Veure> la Saïdia (antic monestir cistercenc femení).
Graciadei *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: monestirs
Espirà de l’Aglí, monestir d’
Antic priorat canonical augustinià (Santa Maria d’Espirà) i actual parròquia. Fundat el 1136 pel bisbe d’Elna Udalgar. L’església d’Espirà, existent ja abans del 1098, pertanyia a Cuixà, i fou redimida pel bisbe el 1134.
En fou el primer prior el canonge d’Elna Pere Arnau (1136-54), que, afavorit pels nobles i senyors del veïnatge, arribà a senyorejar l’Espirà, el castell de Pena i les Cases de Pena, Vilanova de la Ribera i Parestortes. Alfons I el Cast el prengué el 1178 sota la seva protecció. El 1381 la comunitat s’uní a la de Santa Maria de la Real.
El 1592 l’abadia de la Real fou secularitzada i les antigues esglésies priorals esdevingueren col·legiates, regides per un abat fins que foren unides a la mitra d’Elna el 1691.
A mitjan segle XIX una part de l’antiga col·legiata fou comprada al bisbe per un particular, que la restaurà i hi fundà (1852) un monestir de cistercenques (la Mare de Déu dels Àngels). Per al nou monestir hom bastí (1883) una nova església (l’antiga havia esdevingut parròquia).
La comunitat cistercenca fou dispersada el 1904 i es refugià a Alella (Maresme) i després a l’abadia castellana d’Herrera, d’on passà (1922) a Eschornhac (Dordonya). El monestir esdevingué escola apostòlica dels germans maristes.
L’antiga església, renovada a la fi del segle XI, té una sola nau, acabada en dos absis bessons; els marbres blancs i negres alternen als seus murs. Té capitells interessants, i diversos elements de l’antic claustre són actualment al museu de Toledo (Ohio, EUA).
Eixalada, monestir d’
Antic monestir benedictí (Sant Andreu d’Eixalada), fundat el 840. Estava situat a la riba dreta de la Tet.
Fruí de la protecció del comte Miró I el Vell de la Cerdanya, per mediació del qual el 871 obtingué un privilegi d’immunitat del rei Carles el Calb.
Fou destruït i desaparegué definitivament (878) en el curs d’una gran revinguda de la Tet, però els monjos, dirigits pel convers Protasi i ajudats pel comte Miró, es traslladaren al lloc veí de Cuixà on fundaren un nou monestir.
Cuixà, monestir de
Monestir benedictí (Sant Miquel de Cuixà), situat prop de Prada de Conflent, al peu del Canigó.
Fundat per l’arxiprest Protasi i altres monjos salvats de la riuada que destruí Eixalada, tingué el favor dels comtes de Cerdanya–Conflent i, aviat dotat de grans propietats, cresqué monàsticament i culturalment. Sota l’abat Garí (965-998) adoptà l’observança de Cluny, s’hi refugiaren els futurs sants Romuald i Pere Orsèol, dux de Venècia, i es consagrà l’actual església de Sant Miquel.
Sota l’abat Oliba (1008-46) aconseguí esplendor i irradiació; s’hi edificaren dues torres, la cripta, la capella de la Trinitat, etc. Al segle XII se n’edificà el claustre de marbre rosa (la major part del qual és al museu The Cloisters de Nova York) i una tribuna inferior a l’església.
Constitueix un important monument català, unió del pre-romànic amb el romànic llombard del segle XI i el posterior del segle XII. En el seu scriptorium, bressol de la historiografia catalana, s’hi redactaren importants documents, com la versió primitiva de la Gesta comitum Barcinonensium.
Des de mitjan segle XII fou un monestir feudal, amb abats comendataris des del 1473. Formà part de la Congregació Claustral Tarraconense del 1592 fins a l’extinció, el 1793. Estigué abandonat més d’un segle i va ser espoliat arquitectònicament i en part destruït.
El 1919 s’hi establí una petita comunitat cistercenca de Fontfreda, substituïda el 1965 per un grup de monjos de Montserrat, que en feren un punt de trobament de molts catalans atrets per l’esperit cristià renovador i per la col·laboració amb la lluita antifranquista.
Gràcies a l’aportació del govern francès, han avançat els treballs de restauració iniciats el 1938 per Josep Puig i Cadafalch. S’hi fan jornades d’estudi sobre el romànic català, concerts i altres actes culturals, a més dels religiosos.
Enllaç web: monestir de Cuixà
Cotalba
Antic monestir (Sant Jeroni de Cotalba, o Sant Jeroni de Gandia) de monjos jerònims, situat sobre un turó, a l’esquerra del riu de Vernissa.
Fou fundat el 1388 a l’indret de l’antiga alqueria de Cotalba, de població musulmana, pel duc Alfons I de Gandia, que li atorgà, a més de Cotalba, la senyoria sobre Rafalet, Bonamira i Alfauir i els delmes de Palma de Gandia i Ador, que en depenien eclesiàsticament.
El 1514 l’arquebisbe de Tarragona Alfons d’Aragó i de Ribagorça li donà el lloc de Tavernes Blanques, prop de València.
A la desamortització del 1835 fou dissolta definitivament la comunitat (aleshores 33 religiosos). Els ornaments i els objectes sagrats foren dipositats a la parròquia de Ròtova, i el convent i les propietats adquirides en llur major part per Tomàs Trenor, a la família del qual pertany encara el monestir. Dins el recinte emmurallat, a l’entrada, hi ha una antiga torre de defensa.
L’església, gòtica, conserva la portada i el campanar en bon estat, també està molt ben conservat el claustre, de dues plantes, la primera, gòtica, i la superior, renaixentista. No es conserven les notables pintures què el monjo Nicolau Borràs decorà el claustre i l’església. Cal destacar l’interessant aqüeducte, en bon estat de conservació, de factura gòtica, que condueix l’aigua de la font de Batlamala.
Actualment les dependències del monestir són utilitzades com a residència privada.
Congost, priorat del *
(Castell de Mur, Pallars Jussà)
Altre nom de l’antic priorat de Cellers (priorat canonical).
Colldares, hospital del
Antic hospital per a pelegrins i vianants i casa monàstica (Santa Margarida del Colldares) al coll d’Ares, filial del monestir de Sant Pere de Camprodon.
L’indret pertanyia a Camprodon ja el 946, i des del 1275 hi hagué una església i l’hospital amb donats; l’església fou clausurada el 1793 i les imatges foren traslladades al santuari del Coral, entre les quals la majestat del Coral.
Resten escasses ruïnes de les edificacions.
Coll de Panissars, priorat del
Priorat benedictí (Santa Maria del Coll de Panissars) i hospital, vora el coll de Panissars, al vessant vallespirà de la serra de l’Albera.
L’alou de Panissars pertanyia al monestir d’Arles des del 878; sota la protecció del comte Bernat I Tallaferro de Besalú hi fou construïda una església al voltant de l’any 1000. Abans del 1097 passà al domini del monestir de Ripoll, que hi establí el priorat de Santa Maria de Panissars, amb una funció hospitalera.
Els seus béns s’estenien vers Bruguera i Planoles, al Ripollès, i Sales de Llierca i Oix, a la Garrotxa.
Tingué una gran vitalitat durant l’època medieval, però a la fi del segle XVII ja era abandonat i les seves pedres (hi ha restes de l’església romànica) foren destinades a bastir el fort de Bellaguarda.
Cercada *
(Santa Coloma de Farners, Selva)
Veure> monestir de Sant Pere Cercada (antic priorat canonical).
Casa de Déu, la *
(Castellví de Rosanes, Baix Llobregat)
Altre nom de l’antic monestir de Miralles.
Dades dels Països Catalans 