(Catalunya, segle XIV)
Notari. Per ordre de Pere III el Cerimoniós acompanyà l’oficial reial Pere de Cardonets, pel febrer de 1342, al viatge secret fet a Perpinyà per comprovar-hi la sospita de fabricació il·legal de moneda barcelonina.
Després dels esbrinaments, que foren positius, i a la vista de les actes aixecades per Comte, Pere III disposà d’una peça important per als fonaments jurídics del seu procés contra Jaume III de Mallorca.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Notari reial de Pere I el Catòlic. A partir del 1200 fou encarregat de diverses missions diplomàtiques a Roma, amb l’objectiu general de deturar les amenaces d’intervenció armada contra els heretges càtars occitans.
Ja en plena croada contra aquests, Colom visità encara Innocent III, en companyia del bisbe d’Albarrasí. Aconseguí que el pontífex trametés les seves butlles dels dies 15, 17 i 18 de gener de 1213, ordenant la suspensió de la croada.
Aquestes disposicions no interromprien tanmateix la campanya dels croats, que vencerien a Muret la host del rei Pere, mort a la batalla.
(Terrassa, Vallès Occidental, 20 març 1814 – Barcelona, 28 maig 1879)
Jurista. Notari a Terrassa i a Barcelona.
És autor de Jurisprudencia práctica o fórmulas contractuales comentadas según las leyes comunes y según la Ley Hipotecaria aplicadas a todas las provincias de España (1862) i de Compendio de substanciación de juicios (1846).
Deixà inèdita una gramàtica catalana (1840).
(Barcelona, 8 febrer 1434 – 2 abril 1517)
Historiador i humanista. Fou notari públic, arxiver reial i escrivà de Joan II de Catalunya.
Reuní una notable biblioteca clàssica (una de les més importants de l’època) i copià i transcriví nombrosos còdexs. Es relacionà amb els humanistes del seu temps i més tard es decantà per la història.
És autor d’una abundant historiografia en català i llatí: De viris illustribus catalanis suae tempestatis (1492-97), Cròniques d’Espanya (1495-1513), la seva obra més llarga i ambiciosa, Genealogia dels comtes-reis (1496), un Episcopologi de Barcelona i De la conservació e duració de la ciutat de Barcelona.
Així mateix, aplegà i elaborà un recull dels processos de la Inquisició a Barcelona: Liber descriptionis reconciliationisque purgationis et condemnationis haereticorum (1487-1507) i un d’inscripcions llatines de Roma, Barcelona i Tarragona. Escriví cobles en català i una Dansa de la mort.
Políticament, fou partidari del grup de la Busca en les lluites que ensagnaren Catalunya a la meitat del segle XV.
Fou el pare de Francesc Carbonell.
(Barcelona, 1461 – segle XVI)
Arxiver. Era fill del famós Pere Miquel Carbonell i de Soler. El 1479, pels bons oficis del seu pare, entrà al servei de Gaspar d’Arinyó, secretari reial.
El 1483, per mandat del rei Ferran II el Catòlic, fou nomenat coarxiver, com a auxiliar del seu pare a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. El mateix any fou nomenat també notari públic.
L’any següent entrà a l’esmentat Arxiu, on ajudà el seu pare i el substituí progressivament, sobretot des del 1510. A la mort d’aquell (1517), el succeí en virtut d’un antic privilegi reial lliurat al seu favor.
Ell obtingué un privilegi semblant per al seu fill Francesc Miquel Carbonell (Barcelona, segle XVI) Arxiver. Com el seu para i el seu avi, s’encarregà de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. El 1519 rebé ja, de l’emperador Carles I, el privilegi de succeir el seu pare a les seves funcions a l’Arxiu Reial.
(Penedès ?, 1318 – Catalunya, 1344)
Cronista. Monjo de Santes Creus, actuà com a notari el 1327 i el 1333.
És autor d’Opusculum, crònica llatina sobre fets del seu temps, el fragment conservat del qual abasta del 1282 al 1344, però sembla que l’original començava amb Ramon Berenguer IV de Barcelona.
L’obra ha estat estudiada modernament per Jordi Rubió i Balaguer. Part del seu contingut és pres pel Compendium de fra Bernat Mallol.
(Barcelona, 1698 – 1779)
Notari i erudit. Es doctorà en filosofia a Tolosa de Llenguadoc.
Fou catedràtic del seminari de Barcelona i notari major de la cúria barcelonina. Era expert en paleografia i numismàtica.
Escriví una Disquisitio methodi consignandi, annos aerae christianae (1766) i un Speculum dels títols eclesiàstic de la diòcesi.
(Granollers, Vallès Oriental, 29 juliol 1561 – Barcelona, 1641)
Cronista. Fou notari públic de Barcelona, escrivà de ració del consell municipal (1603) i síndic de la ciutat (1608). Anà a Roma enviat pel Consell de Cent com a representant de la ciutat.
Per encàrrec del consell formà la Rubrica regiorum previlegiorum (1610), inèdita, continuà la Rúbrica d’ordinacions de Bernat Soler i redactà el Ceremonial dels magnífics consellers i regiment de la ciutat, coneguda per Rúbriques de Bruniquer, recopilació del dret administratiu de Barcelona, la qual fou començada el 1608 i va publicar-se entre els anys 1912 i 1916.
També escriví algunes obres sobre la ciutat, com la Relació sumària de l’antiga fundació i cristianisme de la ciutat de Barcelona…, obra redactada el 1630, que és una història més o menys llegendària de la ciutat amb la descripció dels aspectes econòmic, cultural, urbà i religiós, i que es publicà en dues edicions (1871 i 1885); així com també, el Manual de novells ardits o Dietari dels anys 1603-07.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Notari de l’escrivania major del consell municipal de Barcelona.
El 1699 fou designat per a continuar el Ceremonial dels magnífics consellers d’Esteve Gilabert Bruniquer. Aquest les havia acabades per a l’any 1618, Joan Guiu les havia seguides fins al 1640 i Brotons les prolongà encara fins al 1714.
Una còpia seva serví per a l’edició d’aquest cerimonial amb el nom de Rúbriques de Bruniquer (1912-16).
(Barcelona, 1994 – )
(AHPB) Arxiu constituït pels manuals, els llibres notarials i els protocols de més de vint-i-cinc anys del districte notarial de Barcelona i que forma part de l’Arxiu General de Protocols del Col·legi de Notaris de Barcelona.
Es el principal arxiu notarial de l’estat per l’antiguitat i la qualitat dels seus fons i es pot comparar al de Gènova, el més important d’Europa.
El fons està constituït per registres notarials centenaris de Barcelona (4 volums del segle XIII, 1.181 del XIV, 3.948 del XV, 7.360 del XVI, 8.888 del XVII, 5.668 del XVIII i 11.549 del XIX).
Disposa d’una biblioteca auxiliar especialitzada en història de Catalunya i de Barcelona.
Enllaç web: Arxiu Històric de Protocols de Barcelona
Dades dels Països Catalans 