Arxiu d'etiquetes: Osona

Coromina, la -Osona-

(Torelló, Osona)

Colònia industrial, a uns 3,5 km de la població, a l’esquerra del Ter i a l’interior d’un pronunciat meandre, aigua avall de la vila.

El 1874 Josep Pericas, de Vic, demanà l’aprofitament de l’aigua del riu com a força motriu d’una fàbrica de filats i teixits en l’indret del mas de la Coromina.

El 1883 hi féu edificar una colònia industrial i una capella (1903). La raó social d’aquesta indústria fou Pericas, Boixedo i Companyia fins el 1946, que la canvià per la de Filatures Ter SA.

Fou destruïda parcialment el 1926 per un incendi, i el 1940, per l’aiguat del mes d’octubre.

Corneli, castell de

(Tavertet, Osona)

Antic castell. Dominava la vall de Sau, situat probablement al límit amb el terme de Vilanova de Sau, al lloc dit actualment puig de la Força.

És esmentat ja el segle X.

Conanglell

(les Masies de Voltregà, Osona)

Caseria, a la dreta del Ter, a l’interior d’un pronunciat meandre, davant Torelló, format per una gran masia amb les antigues dependències; l’antiga església de santa Bàrbara és arruïnada.

La finca fou ocupada pel Cos d’Enginyers de Barcelona. L’antiga fàbrica de filats, vora el riu, fou destruïda per l’aiguat del 1940.

Conangle, monestir de

(les Masies de Roda, Osona)

Monestir de monges agustinianes (Santa Magdalena de Conangle), a l’esquerra del Ter, damunt Salou.

L’església de Santa Magdalena, és esmentada ja el 1231; el 1304 s’hi constituí una comunitat de donades, sota la regla de sant Agustí, dirigida per una priora o majorala.

Entorn del 1450 la comunitat es traslladà a Barcelona, segons tradició a l’antic convent de les Magdalenes del carrer de la Canuda.

En resta la capella, amb planta del segle XIII, ampliada el 1376 i restaurada modernament.

Collfred -Osona-

(Vidrà, Osona)

Llogaret (1.250 m alt), als rasos de Collfred (vessant meridional de la serra de Santa Magdalena de Cambrils), dins la conca del Fluvià (capçalera del Gurn).

L’antiga parròquia (Sant Antoni), arruïnada, consagrada el 1100, fou sufragània del priorat de Santa Maria de Ridaura, independent durant els segles XV i XVI i agregada després a la parròquia de Santa Maria de Riudaura.

Cercle Literari de Vic

(Vic, Osona, 1860 – 1921)

Associació. Fundada amb l’intent de lligar les iniciatives individuals dels escriptors vigatans amb el moviment de la Renaixença. Hi participaren, entre altres, Jacint Verdaguer, Jaume Collell i Martí Genís i Aguilar.

Fundaren periòdics, agruparen una biblioteca de més de 8.000 volums, instituïren premis i celebraren exposicions. El 1862 crearen l’Acadèmia Catalana, que estimulà diverses publicacions i organitzà cursos de català i conferències.

La vida activa de l’entitat es mantingué fins el 1900 (en aquest període havia celebrat 440 sessions literàries i 109 vetllades musicals) i perdurà, amb petites revifalles, fins al 1921.

Centelles, castell de

(Sant Martí de Centelles, Osona)

Antic castell (855 m alt), anomenat de Sant Esteve fins al segle XIII (prengué el nom de la vila de Centelles), actualment enrunat, en un turó acinglerat (l’agulla de Sant Martí), damunt el pla de la Garga. És conegut també com a castell de Sant Martí. Fou el centre de la baronia de Centelles. És esmentat ja el 898.

Una comunitat de preveres instal·lada a la seva església, dedicada a sant Esteve, esdevingué priorat canonical (Santa Maria de Centelles) a la fi del segle XIII, fundat pels senyors de Centelles; a partir de la fi del segle XIV anà decaient, fins a restar-ne solament el títol prioral.

Les edificacions actuals corresponen en bona part al 1464, amb motiu de la projectada residència del rei-conestable Pere IV de Catalunya.

El castell fou enderrocat per les forces de Felip V de Borbó; l’església, romànica, amb un absis rectangular, és obra del principi del segle XIV; la imatge romànica, molt mutilada, de Santa Maria de Castell és venerada actualment a la parròquia de Sant Martí de Centelles.

Cecília de Voltregà *

(Osona)

Nom donat el 1937 per al municipi de Santa Cecília de Voltregà.

Castanya, la -Osona-

(el Brull, Osona)

Poble (800 m alt), s’agregà al terme l’any 1843, situat a la capçalera de la Tordera, al sud de coll Formic (on hi ha el refugi de Sant Andreu de la Castanya).

L’església parroquial (Sant Cristòfor) és, en part, romànica (segle XI).

Caraüll

(Muntanyola, Osona)

Antiga quadra i parròquia (Sant Genís de Caraüll), agregada el 1840 al municipi, a la conca del Llobregat, entre els termes d’Oristà, de Santa Maria d’Oló (Moianès) i de Sant Bartomeu del Grau.

L’església, esmentada ja el 943, depèn de la d’Oristà des del segle XIV; l’actual edifici és del segle XVIII.