Arxiu d'etiquetes: nobles

Cabrera, Ponç II de

4 Respostes

(Catalunya, 1105 – Lleó, Castella, 24 febrer 1162)

Vescomte de Girona i d’Àger (1132-vers1144), dit també Ponç Guerau de Cabrera.

Acompanyà a Castella (1128) Berenguera, filla de Ramon Berenguer III de Barcelona, a casar-se amb el rei Alfons VII. Aquest el nomenà alferes i majordom i li cedí territoris jurisdiccionals.

Havent tornat a Catalunya, s’apropià per la força l’alou de Vilamajor, després d’unes aspres disputes amb l’abat d’Àger.

Es casà amb Sança, dama probablement castellana. Segons alguns historiadors, fou comte a Lleó (on degué morir vers el 1170) i pare de Ponç, senyor d’Almonacid, estirp de la branca lleonesa de la família.

Cabrera, Ponç I de

6 Respostes

(Catalunya, segle XI – vers 1105)

Vescomte de Girona (vers 1050-vers 1105), dit també Ponç Guerau de Cabrera. Vers el 1067 es casà, sembla que en segones núpcies, amb Ledgarda, filla d’Arnau Mir de Tost.

Ocupà llocs importants a la cort de Ramon Berenguer I de Barcelona: el 1059 fou un dels prohoms que dictaren sentència en la qüestió sorgida entre aquest i el rebel Mir Geribert d’Olèrdola.

Es declarà vassall del comte de Barcelona (1061); quan aquest morí, prengué partit per Ramon Berenguer II en les dissensions d’aquest amb el seu germà Berenguer Ramon II. En un intent d’avinença, fou lliurat a aquest últim com a ostatge.

Després del fratricidi, fou un dels encarregats de la curadoria del jove Ramon Berenguer III (1086), i romangué a la seva cort després de la majoritat d’aquest.

Intervingué en les lluites entre els comtes d’Urgell i de Pallars a favor del darrer.

Fou el pare de Guerau II de Cabrera i de:

Ponç de Cabrera  (Catalunya, segle XII – Lleó ?, Castella, segle XII)  Casat amb una dama castellana i establert a Lleó, fóra l’estirp del Ponce de Cabrera (i dels Ponce de León). El 1140 fou un dels signants del tractat de Carrion entre Alfons VII de Castella i Ramon Berenguer IV.

Cabrera, Guerau VI de

3 Respostes

(Catalunya, segle XIII – 1278)

Noble. Vescomte de Cabrera (1242-78). Fou successor del seu pare Guerau V a la mort d’aquest (vers 1242). Es casà amb Sança de Santa Eugènia, senyora de Torroella de Montgrí.

Ajudà Àlvar I d’Urgell, comte del casal de Cabrera, a les lluites per mantenir l’accidentat matrimoni d’aquest amb Cecília de Foix. Fou un dels signants de la declaració de Jaume I el Conqueridor que fixava el riu Cinca la frontera entre Catalunya i Aragó. El 1269 permutà amb els Rocabertí el castell de Torroella pel de Vilademuls.

La seva filla Marquesa de Cabrera, de pocs anys, fou posada sota la tutela del seu germà Ramon de Cabrera. Marquesa de Cabrera, única hereva del vescomtat, es casaria amb el comte Ponç V d’Empúries. Sobreviuria aquest i també el seu fill Ponç VI, i acabaria deixant el vescomtat a Bernat I de Cabrera, fill de Ramon i nebot, per tant, de Guerau VI de Cabrera.

Cabrera, Guerau III de

5 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1158/65)

Noble i trobador. Vescomte de Girona i d’Àger (1144-v1145), primer vescomte de Cabrera (vers 1145) (Guerau III de Cabrera). Quan s’extingí el càrrec de vescomte de Girona, conservà el títol vescomtal i es titulà vescomte de Cabrera.

El 1145 fundà el monestir de Roca-rossa. El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV de Barcelona i del comte Ermengol VI d’Urgell. El 1156 subscriví un conveni amb Ermengol VII per tal d’acabar les qüestions de jurisdicció sobre diversos castells de la marca de Balaguer.

Ha estat identificat com a autor d’un Ensenhamen (Ensenyament) escrit en llengua provençal entre el 1150 i el 1170 i adreçat al seu joglar Cabre per tal d’instruir-lo. Consta de 216 versos i constitueix un document inestimable per a la història de la literatura.

Cabrera, Guerau II de

12 Respostes

(Catalunya, vers 1066 – 18 setembre 1131)

Vescomte de Girona (1105-32) i del Baix Urgell (1094-1132), dit també Guerau Ponç de Cabrera.

Mantingué relacions tibants amb Ermengol IV d’Urgell; però, per contra, foren cordials amb Ermengol V, el qual li confià el govern del comtat d’Urgell amb dignitat de vescomte, càrrec que continuà ocupant durant tota la minoritat d’Ermengol VI.

El 1106 participà en la conquesta de Balaguer i d’Os de Balaguer. Aquell mateix any jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, i quan aquest dugué a terme l’expedició de les Balears es féu càrrec de la lloctinència del comtat de Barcelona, juntament amb Bernat Amat de Claramunt, vescomte de Cardona.

Cabrera, Bernat IV de

21 Respostes

(Catalunya, 1352 – Milà ?, Itàlia, 1423)

Vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica.

Després de ser-li retornats els béns confiscats al seu avi, capitanejà l’expedició que retornà al tron de Sicília a Martí I el Jove i, en recompensa, fou nomenat almirall del regne (1392-1400).

Es casà primer amb Timbor de Prades i, vers el 1416, amb Cecília d’Urgell, germana de Jaume II el Dissortat.

Morí, probablement a Milà, quan acompanyava Alfons IV el Magnànim a Sardenya.

Fou el pare de Bernat V de Cabrera, de Sança de Cabrera i de:

Aldonça de Cabrera  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Es casà amb el noble Bernat Gilabert de Cruïlles.

Elionor de Cabrera  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Es casà amb Gilabert de Centelles, baró d’Oliva.

Ponç de Cabrera  (Catalunya, segle XV)  Després que el seu germà Bernat V de Cabrera caigué presoner de les tropes de la Generalitat, durant la guerra contra Joan II, continuà operant a les muntanyes a favor dels joanistes. Probablement morí poc temps després, sense successió.

Timbor de Cabrera  (Catalunya, segle XV)  Es casà, en 1418, amb l’aragonès Joan Ferrandis d’Híxar, descendent directe, per la línia natural, de Jaume I el Conqueridor. Fill seu fou un altre Joan Ferrandis d’Híxar, figura notable de la guerra contra Joan II. Era viva en 1464, quan el seu fill rebé el comtat d’Aliaga per abandonar la guerra. Timbor degué viure de prop aquest conflicte.

Cabrera, Bernat II de

41 Respostes

(Calataiud, Aragó, 1298 – Saragossa, Aragó, 26 juliol 1364)

Vescomte de Cabrera i de Bas. Conseller de Pere III el Cerimoniós, derrotà als nobles de la Unió Aragonesa (Épila, 1348) i de la Unió valenciana (Mislata, 1348).

Comandà les expedicions a Sardenya (1353 i 1354) i la presa de l’Alguer, i organitzà la marina catalana (Ordinacions del fet de la mar, 1354).

En perdre el favor del rei a causa de l’enemistat entre el seu fill, Bernat III de Cabrera, i l’infant Ramon Berenguer I d’Empúries, fou executat.

Cabrera, Bernat I de

7 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Noble. Fill i successor de Ramon de Cabrera a la baronia de Montclús. Es casà amb Elionor.

El 1328 heretà de la seva cosina, Marquesa, el vescomtat de Cabrera, que aquell mateix any cedí al seu fill Bernat II de Cabrera, una de les grans figures de la família.

Caboet -llinatge-

4 Respostes

(Alt Urgell, segle X – segle XII)

Llinatge originari i senyor de la vall de Cabó (antigament Caboet), documentat des de la segona meitat del segle X. Al començament del segle XI regia la comdoria de Caboet Isarn de Caboet.

Els Caboet es distingiren per llur fidelitat i adhesió a l’església d’Urgell, que des de la primera meitat del segle XI els infeudà les seves possessions d’Andorra, i més tard per les valls de Sant Joan i de Cabó.

El primer membre conegut fou Isarn de Caboet  (Alt Urgell, segle XI) Noble. Al començament del s XI regia la comdoria de Caboet, la qual transmeté al seu fill:

Guitard de Caboet  (Alt Urgell, segle XI – 1095)  Noble. Transmeté la comdoria de Caboet al seu fill:

Guillem Guitard de Caboet  (Alt Urgell, segle XI – segle XII)  Noble. Transmeté la comdoria al seu fill:

Miró Guitard de Caboet  (Alt Urgell, segle XII)  Noble. Transmeté Caboet al seu fill:

Ramon de Caboet  (Alt Urgell, segle XII)  Noble. Transmeté els seus béns al seu fill:

Arnau de Caboet  (Alt Urgell, segle XII – 1170)  Noble. Senyor d’Andorra i vassall del bisbe d’Urgell. Morí deixant la seva filla Arnaua de Caboet sota la protecció del bisbe urgellenc. Amb ell s’extingí la línia masculina dels Caboet.

Cabanyes i Fuster, Llorenç de

6 Respostes

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1756 ? – 1814)

Comerciant. Fill de Llorenç de Cabanyes i Bret, cabaler de can Cabanyes d’Argentona establert a Vilanova i la Geltrú, on es casà el 1755 amb Margarida Fuster.

Estudià al col·legi de nobles de l’abadia de Sorese (Llenguadoc). El 1805 obtingué privilegi de noble del Principat. Fabricant d’aiguardent, comercià principalment amb Nàpols i amb l’Amèrica del Sud.

Féu construir el mas Cabanyes, d’estil neoclàssic, prop de Vilanova i la Geltrú. Fou pare de Josep Antoni, de Joaquim i de Manuel de Cabanyes i Ballester.