(Molins de Rei, Baix Llobregat)
Antiga quadra on hi ha el castell enrunat de Castellciuró.
(Molins de Rei, Baix Llobregat)
Antiga quadra on hi ha el castell enrunat de Castellciuró.
(Molins de Rei, Baix Llobregat, abans 1490 – Barcelona ?, després 1527)
(o Despallargues) Pintor. Col·laborador i successor al taller de Pere García de Benavarri.
Hom en coneix l’arcaïtzant retaule d’Enviny, signat i datat del 1490 (Hispanic Society, Nova York).
(Molins de Rei, Baix Llobregat, 1889 – 1936)
Músic i monjo de Montserrat. Germà de Josep i de Francesc.
Estudià a la Schola Cantorum de París (1906-11) amb Armand Parent, l’escola de violí del qual introduí al monestir de Montserrat.
Fou assassinat a l’inici de la guerra civil.
(Molins de Rei, Baix Llobregat, 1876 – Étampes, Illa de França, 1956)
Músic. Germà d’Aleix Ildefons i de Francesc. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i el 1904 anà a estudiar orgue amb Alexandre Guilmant i composició amb Vincent d’Indy, a París.
Fou mestre de capella (1912-17) a Saint-Quentin (Picardia), ensenyà harmonia a la Schola Cantorum, de París (1921), i fou organista de l’església de Saint-François-Xavier (París) fins al 1952.
És autor de Canigó, òpera inèdita amb text de Lluís Jou, d’obres per a cant, música de cambra i peces per a orgue.
(Molins de Rei, Baix Llobregat, 12 març 1895 – Girona, 29 novembre 1990)
Compositor. Germà de Josep i d’Aleix Ildefons. Format al monestir de Montserrat, amplià els seus coneixements amb Vincent d’Indy, a París.
Actuà com a organista (1913-17) a Saint-Gilles, a Étampes (França) i a la catedral de Girona (des del 1924).
Ha escrit nombrosa música religiosa, obres de cambra, peces per a orgue i per a piano, lieder i diverses sardanes, i ha publicat El fet musical a les comarques gironines en el lapse de temps 1800-1936 (1970).
(Molins de Rei, Baix Llobregat)
Castell enrunat (153 m alt), a l’est de la vila.
Era una antiga torre de defensa, construïda pels templers, propietaris ja el 1202 del lloc juntament amb la capella annexa de Sant Marçal.
El 1366 esdevingué castell termenal.
(Molins de Rei, Baix Llobregat, 23 juliol 1854 – Barcelona, 14 maig 1896)
Pintor. Deixeble d’Antoni Caba a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Conreà la pintura de gènere, retrats i paisatges urbans.
Estilísticament participà del simbolisme i del naturalisme romàntic, i en el seu últim període adoptà un il·luminisme paisatgístic molt pròxim a l’impressionisme.
(Magallón, Aragó, 1886 – Molins de Rei, Baix Llobregat, 1934)
Poetessa, de pares catalans. Exercí el magisteri a Barcelona, Osca, Segòvia i Girona.
Publicà els reculls poètics Líriques, Natura. Sonets erudits i Poesies, evocació de mons medievals i orientals.
(Molins de Rei, Baix Llobregat, 1850 – Barcelona, 20 agost 1911)
Empresari teatral.
Als divuit anys era ja empresari del teatre Novetats, de Barcelona, i després del Principal, en el qual utilitzà l’electricitat ja l’any 1874, i on formà una companyia dramàtica amb Teodora Lamadrid, Elisa Boldum, Rafael Calvo i Emili Mario.
De resultes d’haver-se incendiat el teatre Principal (1876), se n’anà a l’Havana i a Mèxic.
En retornar a Barcelona (1882) es féu càrrec de l’empresa del Liceu i amb breus interrupcions la regí fins a la mort. Hi donà a conèixer òperes d’Isaac Albéniz i d’Enric Morera; introduí la major part del repertori wagnerià i, per primera vegada, la tetralogia completa Der Ring des Nibelungen (1910).
(Molins de Rei, Baix Llobregat, 12 desembre 1906 – Barcelona, 25 maig 2005)
Escriptor. Col·laborà, entre d’altres periòdics, a ‘El Matí” i a “La Revista”.
Als Jocs Florals del 1934 obtingué el premi Narcís Oller de narració, però no fou fins al 1948 que publicà el seu primer llibre, el recull de contes Enlluernament (1948) i després els estudis o evocacions personals Joaquim Ruyra (1950), Joan Oller i Rabassa, novel·lista (1953), Llibre de la vellesa (1954), Presències i evocacions (1969), La frontera de l’oblit (1981) i Semblances, Testimoni d’una cultura (1990).