Arxiu d'etiquetes: nobles

Brusi i Mataró, Antoni Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 octubre 1846 – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 30 abril 1887)

Periodista. Fou el segon marquès de Casa Brusi. Fill d’Antoni Brusi i Ferrer, del qual continuà (1878) la seva tasca al capdavant del “Diario de Barcelona”.

Donà completa llibertat ideològica al director, Joan Mañé i Flaquer, home de confiança de la família. Durant la seva època, el diari continuà com el de més difusió a Barcelona, malgrat que en retrocés.

En morir deixà dos fills, però l’administració de l’empresa fou exercida pel seu germà Josep-Antoni fins que la seva filla, Maria Josefa Brusi i Garcia, tercera marquesa de Casa Brusi, restà lliure de la tutoria.

Bournonville i de Perapertusa, Francesc de

1 Resposta

(Barcelona, 1660 – 1731)

Militar. Primer marquès de Rupit i tercer vescomte de Jóc. Nebot d’Alexandre de Bournonville, fou capità de les seves guàrdies cuirasseres, lloctinent de Catalunya i regidor degà del primer ajuntament borbònic de Barcelona (1718).

Com a president nat del braç militar, gosà proposar-ne la convocatòria, però no hi reeixí. Sota amenaça de dimissió, féu valer les seves prerrogatives com a regidor degà per al dret d’iniciativa i la direcció del municipi, malgrat l’oposició del corregidor.

Borja-Llançol de Romaní i Olivera, Roderic de

3 Respostes

(Lodi, Llombardia, Itàlia, segle XVII – Madrid, 1677)

Noble i militar. Baró de San Petrillo. Fou lloctinent del capità general a València (1642), i després lloctinent del tresorer general (1642-46).

Participà en el setge i la presa de Tortosa contra les forces catalanes i franceses (1650). El 1652 s’instal·là a Barcelona i fou majordom de Joan Josep d’Àustria. Fou veedor general de l’exèrcit de Catalunya (1656-59) i lloctinent de Mallorca (1665-69).

Borja-Llançol de Romaní i Mascarell, Josep de

1 Resposta

(València, vers 1630 – Barcelona ?, segle XVII)

Noble i militar. Baró de San Petrillo. Fill de Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera.

Passà a Milà (1653) com a capità de cavallers cuirassers i participà (1655) en el setge de París. Fou governador de Menorca.

El 1666 fou nomenat, a Barcelona, majordom de Joan Josep d’Àustria. El 1677 lluità contra els francesos a Catalunya i fou ferit a Espolla. Fou governador interí de Lleida i governador militar de Barcelona.

Borja i de Castre-Pinós, Pere Lluís Galceran de

3 Respostes

(Gandia, Safor, 1528 – Barcelona, 1592)

Lloctinent de Catalunya (1590-92). Darrer mestre de Montesa (1540-87), primer marquès de Navarrés. Era fill del tercer duc borgià de Gandia Joan de Borja i Enríquez.

A la mort del seu pare (1543) regí el ducat de Gandia per encàrrec del seu germanastre Francesc de Borja i d’Aragó, aleshores lloctinent de Catalunya. El 1545 fou confirmat com a mestre de Montesa per la intervenció del rei.

Fou capità general de Tilimsen i Tunis (1567) i alcaid d’Orà i de Massalquivir, ciutats que fortificà. El 1571 retornà a la península ibèrica i renuncià (1587) al maestrat de Montesa a favor de la corona, tot i que es reservà el títol fins a la mort.

La seva preocupació principal durant la lloctinència de Catalunya fou la persecució de bandolers, contra els quals mobilitzà sometents.

Poeta, fou elogiat per Cervantes i per Gil i Polo; Jaume Joan Falcó li dedicà unes poesies llatines, i Francesc Garrido, la seva traducció castellana de l’Orlando innamorato de Boiardo (1577).

Borja i d’Aragó-Gurrea, Carles de

3 Respostes

(Pedrola, Aragó, 18 agost 1634 – Saragossa, Aragó, 14 abril 1692)

Noble i militar. Duc de Vilafermosa i comte de Luna. Fill de Ferran d’Aragó-Gurrea i de Joana d’Aragó i d’Alagó, comtessa de Luna.

Fou lloctinent de Catalunya (1688), on continuà la política d’apaivagament de les lluites entre els soldats de l’exèrcit reial i els pagesos, iniciada pel comte de Melgar. Tanmateix es reproduïren les friccions, agreujades per la seva actitud despòtica.

Iniciada de nou la guerra amb França (abril 1689), el duc de Noailles entrà al Principat alhora que esclatava a la muntanya la commoció dels Gorretes; la invasió agafà al lloctinent desprevingut i els francesos s’apoderaren fàcilment de Camprodon, de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses. Fou substituït com a lloctinent pel duc de Medinasidònia.

La seva successió a les cases de Vilafermosa i de Luna provocà grans litigis.

Borja i d’Aragó, Francesc de

25 Respostes

(Gandia, Safor, 28 octubre 1510 – Roma, Itàlia, 30 setembre 1572)

Primer marquès de Llombai. Lloctinent de Catalunya, duc de Gandia, tercer general de la Companyia de Jesús. Era fill de Joan de Borja i Enríquez i de Joana d’Aragó (filla d’Alfons d’Aragó, bastard de Ferran II).

A disset anys entrà al servei de Carles V, que li atorgà el títol de marquès de Llombai. Es casà amb Elionor de Castro, dama portuguesa, cambrera de l’emperadriu (1529).

El 1539 fou nomenat virrei de Catalunya. Durant el seu virregnat, fins al 1543, s’hagué de preocupar principalment del bandolerisme, de la defensa contra la pirateria i de reforçar la frontera francesa per la guerra amb aquest país.

Morta la seva muller, va ingressar als jesuïtes (1546), de la qual va ésser comissari general d’Espanya i de les Índies i elegit general el 1564. Fundà el Col·legi de Gandia, convertit després en la Universitat de Gandia, primer centre d’estudis superiors dels jesuïtes.

Fou canonitzat l’any 1671.

Borbó-Vendôme, Lluís de

Deixa un comentari

(París, França, octubre 1612 – Ais de Provença, França, 6 agost 1669)

Duc de Vendôme i de Penthièvre. Lloctinent de Lluís XIII de França a Catalunya (1649-50).

No entrà a Barcelona fins al febrer de 1650 per la dificultat d’obtenir tropa i diners, i hagué d’afrontar la tensa situació creada per la repressió de Pèire de Marca el 1649, augmentada per l’empitjorament de la situació militar dels francesos al Principat.

La població de la ribera de l’Ebre es revoltà: Flix, Miravet i Tortosa es rendiren a Felip IV malgrat que el lloctinent intentà personalment la defensa d’aquesta última plaça.

Pel desembre de 1650 renuncià al càrrec i retornà a França.

Borbó-Penthièvre, Lluïsa Adelaida de

Deixa un comentari

(París, França, 13 març 1753 – Ivry, França, 23 juny 1821)

Duquessa de Chartres i d’Orleans. Filla de Lluís de Borbó, muller de Lluís-Felip-Josep d’Orleans i mare del rei Lluís-Felip I de França.

Els historiadors catalans s’han interessat pels seus sojorns a la Jonquera, Figueres, l’Escala i Sarrià, on constituí un petit saló alhora literari i polític. També residí a Maó.

Borbó-Condé, Lluís II de

3 Respostes

(París, França, 8 setembre 1621 – Fontainebleau, França, 11 desembre 1686)

Noble i militar.

Per allunyar-lo de França, durant la minoritat de Lluís XIV, Mazzarino el nomenà virrei de Catalunya, però fracassà en l’atac a Lleida, en poder de les tropes de Felip IV (1647).

Ressentit pel poder de Mazzarino passà al servei d’Espanya; conquerí Rocroi i obtingué la victòria de València (1656) sobre els francesos.