(Lille, França, 1699 – València, 28 octubre 1786)
Noble i militar. Marquès de Croix. L’any 1771 sol·licità el rellevament com a virrei de Mèxic, on havia organitzat les expedicions de Gaspar de Portolà i d’altres a Califòrnia.
Carles III de Borbó el recompensà nomenant-lo capità general de València i Múrcia (1777-85); com a tal creà el consolat de mar i terra d’Alacant (1785).
(Palma de Mallorca, 1641 – 1737)
Fill de Francesc Cotoner i d’Olesa i germà de Marc Antoni.
Fou el fundador de l’única línia avui existent.
El seu fill fou Francesc Cotoner i de Sales (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1807) Regidor i militar. Arribà a brigadier. Fou regidor de Palma durant nou anys. Féu la guerra contra França. Fou el pare de:
(Cotlliure, Rosselló, 1691 – Perpinyà, 1791)
Organisme superior per als afers relacionats amb la marina, dependent del gran almirallat de França, instituït després de l’annexió del comtat de Rosselló a França, amb residència a Cotlliure.
Els antics organismes catalans, com el consolat de mar i les prohomenies, foren posats sota la seva autoritat. Confirmat per a la província del Rosselló el 1711, el 1787 fou traslladat a Perpinyà.
Fou abolit el 1791, amb la Revolució Francesa.
(Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir, 1767 – Fredericia, Dinamarca, 11 agost 1808)
Militar. De família noble rossellonesa, en esclatar la Revolució Francesa el 1789 es traslladà a Barcelona, on organitzà i mantingué un batalló de voluntaris que prengué part en la Guerra Gran.
El 1794 es naturalitzà espanyol i fou nomenat capità de la legió de la reina Maria Lluïsa. Més tard fou destinat al regiment de dragons del Riu de la Plata, a l’Amèrica del Sud, on combaté contra els anglesos.
Tornà a Europa, i anà a Pomerània amb les tropes espanyoles del marquès de la Romana, que col·laborava amb Napoleó.
En iniciar-se la guerra del Francès intentà de reunir les forces i de reembarcar-les cap a Espanya, però, descobert pels napoleònics, s’atribuí personalment la responsabilitat de l’intent i, per tal d’evitar represàlies, es suïcidà.
(València, 16 març 1775 – segle XIX)
Oficial de l’armada.
Publicà Observaciones sobre la pesca llamada de parejas de bou: utilidad y necesidad de su uso en el golfo de Valencia (1821), i deixà manuscrita una Historia de las cloacas de Valencia.
Veure> Antoni Cornell i Ferraz (polític i militar de la Franja de Ponent, 1745-1821).
(País Valencià)
Títol nobiliari amb què és conegut el capità general de València Rafael Vasco y Vargas.
Veure> Lluís II de Borbó-Condé (noble i militar francès, 1621-86).
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Guàrdia personal del lloctinent del Regne de València. Era constituïda per trenta cavallers.
Tingué un paper destacat en la repressió del bandolerisme.
(Alacant, 1567 – Madrid, 1637)
Militar i i historiador. Marquès de l’Espinar. Fill de Joan de Coloma i de Cardona i germà d’Antoni i d’Ildefons. Intervingué, d’ençà del 1588, en l’exèrcit dels Països Baixos a les ordres d’Alexandre Farnese i els seus successors, fins al 1599.
Fou virrei de Mallorca (1611-17) i ambaixador a Anglaterra (1622-24). Durant la guerra dels Trenta Anys lluità al costat del marquès de Spinola i dirigí la batalla de Valenza del Po, resolta favorablement. Formà part del consell reial.
En la seva obra La guerra de los Estados Bajos… (1622) reuní una important documentació històrica i estratègica-militar.
