Arxiu d'etiquetes: País Valencià

Mercer, Mateu

1 Resposta

(València ?, segle XIV – Castella, vers 1360)

Diplomàtic i marí. Vicealmirall (des del 1343) de l’armada reial. L’any 1342 acudí a Barcelona a defensar el port, i després anà a Gibraltar a ajudar els castellans. Com a cap de les forces catalanes participà en la presa d’Algesires (1344).

Intervingué en les negociacions matrimonials de Pere III el Cerimoniós i Elionor de Sicília. Com a vicealmirall participà en la batalla de Llucmajor (1349), on fou derrotat Jaume III de Mallorca.

Anà a l’expedició de Sardenya (1353) sota les ordres de l’almirall Bernat II de Cabrera i participà en la conquesta definitiva de l’Alguer (1354). En recompensa rebé el càrrec de majordom reial i la baronia d’Olocau.

El 1360 comandava unes galeres en defensa del rei de Tremissèn, aliat de Pere el Cerimoniós. Capturat per naus castellanes, fou executat per ordre de Pere el Cruel.

Mercader i Escolano, Lluís

Deixa un comentari

(Morvedre, Camp de Morvedre, 1444 – Bunyol, Foia de Bunyol, 9 juny 1516)

Eclesiàstic i conseller reial. Doctor en dret per Salamanca, el 1468 es féu cartoixà a Valldecrist, en la qual exercí de mestre de novicis i procurador. Fou visitador de la província de Catalunya i de les cartoixes alemanyes.

Ambaixador prop d’Alexandre VI per encàrrec de Ferran II el Catòlic, el qual el nomenà (1504) conseller i confessor seu. Nomenat prior d’Escaladei, no hi residí mai a causa de les constants missions reials, i això motivà la censura del capítol general de l’orde.

Ferran II aconseguí el seu nomenament com a bisbe de Tortosa (1513-16) i inquisidor general d’Aragó i de Navarra (1513-16).

Mei i Galès, Joan Felip

4 Respostes

(València, 1542 – Saragossa, Aragó, 17 octubre 1612)

Impressor i poeta. Fill de Joan Mei i Jerònima Galès, i germà de Pere Patrici. Treballà al taller de la seva mare on dirigí, de molt jove, la impressió de la Crònica de Ramon Muntaner (1557) i en redactà la dedicatòria.

L’any 1577 s’establí com a impressor a Tarragona, on el protegí l’arquebisbe Antoni Agustí. Hi imprimí una traducció al castellà de les Metamorfosis d’Ovidi feta per ell mateix, que incloïa texts seus i de l’arquebisbe Agustí (1586).

En morir la seva mare (1587), tornà a València. Des del 1589 fou professor de la Universitat de València, i a partir del 1592, catedràtic de retòrica; des del 1604 fou, a més, catedràtic de grec.

El 1627 fou editada, a Barcelona, la seva Ortografía llatino-castellana.

El succeí en la impremta el seu fill, Francesc Felip Mei i Llagostera.

maulets

1 Resposta

(País Valencià, segle XVIII)

Nom dels seguidors del rei-arxiduc Carles III de Catalunya, durant la Guerra de Successió.

Matoses, Bartomeu

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII – segle XIV)

Marí. El 1294 fou un dels que facilitaren l’armament de galeres per ajudar Sanç IV de Castella a l’estret de Gibraltar. El 1302 era posat al front de quatre galeres llogades per Jaume II el Just al rei Abu-Iakub del Marroc.

Embarcà el 1309 a l’estol del vescomte de Castellnou que anà al Marroc per decidir aquest país a actuar contra Granada i que en acabat ajudaria als castellans al setge d’Algesires.

Manava, el 1315, les galeres de València integrades a un estol que operà contra els sarraïns de Granada i de Tremissèn.

Martorell, Joanot

27 Respostes

(Gandia, Safor, 1413/15 – 1468)

Cavaller i escriptor. D’un llinatge de la noblesa mitjana, apareix el 1433 amb el tractament de mossèn, que significa que havia estat adobat cavaller. El 1437 canvià lletres de batalla amb el seu cosí Joan de Montpalau, que acusà d’haver trencat paraula de matrimoni a Damiata Martorell, germana de Joanot.

Martorell visqué prop d’un any a Anglaterra (entre el març 1438 i el febrer 1439), on estigué en relació amb cavallers de tot Europa, que hi acudien en cerca d’aventures, i tingué lleure per a llegir llibres que més endavant deixaren solc en les seves obres literàries.

De retorn al Regne de València, tingué afers cavallerescs amb Jaume de Ripoll i amb el cavaller errant Felip de Boïl. Vers el 1443 féu un viatge a Portugal, del qual hom té poques notícies.

L’any següent vengué a Gonçal d’Íxer, comanador de Montalbà, el lloc de Murla i de Benibraïm, a la vall de Xaló, transacció que portà greus conseqüències, entre les quals l’empresonament de Galceran Martorell, germà de Joanot, cartells de deseiximents i lletres de batalla contra el comanador, signats per Joanot i el seu germà Jofré, intents de concòrdia imposada pel rei de Navarra (el futur Joan II), i un seriós desig d’arribar a batalla a ultrança, per part de Joanot, que el comanador evità endegant l’afer per les vies de la justícia civil, que llevà la raó a Martorell i li imposà “callament perdurable”.

És molt possible que, a conseqüència d’aquest llarg i desagradable afer, Martorell, desitjós d’una batalla a ultrança, fes un segon viatge a la cort anglesa vers el 1450. El 1454 és atestat a Nàpols.

El 2 de gener de 1460 és indubtable que començà la redacció de la seva gran obra Tirant lo Blanc, que dedicà a l’infant Ferran de Portugal, príncep que residí a Barcelona almenys des de l’agost de 1464 fins al març de 1465, a la cort del seu germà Pere IV el Conestable, proclamat rei per una part dels catalans, i del qual era el parent més pròxim a Catalunya.

De la seva producció literària només resta el llibre inacabat Guillem de Varoic (adaptació d’una versió del vell poema francès Gui de Warwick), que constitueix una mena d’esbós dels 39 primers capítols de la seva obra principal, Tirant lo Blanc, que ha pervingut continuat per Martí Joan de Galba. És possible que també sigui l’autor d’una altra novel·la cavalleresca, Flor de cavalleria, de la qual només resta el començament.

Maestrat, ducat del

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIX)

Títol concedit el 1869 pel pretendent carlí Carles VII al general Ramon Cabrera i Grinyó, concessió que anul·là el 1875.

Maça de Liçana i d’Alagó, Pere (V)

2 Respostes

(Xàtiva, Costera, segle XV – Alacant, 1448)

“el Barbut”  Noble. Senyor de Moixent, Monòver, Xinosa, la Font de la Figuera, Pinet, Novelda i el castell de Mola. El 1405 comandà les naus del rei Martí I de Catalunya quan passà a Sicília, i per finançar l’expedició vengué la senyoria del lloc de Liçana (1412).

Serví Alfons IV el Magnànim a Nàpols com a majordom i conseller. Fou governador d’Oriola i tinent de l’infant Joan, rei de Navarra. En lluita a la frontera castellana, prengué i saquejà Almansa.

Es casà amb Brianda Cornell i de Luna, i després, amb Elionor de Boïl. Testà el 1448 i vinculà tots els seus béns, que fins aleshores havien restat lliures.

Fou el pare de:

  • Blanca Maça de Liçana i Cornell  (País Valencià, segle XV)  Muller de Pedro de Luna, baró d’Illueca i Gotor.
  • Lluís Maça de Liçana i Cornell  (País Valencià, segle XV – vers 1464)  Noble (dit també Lluís Cornell). Fou el marit de Constança de Ávalos y Tovar.
  • Martí Maça de Liçana i Cornell  (País Valencià, segle XV)  Senyor de Moixent. Es casà amb Rafaela de Rocafull, germana del primer senyor d’Albatera, i foren pares de Pere (VI) Maça de Liçana i de Rocafull. Martí també tingué un fill il·legítim:

Gaspar Maça de Liçana  (País Valencià, segle XV)  Germanastre de Pere (VI). Fou pare de:

Gaspar Maça de Liçana i Soler (País Valencià, segle XVI)  Fou el pare de:

Joan Maça de Liçana (País Valencià, segle XVI)  dit el de Callosa. Inicià un plet contra els Lladró de Vilanova per a la possessió dels béns que tenien dels Maça de Liçana i guanyà (1570) Moixent, Novelda i el castell de Mola. El litigi continuà, però contra la seva filla:

Elfa Maça de Liçana i Maça de Liçana (País Valencià, segle XVI)  Es casà amb Joan de Vall-llebrera, senyor d’Agost, i foren pares d’:

Elisabet Maça de Liçana (País Valencià, segle XVII – 1666)  Muller de Francesc de Rocamora, primer comte de la Granja. El 1614 obtingué sentència definitiva a favor seu del plet iniciat pels Lladró de Vilanova, els quals, però, es quedaren Llutxent, Quatretonda, Benimaclet, Pinet, la Font de la Figuera, Terranova i Mandas. Alguns dels successors dels primers comtes de la Granja també es cognomenaren Maça de Liçana.

Maça de Liçana, Pere

4 Respostes

(País Valencià, segle XIV)

Cavaller. Era senyor de Moixent. Fou militar ardit i fidel servidor de Pere III de Cerimoniós. El 1354 anà amb ell a l’expedició a Sardenya. Lluità després a la guerra contra Castella.

Combatia al front valencià el 1357, a les ordres de l’infant Pere I d’Empúries, oncle del rei. El 1363 caigué presoner dels castellans, a Sogorb. Morí en el captiveri.

Deixà de poca edat un fill homònim. La seva muller Isabel Cornell, ja vídua, seria lloada a l’obra anònima Dispensació de la senyora de Moixent (1371).

Maça i de Liçana, Pere (IV)

4 Respostes

(País Valencià, segle XIV – Catània, Sicília, 1394)

Primer senyor de Moixent d’aquest llinatge. Al servei de Pere III de Catalunya, lluità contra Castella i, després, contra els revoltats a Sardenya. Ric home d’Aragó, com a senyor del lloc de Liçana assistí a la cort de Saragossa del 1380.

El rei Joan I el Caçador el nomenà majordom del palau i, més endavant, almirall de l’estol que la ciutat de València armà per a servir el rei en la guerra contra els sards i els genovesos, el 1392; l’any següent lluità contra els rebels de Sicília, que foren sotmesos al rei Martí I.

Es casà amb Isabel d’Alagó.