(Barcelona, 5 maig 1897 – Sils, Selva, 17 maig 1973)
Metge. El 1918 ingressà a la Maternitat de Barcelona i s’especialitzà en tocoginecologia. Posteriorment ingressà a l’Institut de Santa Madonna.
El 1949 fou nomenat director de la Maternitat. Perfeccionà la tècnica del fòrceps.
Entre les nombroses obres especialitzades que publicà, cal destacar Nocions de maternologia (1928), un tractat d’obstetrícia i un de ginecologia.
(Sant Esteve d’En Bas, Garrotxa, 5 agost 1788 – Londres, Anglaterra, segle XIX)
Metge i polític. Fou pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona per a estudiar ciències naturals i físiques en diversos estats europeus. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
D’idees liberals però proteccionista en economia, fou elegit diputat per Barcelona el 1820.
Exiliat a Londres el 1824, fou professor de cal·ligrafia a l’Ateneo Español, es relacionà amb els medis socialistes anglesos i s’interessà per la doctrina dels utopistes.
No s’acollí a l’amnistia del 1833.
(Tortosa, Baix Ebre, 24 setembre 1927 – Barcelona, 21 febrer 2013)
Metge. Llicenciat i doctorat a Barcelona, fou professor adjunt de patologia general de la Universitat de Barcelona, fins que en fou expulsat arran dels fets de l’any 1966.
Investigà a Ann Arbor (universitat de Michigan) fins el 1970. Director de l’ICE i catedràtic de patologia generals de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat director general de Promoció de la Salut de la conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya.
És autor d’El sedimento urinario. Atlas microfotográfico (1957) i de Constantes biológicas de interés clínico.
(Madrid, 3 novembre 1889 – Barcelona, 1 agost 1972)
Metge i dibuixant. Establert a Barcelona des del 1896.
Tisiòleg prestigiós, especialitzat també en la ràbia, publicà diverses obres i fou director del Laboratori Municipal de Barcelona (1952-59). Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i numerari (1963) de la Societat Catalana de Biologia.
Com a dibuixant col·laborà a “Papitu” (primera època), “El Gall” (1912), “Picarol” (1912), “Revista Nova” (1914), etc, i emprà el pseudònim de Remigius.
(Barcelona, 2 octubre 1851 – 8 abril 1918)
Veterinari i metge. Fill de Jeroni Darder i Feliu, i germà d’Antoni.
Catedràtic de zoologia a l’Escola Superior d’Agricultura, fundador i director del parc Zoològic i del Museu Zootècnic de Barcelona, i director del laboratori d’ictiologia de Barcelona i del de Banyoles.
Fundà el Museu Darder d’Història Natural, a Banyoles. Dirigí “El Naturalista” i la “Revista Universal Ilustrada”.
Obres seves són: Hidrofobia (1876), Cría industrial de la trucha (1913) i, en català, Piscicultura (1913).
Fou el pare de Joan Baptista Darder i Rodés.
(Olot, Garrotxa, 8 juny 1888 – 11 febrer 1960)
Metge i historiador. Des de molt jove fins a la seva mort dirigí el Museu-Biblioteca d’Olot. També fou director de l’hospital olotí de Sant Jaume.
Publicà bon nombre de treballs mèdics i diverses obres d’investigació sobre temes referents a Olot i la Garrotxa, com: El centenari d’un manuscrit olotí, Historial bibliogràfic de la premsa olotina, L’epigrafia domèstica i rural, Pretèrits olotins, La plaça de braus d’Olot i El llibre d’Olot.
Gran part dels seus escrits han restat inèdits, entre ells una història extensíssima de la ciutat d’Olot.
(Agullana, Alt Empordà, 15 abril 1886 – Girona, 2 febrer 1969)
Metge i polític republicà. Exercí a Girona.
Milità en el catalanisme i fundà el setmanari “Catalanitat” (1910) i el Centre Nacionalista Republicà, a Girona. Fou elegit diputat al Parlament català el 1932.
Exiliat a França el 1939, en tornà el 1948 i s’establí a Palamós.
(Barcelona, 1890 – 1918)
Metge. Investigà sobre temes de quimioteràpia i bioquímica a Alemanya i als Estats Units.
Treballà amb Ramon Turró (1916-18) al laboratori municipal de Barcelona, on aïllà el bacteri productor de l’espiroquetosi icterohemorràgica. Féu també estudis sobre la febre tifoide i l’epidemiologia de la grip.
Treballà al Servei d’Estudis Sanitaris de la Mancomunitat i traduí el llibre Fermentos defensivos del organismo animal (1914).
(el Palau d’Anglesola, Pla d’Urgell, 6 abril 1904 – les Escaldes, Andorra, 16 abril 1978)
Metge i polític. Membre d’Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya (1932) per Tarragona. Formà part de les comissions parlamentàries de sanitat, presidència, examen de comptes, i peticions.
Fou director de l’Agrupació Hospitalària Militar de les Comarques de Girona (1936-39).
Després de la guerra civil s’exilià a l’Uruguai i més tard residí a Andorra.
(Camprodon, Ripollès, 31 agost 1899 – Buenos Aires, Argentina, 1990)
Metge. Doctor en medicina i farmàcia. Germà de Josep.
Professor a les universitats de Barcelona i Sevilla (1934) i del Litoral (Argentina) i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona. Presidí la Societat de Metges Històlegs de Catalunya.
Fundà i dirigí la “Revista Médica”. Ha publicat Reumatismo cardiovascular (1933), Psicobiología general de los instintos (1944), Psicobiología del lenguaje (1940), Psicología de la percepción visual (1981) i Manual de hidrología médica argentina (1985), entre molts d’altres.
Dades dels Països Catalans 