Arxiu d'etiquetes: militars

Cotoner i Sureda-Vivot, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1641 – 1737)

Fill de Francesc Cotoner i d’Olesa i germà de Marc Antoni.

Fou el fundador de l’única línia avui existent.

El seu fill fou Francesc Cotoner i de Sales (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1807)  Regidor i militar. Arribà a brigadier. Fou regidor de Palma durant nou anys. Féu la guerra contra França. Fou el pare de:

  • Josep Cotoner i Salas  (Palma de Mallorca, 1807 – segle XIX)  Pintor. Fou deixeble de Francesc Montaner. Excel·lí en el paisatge i amb obres d’inspiració religiosa, com el Sant Miquel de l’altar major de l’església dels Caputxins, i la Santa Anna per al temple de la Santa Creu. Fou regidor perpetu de Palma.

Cotlliure, almirallat de

Deixa un comentari

(Cotlliure, Rosselló, 1691 – Perpinyà, 1791)

Organisme superior per als afers relacionats amb la marina, dependent del gran almirallat de França, instituït després de l’annexió del comtat de Rosselló a França, amb residència a Cotlliure.

Els antics organismes catalans, com el consolat de mar i les prohomenies, foren posats sota la seva autoritat. Confirmat per a la província del Rosselló el 1711, el 1787 fou traslladat a Perpinyà.

Fou abolit el 1791, amb la Revolució Francesa.

Costa, Antoni

Deixa un comentari

(Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir, 1767 – Fredericia, Dinamarca, 11 agost 1808)

Militar. De família noble rossellonesa, en esclatar la Revolució Francesa el 1789 es traslladà a Barcelona, on organitzà i mantingué un batalló de voluntaris que prengué part en la Guerra Gran.

El 1794 es naturalitzà espanyol i fou nomenat capità de la legió de la reina Maria Lluïsa. Més tard fou destinat al regiment de dragons del Riu de la Plata, a l’Amèrica del Sud, on combaté contra els anglesos.

Tornà a Europa, i anà a Pomerània amb les tropes espanyoles del marquès de la Romana, que col·laborava amb Napoleó.

En iniciar-se la guerra del Francès intentà de reunir les forces i de reembarcar-les cap a Espanya, però, descobert pels napoleònics, s’atribuí personalment la responsabilitat de l’intent i, per tal d’evitar represàlies, es suïcidà.

Corones i Alberola, Josep

Deixa un comentari

(València, 16 març 1775 – segle XIX)

Oficial de l’armada.

Publicà Observaciones sobre la pesca llamada de parejas de bou: utilidad y necesidad de su uso en el golfo de Valencia (1821), i deixà manuscrita una Historia de las cloacas de Valencia.

Cornel Ferraz, Antonio

Deixa un comentari

Veure> Antoni Cornell i Ferraz (polític i militar de la Franja de Ponent, 1745-1821).

Conquista, comte de la *

Deixa un comentari

(País Valencià)

Títol nobiliari amb què és conegut el capità general de València Rafael Vasco y Vargas.

Condé, príncep de *

Deixa un comentari

Veure> Lluís II de Borbó-Condé  (noble i militar francès, 1621-86).

Companyia dels Blaus

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI – segle XVII)

Guàrdia personal del lloctinent del Regne de València. Era constituïda per trenta cavallers.

Tingué un paper destacat en la repressió del bandolerisme.

Coloma i de Melo, Carles de

4 Respostes

(Alacant, 1567 – Madrid, 1637)

Militar i i historiador. Marquès de l’Espinar. Fill de Joan de Coloma i de Cardona i germà d’Antoni i d’Ildefons. Intervingué, d’ençà del 1588, en l’exèrcit dels Països Baixos a les ordres d’Alexandre Farnese i els seus successors, fins al 1599.

Fou virrei de Mallorca (1611-17) i ambaixador a Anglaterra (1622-24). Durant la guerra dels Trenta Anys lluità al costat del marquès de Spinola i dirigí la batalla de Valenza del Po, resolta favorablement. Formà part del consell reial.

En la seva obra La guerra de los Estados Bajos… (1622) reuní una important documentació històrica i estratègica-militar.

Coloma i de Cardona, Joan de

4 Respostes

(Elda, Vinalopó Mitjà, 1522 – 9 octubre 1586)

Lloctinent de Sardenya (1570-77) i poeta. Comte d’Elda i alcaid del castell d’Alacant. Fill de Joan Baptista de Coloma i Pérez de Calvillo, baró d’Elda.

Nomenat lloctinent, encomanà, davant l’agreujament del perill turc, l’estudi de la fortificació de l’illa a Marc Antoni de Camós i de Requesens. Presidí les corts del regne de Sardenya (maig 1573-octubre 1574).

Relacionat amb alguns poetes sards, com Jeroni Araolla i Antoni Lofrasso, escriví dues obres en vers, que publicà en un sol volum: Década de la pasión de Nuestro Señor Jesucristo, con un cántico de su gloriosa resurrección (Càller 1576, Madrid 1586).

Fou el pare d’Antoni, de Carles i d’Ildefons de Coloma i de Melo.