Arxiu d'etiquetes: nobles

Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba, Joaquim

1 Resposta

(Madrid, 23 juny 1858 – Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 14 setembre 1897)

Advocat i enginyer agrònom. Marquès de Monistrol d’Anoia i d’Aguilar i baró de Beniparrell. Fill de Josep Maria Escrivà de Romaní i de Dusai.

Com a diputat a les corts per Olot (1883-95), defensà el proteccionisme. El 1890 fou nomenat director general d’agricultura, indústria i comerç.

Presidí la Societat Catalana d’Horticultura i fou secretari de la comissió permanent de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, a Madrid.

Escrivà de Romaní i de Dusai, Josep Maria

4 Respostes

(Barcelona, 26 juny 1825 – 6 març 1890)

Polític. Tenia el títol de marquès de Monistrol d’Anoia i de Sant Dionís, baró de Beniparrell i de Prullans. Fill de Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner. Estudià a Friburg (Suïssa).

Fou regidor i tinent d’alcalde a Barcelona. Anà a residir a Madrid, on fou president de la comissió permanent de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Fou senador (1862) i el 1867 ingressà a l’Academia de San Fernando.

Publicà algunes monografies sobre temes artístics.

Fou el pare de Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba.

Foren germans de Josep Maria:

  • Guillem Escrivà de Romaní i de Dusai  (País Valencià, segle XIX)  Formà la línia secundària dels comtes de Casal.
  • Lluís Escrivà de Romaní i de Dusai  (País Valencià, segle XIX)  Formà la línia secundària dels marquesos d’Argeleta.

Ermengol X d’Urgell

18 Respostes

(Catalunya, 1260 – Camporrells, Llitera, 1314)

(o de Cabrera)  Comte d’Urgell (1267-1314). Fill d’Àlvar I d’Urgell.

Defensà el país de la invasió francesa (1283) i participà en les campanyes de Sicília (1282 i 1298-99) i en la conquesta de Menorca (1287). Fou un dels nobles més influents en els regnats de Pere II el Gran, Alfons II el Franc i Jaume II el Just.

La seva primera muller fou Sibil·la de Montcada, i el 1300 es casà amb Faidida de l’Illa Jordan.

Mort sense descendència, el comtat d’Urgell revertí al casal de Barcelona.

Ermengol VII d’Urgell

30 Respostes

(Catalunya, 1120/30 – Requena, Plana d’Utiel, 11 agost 1184)

“el de València”  Comte d’Urgell (1154-84). Fill d’Ermengol VI d’Urgell i d’Arsenda d’Àger.

Ajudà Ferran II de Lleó en la campanya d’Extremadura (1167); fundà el monestir de Bellpuig de les Avellanes (1166).

Es casà amb Dolça de Foix i foren pares d’Ermengol VIII d’Urgell, de Marquesa i de Miracle.

Ermengol VI d’Urgell

53 Respostes

(Valladolid, Castella, 1096 – Castella, 28 juny 1154)

“el de Castella”  Comte d’Urgell (1102-54). Fill d’Ermengol V d’Urgell i de María Ansúrez.

Durant la seva minoritat, el seu avi, Pedro Ansúrez, amb Ramon Berenguer III de Barcelona i Alfons I d’Aragó, s’apoderà de Balaguer, que esdevingué capital del comtat.

Participà en la conquesta de Saragossa (1118) i de Lleida (1149).

Fou un dels artífexs del pacte matrimonial entre Peronella d’Aragó i Ramon Berenguer IV de Barcelona.

El 1119 es casà amb Arsenda d’Àger i foren pares d’Ermengol VII d’Urgell i d’Elisabet d’Urgell.

Ermengol V d’Urgell

18 Respostes

(Catalunya, 1078 – Mollerussa, Pla d’Urgell, 11 setembre 1102)

“el de Mollerussa”  Comte d’Urgell (1092-1102). Fill d’Ermengol IV d’Urgell.

Casat amb María Ansúrez, filla de Pedro Ansúrez, senyor de Valladolid, deixà el govern a mans de Guerau II de Cabrera.

Fou pare d’Estefania i de Teresa d’Urgell.

Ermengol IV d’Urgell

26 Respostes

(Catalunya, 1056 – Gerb, Noguera, 1092)

“el de Gerb”  Comte d’Urgell (1066-92). Fill i successor d’Ermengol III d’Urgell.

Eixamplà els límits del comtat en direcció a Balaguer i repoblà el territori conquerit. Col·laborà amb Berenguer Ramon II el Fratricida i li prestà suport.

La seva primera muller fou Llúcia i foren pares d’Ermengol V d’Urgell, i segurament d’Elisabet i de Sança d’Urgell.

Ermengol III d’Urgell

19 Respostes

(Montsó, Aragó, juny 1032 – Barbastre, Aragó, 17 abril 1066)

“el de Barbastre”  Comte d’Urgell (1038-66). Fill i successor d’Ermengol II d’Urgell.

Aliat de Ramon Berenguer I de Barcelona, lluità contra els sarraïns de Lleida i Saragossa, a la qual ciutat cobrà tribut, i conquerí Àger.

Morí al costat del seu sogre, Ramir I d’Aragó, en el setge de Barbastre, i fou succeït pel seu fill Ermengol IV d’Urgell.

Ermengol II d’Urgell

6 Respostes

(Catalunya, 1009 – Jerusalem, Palestina, 1038)

“el Pelegrí”  Comte d’Urgell (1010-38). Fill de Tedberga i d’Ermengol I, al qual va succeir quan devia ser encara un infant. Aquest devia ser el motiu pel qual el seu oncle Ramon Borrell I de Barcelona va actuar de tutor fins al 1018.

Amb el seu ajut va reconquerir el mig Segre, mentre el bisbe Ermengol reconqueria i repoblava la zona de Guissona (1015), i Arnau Mir de Tost ocupava el castell i la vall d’Àger (1034).

Va percebre paries dels reietons de Lleida i Saragossa, part de les quals va cedir a l’església d’Urgell.

Com altres nobles del seu temps, pelegrinà a Terra Santa, on morí i va ser sebollit. Fou succeït pel seu fill Ermengol III d’Urgell.

Ermengol I d’Urgell

9 Respostes

(Catalunya, 975 – Castillo de Bacar, Còrdova, Andalusia,  2 juny 1010)

“el de Còrdova”  Comte d’Urgell (992-1010). Fill segon de Borrell II de Barcelona, al qual succeí en el comtat d’Urgell i inicià la dinastia privativa d’aquest comtat.

Va menar una política d’obertura a Europa, tot combinant-la amb una intensa lluità contra els musulmans de Lleida. Va emprendre personalment llargs viatges a Roma (998 i 1001) i en va estimular d’altres dels seus nobles vers Santiago, Le Puy, Santa Fe de Conques i Monte Gargano.

Fou fet presoner pels sarraïns a la batalla d’Albesa (1004) i acompanyà el seu germà Ramon Borrell I de Barcelona a l’expedició de Còrdova, on morí.

Casat amb Tedberga, foren pares d’Ermengol II d’Urgell.

El seu testament conté la primera referència a la possessió d’un joc d’escacs a terres catalanes.