Arxiu d'etiquetes: músics

Boixadors i de Pinós, Joan Antoni de

5 Respostes

(Badalona, Barcelonès, 1672 – San Pier d’Arena, Gènova, Itàlia, 1745)

Militar i músic. Comte de Savallà i Peralada, marquès d’Anglesola i vescomte de Rocabertí. Fill de Joan de Boixadors i de Rocabertí. Era conegut també per Joan Antoni de Pacs. Estudià música a Montserrat i compongué algunes peces musicals.

Austriacista, com a capità de la Coronela defensà Barcelona durant els setges de 1697 i 1706. Fou nomenat governador de Mallorca (1706) i foragità els borbònics de l’illa. Abandonà el càrrec el 1709, i, de nou a Barcelona, fou director de la capella musical de l’arxiduc Carles III a Barcelona, al qual acompanyà a Viena (1711) i des d’allà portà a terme gestions diplomàtiques per evitar l’evacuació de les tropes imperials de Catalunya.

Fou nomenat cavaller director de la capella imperial de música de Viena (1717-21) i posteriorment president i porta-segells del Suprem de Flandes. A la mort de l’emperador (1740) anà a Itàlia, on morí.

L’any 1700 participà en la fundació de l’Acadèmia Desconfiada i en fou elegit president.

Boix i Rissech, Josep Maria

1 Resposta

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 23 març 1908 – Girona, 2 juliol 1980)

Músic. Instrumentista de la cobla L’Art Gironí, fou un dels fundadors de la cobla Girona (1925), de la qual assumí la direcció l’any 1933 i a la qual afegí un nou instrument, el fiscorn baix de quatre pistons.

Entre les moltes sardanes que va compondre (més de 400) cal ressaltar Ninetes del Pont Major, Aires del Ter, Flor Selvatana, Novembre, Maria Mercè, Clemència, Joaquima i Marta.

Blasco i Giné, Artur

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 novembre 1933 – )

Intèrpret musical, instrumentista i folklorista. El seu treball de recerca es caracteritza per la recuperació del folklore català en la seva línia més ètnica.

El 1976 creà el festival de música popular Trobada amb els Acordionistes del Pirineu, a Arsèguel (Alt Urgell).

A la dècada del 1980 edità els elepés Canten els vells del Pirineu (1982), Trobada amb els acordionistes del Pirineu (1987) i Rosa vermella, rosa galant (1989).

El 1994 rebé el Premi Nacional de Dinamització en l’Àmbit de la Música Popular Catalana i el Premi Nacional de Música a la Trajectòria en el Camp de la Cultura Popular.

Blanch i Reynalt, Josep

Deixa un comentari

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1 setembre 1888 – 13 setembre 1954)

Músic de cobla i compositor de sardanes. Deixeble de fiscorn de Pau Guanter, estudià composició amb Enric Morera.

Fou membre de la cobla Els Rossinyols, de Castelló d’Empúries, i dirigí la cobla La Principal de Peralada (1915-40).

Va compondre 130 sardanes en la línia de Pep Ventura, que combinen la tècnica i la saba popular. Les més difoses foren La molinera i el músic, La deixaflaires, Tardoral, El que veié la lluna, etc.

Blanch i Puig, Manuel

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 7 gener 1827 – 30 agost 1883)

Músic. Mestre de capella de Santa Maria de Mataró, va compondre música religiosa, per a veus i acompanyament instrumental.

És autor de dos graduals per a orquestra (1855-57), d’un Miserere per a veus i orgue (1860), de rosaris per a orgue i de Tu es Petrus.

La seva obra més destacada és la Missa de Glòria, popularitzada amb el nom de Missa de les Santes, per a quatre solistes, cor, orgue i orquestra, revisada i reorquestrada per Cristòfor Taltabull i Josep Soler i Sardà (1966).

Benavent i Guinart, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 març 1954 – )

Baixista. Pioner de la fusió, ha estat col·laborador d’importants noms del jazz i del flamenc: Chic Corea, Quincy Jones, Miles Davis, Paco de Lucia, Camarón de la Isla.

El 1994 li fou concedit el premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya en jazz.

Bartumeus i Mola, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 gener 1832 – 29 novembre 1918)

Compositor i músic. El 1865 fundà la societat coral Barcino, per a la qual compongué moltes obres: Crit de guerra, La nit, La donzella de la Costa, Al batre, La reina de l’Empordà, Barcino, La Caritat, etc.

Barrau i Esplugues, Joan

2 Respostes

(Barcelona, 27 abril 1820 – Catalunya, segle XIX)

Mestre de música. Fou professor de cant al Conservatori del Liceu.

El 1851 anà a Itàlia, i el 1855 s’establí a l’Havana, on ensenyà i fou director d’un teatre.

Novament a Barcelona, continuà dedicant-se a l’ensenyament i fundà la Societat Lírico-dramàtica del Cercle del Liceu.

És autor d’algunes fantasies i d’un mètode de cant.

Baró i Güell, Josep

Deixa un comentari

(Cervià de Ter, Gironès, 14 juny 1891 – Girona, 8 febrer 1980)

Músic. Professor de cobla i mestre director.

Instrumentista de tenora, debutà molt aviat a la cobla Juvenil Cervianenca, i més tard a la cobla Art Gironí, on actuà 18 anys consecutius. Després figurà en agrupacions simfòniques; a l’Orquestra Pau Casals tocà la tenora solista.

Fundà i dirigí l’orfeó Cants de Pàtria, de Girona, i professor de música a les escoles municipals d’aquella ciutat, creà el Museu de la Sardana de Girona.

Compongué diverses sardanes.

Barnosell i Saló, Enric

Deixa un comentari

(Peratallada, Baix Empordà, 26 abril 1891 – Barcelona, 15 abril 1949)

Instrumentista de tible. De 1914 a 1939 formà part de la cobla La Principal de la Bisbal, i durant anys fou considerat com el millor solista de l’instrument.

Compongué diverses sardanes amb bells solos per a tible com Record, Victoriana, etc.