Arxiu d'etiquetes: militars

Gurb -llinatge militar-

5 Respostes

(Catalunya, segle X – segle XIII)

Llinatge de l’estament militar. Els seus membres figuren com a vicaris o veguers del castell de Gurb (Osona) des de mitjan segle X.

El primer membre conegut és Ansulf (942-992), que hom creu fill d’Ansulf i Druda i casat amb Riquilda. El seu fill Sendred (890-1021), casat amb Matresinda i després amb Ermengarda, és el tronc comú de les famílies Gurb i Cervelló.

El seu hereu Bernat Sendred de Gurb (1022-39), casat amb Quítxol, i el fill d’aquest, Guillem de Gurb (1038-1103), casat amb Ermessenda, foren els darrers a cognomenar-se Gurb; els seus successors prengueren el cognom de Queralt.

Originàriament posseïren els castells de Gurb i Queralt, als quals afegiren el de Sallent (1033) i els de Voltregà i Solterra (Sant Hilari Sacalm) el 1083.

Guiu i Martí, Estanislau

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 setembre 1850 – Madrid, 30 juliol 1940)

Militar i escriptor. Lluità contra l’alçament republicà de Sarrià (1874) i contra els carlins, a Navarra i a Catalunya. A Cuba (1876-79) organitzà les defenses de diversos castells.

De retorn a la Península, fou destinat a la Junta Facultativa del cos d’artilleria i publicà un Prontuario de Artillería que assolí un veritable èxit internacional.

Ascendit a capità l’any 1882, va ésser nomenat professor de l’Acadèmia d’Artilleria de Segòvia i ajudant del mateix cos. L’èxit del llibre li valgué l’ascens a comandant i, en retirar-se (1907), era coronel.

També és autor de la Historia militar de España dispuesta en forma de efemérides (1887-92).

Guimerà i de Tamarit, Ramon de

5 Respostes

(Catalunya, vers 1584 – 1653)

Baró d’Abella, senyor de Ciutadilla i Sant Romà. Fou figura destacada del bàndol dels nyerros.

En 1639 assistí al setge de Salses. En desertà, la qual cosa li valgué una acusació del virrei, comte de Santa Coloma.

En 1640, durant el període inicial de la Guerra de Separació, fou un dels primers caps militars de les incipients forces armades. Guarní la vila de Xerta, però no pogué evitar-ne la caiguda davant forces molt superiors.

Poc després fou delegat de la Generalitat a la conferència de Ceret, celebrada entre catalans i francesos, per decidir la intervenció bèl·lica d’aquests. Col·laboraria amb les autoritats franceses, especialment amb d’Argenson.

Guergué y Yáñiz, Juan Antonio

1 Resposta

(Aguilar de Codés, Navarra, 26 juny 1789 – Estella, Navarra, 18 febrer 1839)

Militar. Cap carlí, fou comandant general de Catalunya i Aragó el 1835, any en que dirigí (agost-novembre) l’anomenada expedició de Guergué, per tal d’organitzar militarment les partides catalanes i provocar un aixecament general aprofitant la reacció davant la crema de convents (juliol).

Amb una divisió de 2.500 infants i 100 cavalls, entrà a Catalunya per la Ribagorça i marxà des de la conca de Tremp fins a Guissona. Davant les dificultats, intentà de tornar, però, en no poder travessar el Cinca, s’endinsà de nou a Catalunya per Sant Joan de l’Erm.

Victoriós a Calaf i a Guissona i en una incursió per l’Empordà, fracassà davant Solsona, Olot i Tàrrega.

Fou cap de l’estat major i general en cap de l’exèrcit carlí (1838). Moroto, el seu successor, el féu afusellar perquè havia desarticulat el sector del partit partidari de continuar la guerra.

Guarnier, Domènec

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 17 maig 1714)

Militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió.

El 1713 fou nomenat sergent major del regiment de la Concepció o de Villarroel, amb el qual participà a la defensa de Barcelona.

El 17 de maig de 1714 era cap superior de les forces que guarnien el convent de Caputxins, quan aquest sofrí un gran assalt de l’exèrcit borbònic. Després de comandar molt bé la resistència, morí en els combats.

Guarner i Vivancos, Vicenç

2 Respostes

(Maó, Menorca, 11 setembre 1893 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 23 gener 1981)

Militar. Germà de Josep. Diplomat a l’Escola d’Estat Major (1919), participà en diverses campanyes de la guerra del Marroc i fou professor de l’Academia Militar de Toledo. L’any 1930 fou ascendit a comandant i destinat a Barcelona.

Sota la II República fou professor a l’Escola Superior de Guerra de Madrid (1935). Posteriorment fou nomenat cap superior de policia de la Generalitat.

Durant la guerra civil fou sots-secretari de Defensa de la Generalitat i, durant la primavera del 1937, dirigí l’exèrcit d’Aragó. Fou cap d’estat major de l’exèrcit de l’Est, comandat pel general Pozas, i director de l’Escola Popular d’Estat Major.

Exiliat el 1939, es traslladà a Mèxic. Col·laborà a “Quaderns de l’Exili”.

Publicà diverses obres, entre les quals destaquen Compendio del arte moderno (1938), El 19 de julio de 1936 visto desde la Jefatura Superior de los servicios de Orden Público de Cataluña i L’aixecament militar i la guerra civil a Catalunya (1980).

Guarner i Vivancos, Josep

4 Respostes

(Barcelona, 7 octubre 1899 – Mèxic, 1972)

Militar. Germà de Vicenç. Combaté al Marroc (1921-28). Fou desterrat arran dels fets del 6 d’octubre de 1934.

Durant la guerra civil estigué adscrit a la Secretaria General d’Ordre Públic, fou membre del Comitè de Milícies Antifeixistes i comandant de l’estat major de l’exèrcit de Catalunya al front d’Aragó i a la defensa de les costes.

El 1939 s’exilià a França. Després d’estar internat a Argelers, passà a Mèxic.

Fou el pare de l’escriptor i guionista de cinema Josep Lluís Guarner i Alonso.

Guàrdia Catalana, Reial -1705/1714-

12 Respostes

(Barcelona, 15 novembre 1705 – 1714)

Regiment regular d’infanteria creat per l’arxiduc Carles III.

Fins al 1707 fou comandat per Antoni de Peguera i d’Aimeric i després fins a la seva extinció, per Antoni de Meca i de Cardona, segon marquès de Ciutadilla.

Participà activament en la defensa de Barcelona durant el setge del 1706, en la campanya d’Aragó i en les ocupacions de Madrid (1706 i 1710).

Gravat d’Àger *

Deixa un comentari

Sobrenom del militar carlí català Joan Castells i Rossell  (1802-91).

González y de Bassecourt, Francisco

2 Respostes

(Pamplona, Navarra, 1726 – Carabanchel, Madrid, 19 agost 1793)

Militar, comte d’El Asalto i marquès de Grigny.

Després de lluitar a l’Havana per Carles III de Borbó, passà a Catalunya, on fou nomenat protector i president (1776) de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Fou capità general de Catalunya (1778-84 i 1784-89), es preocupà de la urbanització del Raval, entre la Rambla i la muralla de la banda de Montjuïc, i hi féu obrir l’anomenat carrer Nou de la Rambla, d’una amplada excepcional, dit del comte d’El Asalto en honor seu.

Féu reconstruir el Teatre de la Santa Creu, incendiat (1787), inaugurat el 1788 amb el sainet al·lusiu al fet El café de Barcelona, de Ramón de la Cruz.

La seva imprevisió davant els Rebomboris del pa, que l’obligaren a refugiar-se a la Ciutadella, i el fet de reprimir-los d’una manera vacil·lant, en motivaren la destitució.