Arxiu d'etiquetes: Molins de Rei

Amigó i Batllori, Leandre

(Molins de Rei, Baix Llobregat, 12 desembre 1906 – Barcelona, 25 maig 2005)

Escriptor. Col·laborà, entre d’altres periòdics, a ‘El Matí” i a “La Revista”.

Als Jocs Florals del 1934 obtingué el premi Narcís Oller de narració, però no fou fins al 1948 que publicà el seu primer llibre, el recull de contes Enlluernament (1948) i després els estudis o evocacions personals Joaquim Ruyra (1950), Joan Oller i Rabassa, novel·lista (1953), Llibre de la vellesa (1954), Presències i evocacions (1969), La frontera de l’oblit (1981) i Semblances, Testimoni d’una cultura (1990).

Xirgu i Subirà, Margarida

(Molins de Rei, Baix Llobregat, 18 juliol 1888 – Montevideo, Uruguai, 25 abril 1969)

Actriu. Germana del pintor i escenògraf Miquel.

Començà a treballar dins el teatre d’afeccionats, i ingressà com a professional a la companyia de Josep Santpere, amb qui interpretà diversos vodevils, com Les píndoles d’Hèrcules, que obtingué un gran èxit.

Atreta per un teatre més ambiciós, estrenà Andrònica (1910) i La reina jove (1911), d’Àngel Guimerà, que representaren la seva consagració definitiva. Dedicada també al cinema, entre 1909 i 1915 intervingué en una sèrie de films a Barcelona.

El 1914 passà a Madrid, on es convertí en la primera figura del teatre castellà, en el qual imposà autors que venien a combatre el teatre postbenaventí, com Alejandro Casona i, sobretot, Federico García Lorca. De manera innovadora representà diversos clàssics castellans del Segle d’Or i també altres escriptors moderns com Valle-Inclán, Pérez Galdós o Unamuno.

A partir de 1927 donà suport, mitjançant el seu prestigi, a les obres de García Lorca, que estrenà a Barcelona i Madrid i després a diversos països d’Amèrica.

El seu primer contacte amb Amèrica fou el 1914 en què actuà a Buenos Aires (Maria Rosa de Guimerà) i a altres poblacions argentines, a l’Uruguai, a Montevideo, i a Xile. El 1921 féu una gira per Uruguai, Xile, Perú, Veneçuela, Puerto Rico i Cuba. Artista ja ben coneguda, el 1926 rebé un homenatge a Caracas.

El 1936 l’esclat de la guerra civil la sorprengué a Amèrica, on adoptà una postura activa a favor del govern republicà. Ajudà, després de la derrota, els catalans exiliats, i estrenà en català Maria Rosa, de Guimerà, a Buenos Aires. El 1939 féu actuacions a l’Havana, Mèxic, Colòmbia i Perú.

El 1941, fundà a Xile l’Escuela de Arte Dramático, que assumí després la Universitat a través del ministeri d’educació, i actuà des de la Radio Nacional de Santiago. El 1944 tornà a Buenos Aires amb la seva Compañía Escuela, amb la qual féu gires teatrals per l’Argentina, Uruguai i Xile.

Es traslladà a Montevideo, on residí de 1948 a 1957, i dirigí la Comedia Nacional Uruguaya i l’Escuela Municipal de Arte Dramático. El 1957 feu actuacions a Mèxic i als Estats Units, a Northampton (Massachusetts), on adaptà i dirigí versions en castellà i anglès de Yerma. El 1958 actuà en teatre i TV (La dama del alba) a Buenos Aires, on també fou promotora de la fundació de la Casa del Actor i del Teatro de Verano.

El Casal de Catalunya de Buenos Aires li féu un homenatge i donà el seu nom al teatre de la entitat. El 1943 presidí els Jocs Florals de la Llengua Catalana a Santiago de Xile i el 1963 els de Montevideo.

La seva tasca pedagògica, encaminada a la formació d’actors, fou el focus de renovació del teatre sud-americà.

Molins de Rei (Baix Llobregat)

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 15,94 km2, 37 m alt, 25.492 hab (2017)

0baix_llobregat

Situat entre la riba esquerra del Llobregat i els primers contraforts de la serra de Collserola, on hi ha extenses pinedes.

L’agricultura de regadiu, si bé fou molt important gràcies a les sèquies derivades del Llobregat, es reduí considerablement a causa del fort creixement industrial i urbanístic del nucli. La indústria és dominada actualment pel sector metal·lúrgic, seguida pel químic, del de la fusta, les arts gràfiques i de la construcció. L’augment demogràfic ha estat notable durant tot el segle XX a causa de la immigració. Aquest creixement va dur a una major urbanització del terme i a un rejoveniment de la població. Àrea comercial de Barcelona.

A la vila, situada entre el riu i el raiguer de la serra, hi ha restes de les antigues muralles i alguns edificis notables; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel. Hi ha també un museu d’arqueologia local i diverses entitats culturals i esportives. A inicis del segle XV esdevingué centre de la baronia de Molins de Rei.

Fora vila hi ha el barri del Torrent de l’Hospital, la urbanització de Vallpineda, el poble de Sant Bartomeu de la Quadra, el veïnat de la Rierada, les ruïnes de la fortalessa de Castellciuró, la torre i antigua quadra de Torre Abadal i la capella romànica de Sant Pere de Romaní. El parc natural de Collserola afecta una part del terme.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiquesInformacióClub NatacióMatossers (castells)

Madorell i Montané, Josep Maria

(Molins de Rei, Baix Llobregat, 7 novembre 1923 – 1 febrer 2004)

Dibuixant. S’ha especialitzat en historietes il·lustrades i en la il·lustració humorística d’articles de divulgació. Inspirat en les línies del còmic francobelga, ha creat diversos personatges, el més conegut dels quals, “Jep”, ha esdevingut molt popular a través de les pàgines de la revista “Cavall Fort”, en la qual ha aparegut ininterrompudament, des del primer número.

També ha il·lustrat narracions de Joaquim Carbó (La casa sota la sorra, El país d’en Fullaraca, etc.) i de Josep M. Folch i Torres (Les aventures extraordinàries d’en Massagran).

Llopis i Lladó, Noel

(Barcelona, 4 agost 1911 – Molins de Rei, Baix Llobregat, 15 febrer 1968)

Geòleg. Llicenciat en ciències naturals a la Universitat de Barcelona (1932), fou professor auxiliar d’aquesta universitat i catedràtic de geografia física a Oviedo (1948-59), estudià tectònica alpina a Grenoble (1949-53) i fou el primer catedràtic d’estratigrafia a Madrid.

Durant els anys 1936-39 aixecà el primer mapa geològic d’Andorra a escala 1:50.000, publicà nombrosos treballs sobre tectònica i morfologia del Prepirineu i del Pirineu català, i sobre la hidrologia càrstica del Sistema Mediterrani.

Creà el Servicio Geológico del Instituto de Estudios Asturianos i les revistes “Breviora Geologica Asturica” i “Speleon”. Fou un dels fundadors de l’Editorial Alpina, de Granollers (1949), i publicà a més diversos treballs de divulgació.