Arxiu d'etiquetes: militars

Coloma i de Cardona, Joan de

4 Respostes

(Elda, Vinalopó Mitjà, 1522 – 9 octubre 1586)

Lloctinent de Sardenya (1570-77) i poeta. Comte d’Elda i alcaid del castell d’Alacant. Fill de Joan Baptista de Coloma i Pérez de Calvillo, baró d’Elda.

Nomenat lloctinent, encomanà, davant l’agreujament del perill turc, l’estudi de la fortificació de l’illa a Marc Antoni de Camós i de Requesens. Presidí les corts del regne de Sardenya (maig 1573-octubre 1574).

Relacionat amb alguns poetes sards, com Jeroni Araolla i Antoni Lofrasso, escriví dues obres en vers, que publicà en un sol volum: Década de la pasión de Nuestro Señor Jesucristo, con un cántico de su gloriosa resurrección (Càller 1576, Madrid 1586).

Fou el pare d’Antoni, de Carles i d’Ildefons de Coloma i de Melo.

Collingwood, Cuthbert

Deixa un comentari

(Newcastle upon Tyne, Anglaterra, 26 setembre 1748 – en mar, davant Maó, Menorca, 7 març 1810)

Almirall anglès titulat lord Collingwood.

El 1808, essent comandant general de l’esquadra anglesa de la Mediterrània, amb base a Maó, acceptà l’armistici que li proposà la Junta Suprema de Mallorca i mantingué el blocatge de l’esquadra francesa de Toló, assegurant així la independència de les Illes Balears durant la Guerra del Francès.

La casa on visqué, prop de Maó, es conserva convertida en hotel.

Coll i Prohens, Antoni

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 1 abril 1915 – Madrid, novembre 1936)

Combatent de l’Exèrcit Popular, durant la guerra civil. Membre de les joventuts d’Esquerra Republicana.

Prestà serveis a infanteria de marina i es distingí a la defensa de Madrid (novembre 1936) com a anti-tanquista utilitzant bombes de mà. Morí en combat.

Col·legi Militar de Mallorca

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1812 – 1814)

Centre d’instrucció per a oficials d’infanteria i de cavalleria, anomenat també Col·legi Militar Nacional. Establert pel mariscal de camp Santiago Whittingham i dirigit pel coronel Ramos Sensevé.

Ocupà l’edifici del Col·legi de la Sapiència, alhora que eren instal·lats també a Mallorca el Col·legi d’Artilleria, continuador de l’Acadèmia d’Artilleria de Menorca, i una foneria de canons.

Acabada la Guerra del Francès (1814), tots aquests serveis militars foren traslladats novament a la Península.

Claramunt, Pere de

Deixa un comentari

(Rosselló ?, segle XIII)

Lloctinent de Jaume II de Mallorca a la senyoria de Montpeller. En 1280 afrontà greus incidents amb el representant del rei de França, el senescal de Bellcaire, que tractava de fer un nou abús de força sobre la senyoria, petita i aïllada, sotmesa de temps a les arbitràries exigències franceses.

La coratjosa actitud de Pere de Claramunt trobà resposta en un atac personal, al mateix dormitori del lloctinent, per uns malfactors que tractaren d’assassinar-lo, per bé que no ho aconseguiren. Els criminals pogueren escapar. Claramunt no es doblegà en tot cas a les pretensions del senescal francès.

Claramunt, Francesc Martí

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XVI – França, segle XVI)

Militar. Serví de tinent a Flandes al terç de Pacheco, durant el virregnat de Lluís de Requesens i de Zúñiga. Ascendí a capità.

Es féu famós pel seu heroisme al desembarcament i la batalla de l’illa de Duweland, on fou un dels poquíssims supervivents de la seva unitat. Destacà també a les guerres de Savoia i de França, on trobà la mort en combat.

Cirujeda i Cirujeda, Francesc

Deixa un comentari

(Moixent, Costera, 7 juliol 1853 – Madrid, 1 maig 1920)

Militar. Cursà estudis de farmàcia. Participà (1875) en diverses campanyes als Països Catalans i a Navarra (contra els carlins i els cantonalistes), i a Cuba (1876).

Després d’una destinació a Filipines, tornà a Cuba (1894), on comandà les tropes en l’acció de Punta Brava (1896), on morí Antonio Maceo.

Retornat a la Península Ibèrica (1897), ascendí a general de brigada (1908) i de divisió (1914) i fou nomenat (1918) conseller del tribunal suprem de guerra i marina.

Cid, el

32 Respostes

(Vivar, Castella, vers 1043 – València, 10 juliol 1099)

(Rodrigo Díaz de Vivar) Guerrer. Sota el vassallatge d’Alfons VI de Castella, operà a Llevant, fent tributaris (1089) els regnes de taifa d’Albarrasí i de València, però, en no presentar-se a una crida del rei castellà, aquest li confiscà els seus dominis.

El Cid, aliat del rei de València, derrotà i va fer presoner el comte Berenguer Ramon II de Barcelona (1090). Conquerí la ciutat de València (1094) en plena època de domini dels almoràvits, els quals no pogueren recuperar-la (1102) fins després de la seva mort.

Chinchilla i Piqueras, Anastasi

Deixa un comentari

(Aiora, Vall de Cofrents, 27 abril 1801 – Sevilla, Andalusia, 15 març 1867)

Metge militar.

Autor d’Anales históricos de la medicina en general y biográfico-bibliográficos de la española en particular (1841-45), font d’informació bàsica per a la història de la medicina espanyola.

Chaves y Osorio, José Antonio de

Deixa un comentari

(Castella, segle XVII – segle XVIII)

Militar filipista. Durant la Guerra de Successió participà com a coronel a les ordres del marquès d’Asfeld en l’incendi de Xàtiva (1707) i en la presa de Bocairent i d’Alcoi, on fou fet presoner per les tropes austriacistes i empresonat al castell d’Alacant (1707).

Acabada la guerra, fou corregidor-governador d’Alacant (1715) i, posteriorment, capità general interí de Mallorca (1722-25).

Possiblement fou ell mateix -o bé un germà seu- el qui substituí José de Armendáriz com a governador militar de Tarragona el 1714.