(Rupit i Pruit, Osona / Susqueda, Selva)
Antic castell, al límit del Collsacabra, situat possiblement prop de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues.
Esmentat ja el 968, centrava un extens terme, fraccionat al segle XI en els de Rupit i de Fornils, i comprenia els actuals dos municipis.
(Vic, Osona, 1979 – )
Editorial. Creada per iniciativa del Patronat de l’Escola de Mestres Balmes i de R. Torrents i Bertrana, que n’ha estat el director del 1979 al 1987, any que fou succeït per A. Granero i Martínez.
L’editorial s’ha orientat cap a temes relacionats amb l’ensenyament i ofereix diverses col·leccions: de didàctica, pedagogia, tècnica i història i humanitats.
També cultiva un vessant literari i ofereix una col·lecció Documents que edita preferentment actes de simposis.
Ultra això, publica les revistes “Reduccions, revista de poesia” i “Cota zero”, d’arqueologia i ciències.
Jaciment arqueològic, situat en una recolzada del riu Ter.
S’hi distingeixen tres fases d’ocupació: la primera correspon a un poblament ibèric (segles III-II aC) del qual hom ha trobat restes de ceràmiques del tipus campanià, entre altres.
La segona correspon a l’alta edat mitjana (segles IX-XI) i consta de cases semiexcavades a la roca, d’una església pre-romànica voltada d’una necròpoli de tombes antropomorfes.
La tercera (segles XII-XIII) es constituïda per cases encerclades per un clos, situades al voltant d’una plaça central, per una església romànica i a l’entorn, per una necròpoli amb tombes de llosa.
Les excavacions, que foren empreses el 1977 foren dirigides per I. Ollich, i M.D. Buxó fou el cap dels treballs referents a la fase ibèrica.
Masia, situada en un meandre de la riba esquerra del Ter.
L’actual edifici és un notable casal del segle XVIII; el lloc és esmentat ja el 997.
Al segle XV una pubilla del casal de Saderra aportà el patrimoni als Espona. La família es cognomenà, a partir de mitjan segle XVIII, Esteve i aviat Barnola, nom de l’actual propietari.
Casa forta, situada a la vall del riu de Mules, entre Viladrau i Taradell.
Era una vila rural ja el 966. Hi residiren els Taradell i els Vilademany des de mitjan segle XII, i des del segle XVI fou una masia important.
L’edifici és gòtic (segles XIV-XV), amb unes dependències neoromàniques del començament del XIX.
Prop seu hi ha l’església romànica de Sant Miquel, esmentada ja el 1181; té un soterrani, també amb absis, de la mateixa dimensió de la capella.
(o castell del Fitor, ant: Espareguera) Antic casal, situat en un enclavament, a l’est de la vila de Centelles; depèn de la parròquia d’Aiguafreda. Hi ha les restes d’un gran edifici quadrat d’època romànica.
Fou del llinatge Esparreguera (testimoniat el 1189), que es fusionà vers el 1260 amb el de Vilanova, procedent de Terrassola de la Plana (Seva). El 1290 passaren a ésser senyors de Savassona.
Antiga masia de la ciutat, vers el costat de llevant, propera a la carretera de Roda de Ter, actualment integrada a la ciutat.
Era propietat de Teodor de Mas, marit de santa Joaquima de Vedruna, la qual hi fundà la congregació de carmelitanes de la caritat, conegudes popularment per monges de l’Escorial.
(Vic, Osona, 1867 – 1879)
Grup de joves poetes.
Fundat per Jacint Verdaguer i Jaume Collell, entre altres, per tal de donar continuïtat a les sessions de lectura de poemes que tenien lloc a la font del Desmai de Folgueroles.
El 1879 va publicar La garba muntanyesa, recull de poesies de l’Esbart de Vic (antologia poètica del grup).
Serra, al nord de la plana de Vic, al límit amb el Ripollès. Forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica dels Subpirineus. Situada entre el Puigsacalm i la serra de Bellmunt, forma part del gran plec anticlinal de direcció est-oest.
Constitueix la divisòria d’aigües entre el Ges i el seu afluent per l’esquerra, la riera de Sant Bartomeu, i el riu Fornés. Esventrat l’anticlinal al sector occidental d’aquesta serra, s’ha format el torrent de Salgueda, el qual aflueix al congost del Ges.
Els cims culminants són els de Barral (1.364 i 1.352 m alt) i el puig de les Àligues (1.341 m alt).
Al vessant septentrional (la baga de Curull) és ocupat per un compacte bosc (fagedes); a la solana, per alzinars i per rouredes. Al nord-oest de la serra destaca el penyal que coronen les ruïnes de l’antic castell de Curull.
Antiga quadra (dita també la Vall de Curull), pertanyent, però, a la parròquia de Vidrà, als vessants de la serra de Curull, en un cim de la qual (1.302 m alt) hi ha les ruïnes de l’antic castell de Curull, que n’era el centre.
Aquest castell havia pertangut als comtes de Besalú: els castlans es cognomenaren Curull (segle XII), fou infeudat de primer als Besora i després als Montcada i als Malla, senyors del Vilar (o castell de la Vinyeta, del terme de Curull) i, més tard, marquesos de Cartellà.
El segle XIX formà un municipi amb la Vola.
Dades dels Països Catalans 