(Aiguafreda, Vallès Oriental / Centelles, Osona)
Replà d’erosió de la capçalera del riu Congost (640-800 m), continuació dels cingles de Bertí, que el limiten per l’est.
És drenat cap el Congost per un seguit de graus i amb una certa indecisió per la riera Blanca.
Hi ha escassa població, que es reparteix entre els dos termes.
(Vic, Osona, 1961 – 1994)
Grup teatral. El seu primer espectacle fou Poemes (1973), de Miquel Bauçà. Des d’aleshores, sota la direcció de Lluís Solà, Joan Anguera i Jordi Mesalles, entre altres, ha estrenat més d’una quarantena d’obres de diversos autors.
Ha realitzat també dues coproduccions: El bagul (1994), amb Sitges Teatre Internacional, i L’art de la comèdia (1992), amb P i Q Teatre.
(o Collformic) Coll (1.145 m alt), situat al Montseny, entre el Matagalls i el pla de la Calma. Uneix l’alta conca de la Tordera amb els aiguavessos de llevant del Congost. Hi ha les ruïnes d’un hostal i d’un gran pou de neu.
És esmentat ja el 862. Segons un procés del 1620, era lloc de reunió de bruixes.
El 1874 una partida de carlins hi donà mort a 110 liberals de la comarca de Vic; una creu en recorda el fet.
Balneari, al sud-oest de la vila, a la dreta del Ges.
Té una font d’aigua sulfurosa, carbònica i bicarbonatada.
El balneari data del 1847; hi ha una capella dedicada a sant Josep.
Masia, al peu de la serra de la Telleda, esmentada ja el 1150.
Té a prop la capella de Santa Margarida de Fontarnau, traslladada al segle XIX des del veí pla de la Carrera, on s’anomenà inicialment de Santa Cecília.
Formava part de l’antic terme de Sentfores.
Membre de l’institut religiós femení fundat el 1849 per Pere Bach i Targarona, prevere de l’Oratori.
L’institut fou aprovat per Roma el 1864. Des del 1858 eren de clausura de dret episcopal, que els fou treta modernament per lliurar-se a tasques més socials (residència femenina de joves i ancianes).
Té la casa mare a Vic (els Saits) i una altra a la Gleva.
(les Masies de Voltregà, Osona)
Fàbrica i antiga colònia industrial, dita també colònia Lacambra, a la dreta del Ter, aigua amunt de la Gleva. Hi ha una fàbrica de fosa i laminació d’aram i d’altres metalls.
Els habitatges del personal han estat traslladats vora el poble de Vinyoles d’Orís.
Personatge d’una llegenda popular, conegut també com el Fort Farell.
Representa un home honrat i valent, cepat i gros, que duia per bastó un tronc de pi, amb el qual féu el curs del Besòs. Per calmar la set, posant un peu a Tagamanent i l’altre al puig Fred (al pla de la Garga), s’ajupia a beure aigua del Congost, a l’indret del Figaró.
Amb una sola mà aixecava els bous i l’arada amb què llauraven i, fent alçaprem, tombava una muntanya.
(Rupit i Pruit, Osona / Susqueda, Selva)
Antic castell, al límit del Collsacabra, situat possiblement prop de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues.
Esmentat ja el 968, centrava un extens terme, fraccionat al segle XI en els de Rupit i de Fornils, i comprenia els actuals dos municipis.
(Vic, Osona, 1979 – )
Editorial. Creada per iniciativa del Patronat de l’Escola de Mestres Balmes i de R. Torrents i Bertrana, que n’ha estat el director del 1979 al 1987, any que fou succeït per A. Granero i Martínez.
L’editorial s’ha orientat cap a temes relacionats amb l’ensenyament i ofereix diverses col·leccions: de didàctica, pedagogia, tècnica i història i humanitats.
També cultiva un vessant literari i ofereix una col·lecció Documents que edita preferentment actes de simposis.
Ultra això, publica les revistes “Reduccions, revista de poesia” i “Cota zero”, d’arqueologia i ciències.
