Arxiu d'etiquetes: País Valencià

Sanchis i Sivera, Josep

2 Respostes

(València, 5 gener 1867 – 21 maig 1937)

Eclesiàstic i historiador. Havent seguit la carrera eclesiàstica, el 1903 fou canonge de la seu de Sogorb i més tard del capítol de València, d’on era també arxiver.

Va pertànyer a l’Acadèmia de Bones Lletres, a l’Institut d’Estudis Catalans i a l’Academia de la Historia, entre altres centres. Els seus estudis se centren principalment en la València medieval.

Cal esmentar: Historia de San Vicente Ferrer (1896), La orfebrería valenciana en la Edad Media (1924), Bibliografía valenciana medieval (1930), Dietari del capellà d’Anfós el Magnànim (1932) i Sermons de Sant Vicent Ferrer (1932).

Sanchis i Guarner, Manuel

12 Respostes

(València, 9 setembre 1911 – 16 desembre 1981)

Filòleg, historiador i folklorista. Cursà els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de València. El 1933 va publicar l’opuscle La llengua dels valencians, molt important en la tasca de conscienciació idiomàtica. Fou oficial de l’exèrcit republicà i, per això, condemnat a mort; bandejat, hagué de viure a Mallorca.

Col·laborà en el Diccionari català-valencià-balear d’Antoni Maria Alcover i F. de B. Moll, en la part catalana de l’Atlas lingüístico de la Península (obra començada pel professor Tomás Navarro Tomás i publicada pel CSIC). Amb la Gramàtica valenciana (1950), va proporcionar als escriptors valencians (amb molta prudència i amb sòlida preparació científica, tot aprofitant l’experiència empírica del Diccionari) la norma fabriana en una solució de compromís, no massa distant de la llengua parlada al país.

Amb tot aquest treball lingüístic reblà la liquidació de les desviacions anarquitzants menada per Fullana, Nebot i altres, liquidació encetada en una reunió d’intel·lectuals valencians a Castelló de la Plana el 21 de desembre de 1932, i acomplerta amb la col·laboració més popular i humil de Carles Salvador i Gimeno.

També és important la tasca investigadora que Sanchis va fer en el camp filosòfic i en l’històric, en obres com Introducción a la historia lingüística de Valencia, Els parlars romànics de València i Mallorca anteriors a la Reconquista (2ª. edició, 1961), la part Època musulmana del volum I (1965) de la Història del País Valencià i el primer volum d’Aproximació a la història de la llengua catalana (1980).

Publicà, així mateix, estudis folklòrics: Els vents segons la cultura popular (1952), Els molins de vent a Mallorca (1955), Els pobles valencians parlen els uns dels altres (1963, 1965 i 1968). Autor, encara, de Contribució al nomenclàtro geogràfic del País Valencià (1966) i Renaixença al País Valencià (1968), etc.

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1974.

Sánchez de Castellar y Arbustante, Manuel

Deixa un comentari

(Saragossa, Aragó, vers 1630 – València, 1707)

Humanista. Mercedari, el 1659 fou destinat al convent de Santa Maria del Puig. Era bon teòleg i mestre de l’orde. Fou comanador de Terol i d’Oriola i predicador per Aragó, València, Múrcia i Barcelona.

És autor de moltes obres sobre gramàtica, poesia i sintaxi i una obra sobre vides dels sants de l’orde de la Mercè, impresa entre el 1672 i el 1705. Escrivia en llatí i en castellà.

Sanç, Jeroni

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XVI)

Darrer abat vitalici del monestir de Benifassà. Abat des del 1531, el 1554 cessà en el càrrec arran de l’establiment per part del papa d’abats triennals.

És autor d’un arbre genealògic dels reis de Catalunya-Aragó fins a Carles I (el 1526), amb explicacions en castellà (Aragonum clara insignia regum, 1541), i d’una Vita Joannis II Aragonum regis.

Traduí al castellà la regla de sant Benet, que fou impresa en llatí i castellà el 1543.

San Petrillo, baronia de

3 Respostes

(País Valencià, 1627 – )

Jurisdicció senyorial vinculada el 1677, amb prèvia facultat reial, per Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera, baró de Campo Sobrarbe, cavaller de Sant Jaume.

El succeïren els seus fills Josep de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell, i Maria Josepa de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell, muller de Melcior de Ribera i Tallada.

Passà dels Ribera als Nunyes, als Berguedà, als Basile, als Salvador, als Gómez de Barreda i als Caruana.

Sala, Joan

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – València, 1349)

Darrer capitost de la Unió Valenciana contra Pere III de Catalunya. Fou elegit cap dels unionistes el 1348 a la mort de Dalmau de Cruïlles en un moment ja molt crític, després de la derrota a Épila dels unionistes aragonesos i la presència de l’exèrcit reial al País Valencià.

Amb tot, aconseguí de prendre el Puig, Puçol i Riba-roja i d’atacar Morvedre. Després de la capitulació de València, es refugià a Gandia, però fou pres a Corbera i portat a València on fou arrossegat i penjat.

Roig, Jaume

13 Respostes

(València, vers 1400 – Benimàmet, Horta, 5 abril 1478)

Escriptor. Fill d’un metge del mateix nom. Metge, el 1434 apareix atestat exercint la seva professió a València. Assistí la reina Maria de Castella en la seva darrera malaltia.

Fou administrador de l’hospital d’En Clapers i benefactor del convent de la Trinitat de les clarisses, on professà la seva filla Violant en temps que hi fou monja i abadessa Isabel de Villena. Era casat amb Isabel Pellisser.

Deixant de banda la seva esporàdica participació en certàmens literaris, la seva obra cabdal és el llibre intitulat Espill o Llibre de les dones.

Roig, Andreu

Deixa un comentari

(València, segle XVI – 2 desembre 1622)

Vicecanceller de la Corona d’Aragó (1612-22). Cavaller. Doctor en drets. Aconseguí el 1622 del rei que la Cambra de Castella declarés que la residència de l’ambaixador de Barcelona tingués les mateixes prerrogatives que les dels ambaixadors del papa, dels reis i de Venècia.

Sembla, en canvi, que no afavorí els interessos del Regne de València: el cronista Joan Porcar el titllà de gran enemic del regne. A la seva mort fou nomenat com a successor un no originari de la corona catalano-aragonesa amb el títol de president, títol que acabà per prevaler, com en els consells castellans.

La seva filla Joana Anna Roig es casà amb el canonista valencià Dionís Pau Llopis.

Roger y Vázquez, Gil

1 Resposta

(Xelva, Serrans, 1862 – 1940)

Advocat. Es llicencià en dret (1884) i fou director de l’hospital i de la junta d’obres del port de València.

Liberal, fou diputat a corts i governador de Tarragona.

Publicà Regionalismo práctico i altres obres.

Riu-sec, Ramon de

2 Respostes

(País Valencià, segle XIV – València, 1354)

Noble. Senyor de la baronia de Riba-roja i de Catadau i del castell de Vilamalur, conseller i majordom del rei Pere III de Catalunya. Participà en les campanyes contra el rei Jaume III de Mallorca del 1343 i del 1344 i en la defensa de l’illa contra l’ex-rei el 1349.

Per la seva fidelitat al rei en les lluites de la Unió a València, la seva vila de Riba-roja fou atacada pels unionistes el 1348. Prengué part en les batalles de Bétera i de Mislata, on els reialistes foren vençuts (1348).

El 1354 fou l’encarregat de fer l’intercanvi de presoners amb Gènova, i el mateix any acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya. Emmalaltí al setge de l’Alguer i morí a la tornada a València.

Tingué tres fills, que el sobrevisqueren: Francesca, Ramoneta i l’hereu Ramonet de Riu-sec.