Arxiu d'etiquetes: monestirs

Sant Vicent de la Roqueta

4 Respostes

(València, Horta)

Església i antic monestir cistercenc, situat extramurs de l’antiga ciutat. L’església, renovada, és ara la parròquia de Crist Rei.

La primitiva església s’erigí al segle IV a l’indret del martiri del diaca Vicenç, damunt una roca que s’alçava davant una de les portes de la ciutat, a la fi del cardo (l’actual carrer de Sant Vicent). Era en ruïnes el 855, que uns monjos francs de Conques i Castres anaren a recollir el cos del màrtir.

Fou reedificat i continuà com a església cristiana al segle XII (al seu voltant s’hi havia construït un raval, Raiosa). El 1172 fou cedida pel rei musulmà de València a Alfons I de Catalunya, en el conveni fet perquè aixequés el setge de València, i aquest la cedí el 1177 al monestir de Sant Joan de la Penya.

El 1232 el rei Jaume I de Catalunya la cedí al monestir de Sant Victorià d’Assan i el facultà d’erigir-hi un monestir, però un cop conquerida València fou reedificada l’església i s’hi erigí un hospital. Jaume I la cedí temporalment a l’orde de la Mercè, però aquesta no arribà a ocupar-la per les protestes de Sant Victorià. Finalment el rei Alfons II el Franc la cedí el 1282 al monestir de Poblet, en canvi de la vila de Piera.

Després d’un plet i conveni entre Sant Victorià i Poblet, restà lliure per a Poblet el 1289, que hi establí un priorat cistercenc que tenia 11 monjos el 1448. Els cistercencs continuaren mantenint-hi l’hospital, regit per personal sotmès als cistercencs i sota la vigilància del monjo sagristà.

L’hospital fou agregat el 1512 a l’Hospital General de València. El priorat subsistí fins a l’exclaustració del 1835. Després d’uns quants anys d’abandonament, fou adquirit vers el 1874 per les agustines ermitanes de Sant Josep i Santa Tecla, que el vengueren a una immobiliària.

L’edifici ha estat molt malmès per les successives reformes, però conserva un mur del segle XIII i un portal romànic, als capitells del qual figuren els atributs del màrtir Vicenç.

La campanya portada a terme darrerament per a salvar l’antic edifici ha paralitzat l’intent d’aterrar-lo, mentre hom tramita de convertir-lo en edifici de patrimoni públic. L’església fou transformada al segle XIX en parròquia de la ciutat.

Sant Salvador de Cirà

1 Resposta

(Trullars, Rosselló)

Antic petit monestir benedictí, situat en el terreny pantanós, entre Pontellà i Vilamulaca.

Existia ja el 1144 i és coneguda la llista dels seus priors des del 1151. El 1238 s’uní al monestir de Sant Salvador de Breda, i el papa Innocenci IV en confirmà la unió el 1246. El 1273, quan no tenia sinó el prior i alguns servents, fou venut als templers del Masdéu, que en endavant tingueren cura de fer celebrar el culte a l’església de Sant Salvador i a la seva annexa de Sant Miquel de Candell.

Al segle XVIII ja es trobava en ruïnes. No hi roman cap resta notable. Fou més aviat una casa per a donats que un monestir pròpiament dit.

Sant Pere de Riuferrer

3 Respostes

(Arles, Vallespir)

Antiga cel·la monàstica i, més tard, parròquia rural, situada a la vall del riu Ferrer. Existia ja 820 com a possessió del monestir de Santa Maria d’Arles, i és citada com a cel·la monàstica o priorat als segles X i XI.

La seva església fou reedificada i consagrada el 1159, i consta com a simple parròquia des del segle XV. Depengué del monestir d’Arles, fins a la Revolució Francesa; aleshores fou venuda a un particular.

Se’n conserva l’església del 1159, molt ben restaurada, d’una nau amb absis, amb una porta a migdia, que tenia un petit pòrtic, ornada de pilastres i columnes amb arquivoltes entorn d’un timpà llis.

Sant Pere de la Roca

3 Respostes

(Fullà, Conflent)

Església i casa monàstica, situada sobre la població, al vessant de la muntanya, prop d’una gran cova.

Existia ja el 1060. El 1225 se li uní un hospital creat al raval o vilanova de Vilafranca de Conflent, regit per donats d’ambdós sexes. El 1242 l’església de Sant Pere i l’hospital foren units al priorat canonical de Cornellà de Conflent, amb l’obligació de servir-lo i tenir-hi alguns canonges.

El superior de la casa rebé el nom de paborde de Sant Pere, i era un membre de la comunitat de Cornellà. Després de la secularització (1592) continuà essent una dependència teòrica de la col·legiata de Cornellà.

L’església, romànica, fou restaurada el 1627. Es feren aleshores nous retaules barrocs, entre els quals un de dedicat a santa Maria de Vida, que començà a canviar la denominació de la capella.

Fou desafectada el 1791, i els seus retaules traslladats a la parroquial de Vilafranca. Es restaurà l’església i el culte el 1855, amb motiu del còlera de l’any anterior, sota el títol exclusiu de Santa Maria de Vida.

Sant Pau de Fenollet, monestir de

4 Respostes

(Sant Pau de Fenollet, Fenolleda)

Abadia benedictina i més tard col·legiata, situada a la vila. S’anomenava abans Sant Pau de Monisat o Sant Pau de Valloles i fou cedit a l’abat de Cuixà, Guifre, pel comte Bernat I Tallaferro l’any 1000 perquè hi edifiqués un monestir. Aquest restà fins a la mort de l’abat Oliba (1046) sota la dependència de Cuixà.

El 1078 el comte Bernat II de Besalú l’uní a l’abadia de Moissac, a la qual pertangué tres segles. Tenia en aquest temps uns vuit monjos, i les seves propietats s’estenien per la Fenolleda, Fossa i altres indrets del Rosselló. El 1318 el papa Joan XXII el transformà en col·legiata en crear la diòcesi d’Alet i li confirmà tota l’antiga dotació, i com a tal subsistí fins a la Revolució Francesa.

En resta l’església, d’estil gòtic tardà, molt abandonada, composta d’una nau amb capelles laterals i absis pentagonal, construïda al segle XVII i amb un campanar poligonal. El claustre és avui un simple pati envoltat de cases construïdes sobre el solar de l’antiga abadia.

Sant Miquel dels Reis

15 Respostes

(València, Horta)

Monestir de jerònims, fundat a extramurs de la ciutat, vora el camí de Barcelona a els Orriols. Els jerònims s’hi establiren el 1546, però la fundació, obra de Germana de Foix i del seu tercer marit Ferran de Nàpols, duc de Calàbria, lloctinents de València, que més tard foren enterrats a la cripta de l’església del monestir, datava del 1535.

Els inicis del monestir foren molt turbulents: els fundadors adquiriren el monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya, fundat el 1371, filial de Valldigna, i sobre el seu solar feren edificar el nou edifici. Els monjos de Valldigna es resistiren a abandonar el lloc, i per això calgué expulsar-los violentament el 1545 i sostenir un plet que acabà a favor dels jerònims el 1570.

L’edificació actual es construí entre el 1537 i el 1644, i es féu segons els plans d’Alonso de Covarrubias, amb moltes influències d’Herrera, i en resultà una espècie d’Escorial en petit. La portada barroca de l’església s’acabà el 1644, i l’any següent en consagrà l’església l’arquebisbe de València Isidoro Aliaga.

El conjunt de l’edificació és de planta rectangular, amb dos grans claustres -un d’ells inacabat- a cada costat de l’església i fortes torres quadrades als angles. Ressalten també de la seva estructura les dues torres que fan costat a la façana de l’església i la cúpula del temple. La llarga durada de les obres i el pas successiu dels arquitectes J. Barrera, J. Ambuesa i M. Olinde aportaren algunes modificacions al pla general i imprimiren més severitat a l’obra.

El nou convent fou dotat esplèndidament pel fundador, el duc Ferran d’Aragó, que morí el 1550 i hi deixà també una rica biblioteca amb uns 200 còdexs amb miniatures renaixentistes italianes, guardades moltes d’elles a la Universitat Literària de València.

El convent fou un centre de vida religiosa i de cultura fins el 1835. El 1849 s’hi instal·là un asil de pobres, el 1852 una presó de dones, i el 1869, després d’haver-se desmantellat l’església i modificat la distribució del convent, el 1874 es convertí en presó o penitenciari, destinació que ha tingut fins el 1966.

L’any 2000 hi fou inaugurada la Biblioteca Valenciana, amb un fons d’uns 700.000 documents, i el 2001 es convertí també en la seu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Sant Miquel de Llíria, monestir de

1 Resposta

(Llíria, Camp de Túria)

Monestir i santuari (269 m alt), bastit al cim del puig de Sant Miquel de Llíria, que domina, pel sud, la ciutat, on es troben les ruïnes de l’antiga Edeta ibèrica (poblat ibèric de Sant Miquel de Llíria).

El primer beateri femení fou fundat pel rei Jaume II el Just entorn del 1310. Les beates habitaven en petites cel·les individuals i es dedicaven a treballs manuals i a l’ensenyament de noies. El rei Martí I l’Humà el protegí i el 1406 fixà en quinze el nombre de beates. Aquestes no feien vots especials i només tenien clausura de nits.

Els francesos (1811) i més tard el carlí Ramon Cabrera (1836) es refugiaren a Sant Miquel. El lloc, que havia estat fortificat, fou en part demolit i reedificat també en part a la fi del segle XIX.

En l’exclaustració del 1835, les beates en foren foragitades; però, atès el seu caràcter de comunitat oberta i civil, els fou retornat el monestir el 1847. El 1895 s’hi instal·là l’actual comunitat de clausura, sota la regla de la Visitació.

El 1936 es perdé la imatge de sant Miquel, del segle XV, molt venerat a Llíria i a tota la comarca, que ha estat reconstruïda més tard; el convent també ha estat reformat modernament.

Sant Martí del Sas

1 Resposta

(Areny de Noguera, Ribagorça)

(o de Sas)  Antiga quadra (852 m alt) i monestir benedictí, dins l’antic terme de Cornudella de Valira, al nord de Ribera de Vall.

Existia ja el 874 com a cel·la amb monjos. El 903 era ja un monestir ben constituït, regit per un abat, amb frares i alguns servents. Mostrà una certa vitalitat fins als volts de l’any 920 (rebé terres a Castilló de Sos, Eroles i Miravet, entre d’altres).

El 971 ja no tenia pràcticament comunitat, i no tardà a passar al domini del monestir d’Alaó, on s’han conservat els pocs documents que en parlen.

Sant Joan de Ripoll *

Deixa un comentari

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)

Nom antic del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Sant Germà de Cuixà *

Deixa un comentari

(Codalet, Conflent)

Antiga advocació del monestir de Cuixà.