(Alt Palància / Racó / Serrans)
Alineació (2.020 m alt) del Sistema Ibèric, a la regió sud-est, limitada per les valls dels rius Túria i el Millars, els afluents dels quals han erosionat el terreny, a l’extrem sud-est de la província de Terol, al límit amb la de València.
Constituït per calcàries mesozoiques, fins a formar congostos pregons. Vessants coberts de roures, alzines i pins.
(Serrans)
Contrafort de la serra d’Alèdua, que encaixen el Túria entre els municipis de Xestalgar, Xera, Sot de Xera, Bugarra i Pedralba i, a mesura que s’acosten al Camp de Túria, perden altura i són menys abruptes.
(Serrans / Camp de Túria)
Comunitat de regants, d’origen medieval que comprèn les poblacions de Bugarra i Pedralba (Serrans) i de Benaguasil, Vilamarxant i Riba-roja de Túria, anomenades pobles castell, les quals tenen dret a les aigües del Túria, però amb limitacions (no en poden fer ús els anys de sequera).
(Serrans / Camp de Túria)
Curs d’aigua de règim torrencial, que neix als Serrans (Andilla), sota Las Peñas de Dios (1.162 m alt).
Les rambles de capçalera drenen el terme de Figueroles de Domenyo i s’ajunten al Villar (on hom la coneix amb el nom de rambla del Villar). Entra formant meandres als glacis del Camp de Túria, on rep la rambla d’Artaix.
Desguassa al Túria dins els terme de Benaguasil.
(Serrans)
Alineacions muntanyoses terciàries de la comarca, que s’estenen des del límit entre la província castellana de Conca i la comarca de la Plana d’Utiel, fins a la Foia de Bunyol i la Ribera Alta; paral·leles al marge esquerre del Túria divideixen les aigües d’aquest riu de les del Magre, a la vegada que assenyalen les divisòries entre la Plana d’Utiel i els Serrans.
La major part de les elevacions són veritables moles (per damunt dels 1.100 m) i són les altures més considerables de la comarca.
Dades dels Països Catalans 