Arxiu d'etiquetes: militars

Cervelló i d’Alagó, Felip de

1 Resposta

(País Valencià, segle XV – Sardenya, Itàlia, segle XVI)

Fill primogènit de Jeroni de Cervelló i de Beneta d’Alagó. A la darreria del segle XV pertanyia encara al Parlament de València, però la seva actuació es projectà a la vida sarda. Fou militar coratjós.

De jove lluità a Itàlia amb les forces imperials. Destacà ja a la campanya de 1521, amb Jeroni Urbà i Joan de Cervelló. Fou dels més distingits, a les ordres d’Hug de Montcada i de Cardona, als setges de Marsella i Toló (1524).

Secundà Montcada a la seva entrada a Roma del 1526. Féu front a la invasió francesa de Sardenya. Dirigí l’abrivada defensa de Càller el 1528.

Sembla que aquest fou el Felip de Cervelló que destacà a la guerra d’Hongria el 1531. El 1543 fou nomenat baró de Samatzal, el primer dels títols nobiliaris que ostentaria la branca sarda del llinatge, extingida al segle XVIII.

Centenar de la Ploma, el

Deixa un comentari

(València, 3 juny 1365 – 1707)

Milícia urbana permanent de la ciutat. Creada per Pere III de Catalunya durant la guerra dels Dos Peres. Era formada per una companyia de cent ballesters.

Tenia per missió la custòdia de la senyera de València, tant a les desfilades ciutadanes com en les missions guerreres. La majoria dels seus membres eren menestrals.

S’agrupaven en denes, al comandament d’un cap de dena, tots ells capitanejats pel justícia o cort de València. Les despeses anaven a càrrec de la ciutat.

Vestien una peça de tela, amb sobrevesta blanca amb dues creus vermelles damunt una cota de malla, i duien una ploma d’ornament al casc.

Aquest cos s’extingí amb l’abolició de furs i privilegis amb el decret de Nova Planta de Felip V de Borbó.

Cazeilles, Marcel

1 Resposta

(Banyuls dels Aspres, Rosselló, 8 març 1906 – 30 agost 2001)

Metge militar i poeta. Graduat a Lió l’any 1931, féu carrera de metge militar i arribà a general. S’especialitzà en radiologia i fou cap de servei de l’hospital Robert Picqué de Bordeus fins al 1956, que passà al ministeri de la Defensa Nacional a París.

Aprofundí els estudis en el camp de la medicina nuclear, fou director del centre d’investigació dels serveis sanitaris de l’exèrcit (1961) i responsable de les mesures de protecció humana enfront de les radiacions en les proves nuclears franceses.

Ha conreat la poesia catalana i ha publicat, amb el pseudònim Joan la Cella, un recull de poemes titulat Sol de tardor (1974).

Causan, Antoine de

Deixa un comentari

(Llenguadoc, segle XVIII – França, segle XVIII)

Militar. Destinat a Menorca durant l’ocupació francesa (1756-63) amb els càrrecs d’intendent de policia i de finances.

Preocupat per l’economia menorquina, procurà d’establir relacions comercials amb França. El 1762 expedí els títols de propietat dels solars del nou poble de Sant Lluís, del qual fou un dels promotors principals.

Catardi i Arca, Rafael

1 Resposta

(l’Alguer, 26 novembre 1892 – 20 juny 1974)

Militar i escriptor. Prengué part en les dues guerres mundials i fou ascendit a general.

Des del 1945 residí a l’Alguer, on impulsà la vida cultural i les relacions amb els altres països catalans. Fundador i president del Centre d’Estudis Algueresos. Col·laborador en revistes italianes i catalanes.

Estudià els arxius relacionats amb l’Alguer: Le antiche fortificazzioni di Alghero (1955), Matteo Luigi Simon e la crisi politica dell’Isola di Sardegna (1793-1796) (1964), L’Ordine de N.S. delle Mercede in Alguero (1970).

Autor de poesia intimista, esmaltada de la llengua popular, en part escrita durant les campanyes militars, ha publicat Meditacions (1957), Cançoner musical de rimes alguereses (1960) i Rimes alguereses (1971).

Català Mazarí

2 Respostes

(Perpinyà, 1657 – 1661)

Regiment format per dos batallons, creat pel cardenal Mazzarino i posat sota les ordres del coronel Josep de Caramany.

Passà el 1657 a Perpinyà, el 1658 fou dut a Flandes, participà en el setge de Gravelines, fou posat en guarnició a Oudenaarde, i després retornà a Perpinyà.

Després de la mort del cardenal Mazzarino, per una ordre del 1661 fou reduït a 12 companyies i rebé el nom de Reial Català (Royal-Catalan). Posteriorment (1667) esdevingué el Reial Rosselló (Royal-Roussillon).

Català de Valeriola i Cifré, Guillem Ramon

1 Resposta

(València, 1487 – 4 juny 1558)

Cronista. De l’estament militar, lluità contra els agermanats valencians. Fou jurat de València el 1522 i el 1523.

Escriví una Relació verdadera de com se començà i se proseguí la Germania en la ciutat i regne de València que fonc en los anys 1519 fins al 1521, interessant per alguns detalls personals que hi figuren.

Castillo, Francisco del

1 Resposta

(Castella, segle XVII – València, 1716)

Militar. Segon marquès de Villadarias.

Durant la guerra de Successió dirigí l’exèrcit filipista a Andalusia i a la campanya d’Aragó (1710), però, derrotat a la batalla d’Almenar (1710), fou destituït per Felip V de Borbó.

Fou capità general de València (1714-16).

Castelnau i Satge, Enric

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 1814 – París, França, 1890)

Militar. Lluità a Àfrica i a Itàlia (1849). Fou ajuda de camp de Napoleó III.

Aquest l’envià a Mèxic el 1866 amb la missió de provocar l’abdicació de Maximilià I i d’organitzar la repatriació de les forces franceses que el sostenien.

Lluità a Sedan al costat de l’emperador, i fou fet presoner amb ell (1870).

Castellar, comte de *

Deixa un comentari

Nom amb el qual fou conegut el noble i militar austriacista català Francesc d’Amat i de Planella (segle XVII-1723).