Arxiu d'etiquetes: organismes

Consell d’Investigació Pedagògica *

(Catalunya)

Nom donat el 1916 al Consell de Pedagogia  (organisme, 1913-24).

Consell de Trenta -Mallorca-

(Mallorca, segle XIV – ? )

(o Consell Menor)  Assemblea consultiva ordinària del govern de l’illa de Mallorca constituïda com a diputació permanent del Gran i General Consell.

Des del 1392 fou constituïda per trenta membres representants dels estaments (dos del de cavallers, quatre de cadascun dels de ciutadà, mercader i menestral, deu de la part forana, i els sis jurats de Palma de Mallorca).

Entenia en les qüestions encomanades pel ple i podia prendre acords per majoria de tres quartes parts sempre que hi fossin presents almenys tres forans.

Comitè Executiu Popular

(València, 22 juliol 1936 – 8 gener 1937)

Organisme format a causa de la unificació dels comitès revolucionaris sorgits el 19 i 20 de juliol, fonamentalment del Comitè del Front Popular i del Comitè de Vaga CNT-UGT. Pretengué de governar, en les noves condicions creades, tot el País Valencià, però només exercí una influència real a la capital.

Presidit de primer pel coronel Arín i després pel socialista Zabalza, es constituí entorn de representants dels sindicats (2 de la CNT i 2 de la UGT) i 1 per cadascun dels diferents partits.

Aconseguí inicialment de marginar la influència de la Junta Delegada del Govern Republicà i dirigí la formació de les primeres columnes de milicians i l’establiment de tribunals populars.

De tota manera, després del trasllat a València del govern de la República, el Comitè hagué d’acceptar la dissolució. Fou substituït per diversos consells provincials.

Centre Pluridisciplinari d’Estudis Catalans

(Perpinyà, 1972 – 1979)

(CPEC)  Organisme. Creat dins del Centre Universitari de Perpinyà.

Tenia com a objectiu la investigació, la publicació de treballs, l’organització de col·loquis o de seminaris i de conferències, i la formació de professors i investigadors en tots els àmbits del coneixement dels Països Catalans i de la seva civilització.

Dirigit per Jordi Estivill, ha publicat treballs d’investigació i edità, des del 1974, la revista “Aïnes”.

Centre de Documentació i d’Animació de Cultura Catalana

(Perpinyà, 1978 – )

(CDACC)  Organisme creat per l’ajuntament, del qual depèn.

Consta d’una biblioteca, una hemeroteca, un servei àudio-visual amb fonoteca, discoteca i videoteca, i altres serveis documentals destinats a orientar aquells que s’interessen per la llengua i la cultura.

Dirigit per Josefina Matamoros, organitza exposicions, conferències, cursos de llengua, premis literaris, etc, i edita obres de literatura catalana.

Centenar de la Ploma, el

(València, 3 juny 1365 – 1707)

Milícia urbana permanent de la ciutat. Creada per Pere III de Catalunya durant la guerra dels Dos Peres. Era formada per una companyia de cent ballesters.

Tenia per missió la custòdia de la senyera de València, tant a les desfilades ciutadanes com en les missions guerreres. La majoria dels seus membres eren menestrals.

S’agrupaven en denes, al comandament d’un cap de dena, tots ells capitanejats pel justícia o cort de València. Les despeses anaven a càrrec de la ciutat.

Vestien una peça de tela, amb sobrevesta blanca amb dues creus vermelles damunt una cota de malla, i duien una ploma d’ornament al casc.

Aquest cos s’extingí amb l’abolició de furs i privilegis amb el decret de Nova Planta de Felip V de Borbó.

Castells, Sindicat dels

(Serrans / Camp de Túria)

Comunitat de regants, d’origen medieval que comprèn les poblacions de Bugarra i Pedralba (Serrans) i de Benaguasil, Vilamarxant i Riba-roja de Túria, anomenades pobles castell, les quals tenen dret a les aigües del Túria, però amb limitacions (no en poden fer ús els anys de sequera).

Casa de Beneficència de València

(València, 1841 – )

Organisme d’assistència social dependent de la diputació provincial de València.

Malgrat els intents de la Societat Econòmica dels Amics del País a la darreria del segle XVIII, no fou fundada fins al 1841 i instal·lada a l’antic convent de la Corona, refet per l’arquitecte Joaquim M. Belda.

Actualment és un centre cultural on hi ha diverses institucions culturals de la diputació.

CAP *

Sigla del Centre d’Assistència Primària  (estructura sanitària de Catalunya).

Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València

(València, 1887 – )

Corporació patronal. Fundada amb la peculiaritat, respecte a les altres cambres provincials, d’una secció d’agricultura, que desaparegué el 1891. En fou el primer president E. Garcia Monfort.

Ha col·laborat en manifestacions com l’Exposició Regional Valenciana del 1909 i la Primera Demostració Econòmica Valenciana el 1952. Des del 1902 publica un butlletí informatiu que actualment ho és de totes les cambres del País Valencià, i, des del 1912, la “Memoria Comercial”, que és una anuari estadístic provincial.

Ha publicat treballs a favor de les zones franques (1916, 1934 i 1951) i algunes visions de l’economia de tot el País, com La futura economía valenciana, de J. Bellver (1933).

Enllaç web: Cambra de Comerç de València