dels empiemes crònics i de les fístules bronquials operatòries.
Impulsà una tasca pedagògica a través d’innombrables cicles de cursets i conferències. Fou membre emèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1932), de la qual fou president (1939-43), i membre de la Societat Catalana de Pneumologia, entre altres.
Li han estat atorgades distincions professionals i ha col·laborat en nombroses publicacions mèdiques.
(Tarragona, 1892 – Bogotà, Colòmbia, 1940)
Pintor i pedagog. Format en institucions privades d’ensenyament d’art, entre les quals la d’Alexandre Galí.
Després d’una estada a París s’establí a Olot, on es dedicà a la pintura de paisatges amb tonalitats plenes de llum. Fou un dels principals representants de l’escola d’Olot.
Amb l’escultor Joan Rebull dirigí més tard una escola d’art a Tarragona. Durant un quant temps formà part del grup Les Arts i els Artistes, de Barcelona.
El 1939 s’exilià a Colòmbia.
(Espolla, Alt Empordà, 10 juny 1897 – Madrid, 27 desembre 1989)
Pedagog. Estudià a Barcelona, Ginebra i Berlín.
Fou professor de diversos centres especials de preparació professional. Ocupà el càrrec de secretari del Comitè Nacional de d’Organització Científica del Treball. Pertanyia a diverses corporacions internacionals en el camp pedagògic.
A més de col·laborar a revistes especialitzades i de traduir texts estrangers, alguns d’ells de Pestalozzi, publicà obres originals, com La educación activa (1925), La Escuela del Trabajo (1928), La escuela productiva (1928), La formación profesional en España (1933) i d’altres.
(Còrdoba, Andalusia, 20 abril 1910 – 26 març 1992)
Pintor. Format a Còrdova i resident a Barcelona des del 1930.
La seva pintura arrenca sovint de l’experiència divisionista.
Fou un dels principals organitzadors dels Salons d’Octubre i es dedicà també a la pedagogia artística; ha tingut deixebles com Joan Ponç i J. Hernández i Pijuan.
Tornà a Còrdova el 1952.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1894)
Pedagog. Fou recompensat per un sistema original d’ensenyament de lectura i escriptura per als invidents.
Publicà diverses obres estudiant el seu mètode i altres problemes de la mateixa especialitat pedagògica.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1911 – Barcelona, 1981)
Músic i pedagog. Fill de Joan Llongueras i Badia.
Fundador i director de les Escoles Virtèlia, també fundà la coral T. L. de Victoria i fou sotsdirector de l’Orfeó Català.
Escriví els poemes La fona de David (1971), El cavaller del drac (1972) i La petita venedora de llumins (1973), i harmonitzà nombroses cançons tradicionals catalanes.
Era germà de Bartomeu i de:
Joan Llongueras i Galí (Terrassa, Vallès Occidental, 1913 – segle XX) Pintor. Es formà a Barcelona. Exposà al Saló de Maig, i ha fet nombroses decoracions pictòriques, com la de l’antiga Escola del Mar.
(Barcelona, 18 octubre 1878 – 22 febrer 1938)
Guitarrista. Deixeble de Magí Alemany i de Francesc Tàrrega, de l’escola del qual va ésser continuador.
Va viure a París del 1904 al 1914, i actuà als països germànics i llatinoamericans. Fou un dels millors intèrprets musicals de la seva època.
Harmonitzà per a guitarra obres d’Isaac Albéniz i Enric Granados i cançons populars catalanes, entre les quals destaquen El testament d’Amèlia i L’hereu Riera. Compongué Dos preludis, Capritx i Mazurca.
(Catalunya, segle XVII)
Pedagog. Autor d’un tractar de cal·ligrafia, Art d’escriure intitulat Descans (1640), on hi ha làmines amb diferents formes d’escriptura.
Aquesta obra, escrita en català en un moment de franca decadència lingüística, és, a més, un dels pocs textos de l’època que s’ocupa de qüestions educatives.
(Las Palmas, Canàries, 21 abril 1908 – Barcelona, 14 desembre 1975)
Neurocirurgià. Cursà els estudis de medicina a Barcelona.
Fou cap del Servei de Neurocirurgia a l’hospital Clínic de Barcelona i membre fundador de la Sociedad Luso-Española de l’especialitat. Dirigí l’Escola Professional de Neurocirurgia (1975).
És autor de Tumores intracraneales i Abscesos cerebrales, entre altres obres, i de diversos capítols de la Patología médica, de Pedro i Pons.
Dades dels Països Catalans 