Arxiu d'etiquetes: metges/ses

Fuster -varis bio-

Ferran Fuster  (Catalunya, 1878 – segle XX)  Religiós jesuïta. Es doctorà en dret canònic a Roma. Fou catedràtic d’aquesta disciplina al Col·legi Màxim de Sarrià. Era redactor molt actiu de la revista “Razón y Fe”.

Jeroni Fuster  (València, segle XV – segle XVI)  Eclesiàstic i poeta. Mestre en teologia, fou beneficiat de la seu de València. Participà amb una composició en català en el certamen poètic celebrat a València el 1511 en honor de Santa Caterina de Siena. Escriví també una Homilia sobre lo psalm “De profundis” (1490), en prosa i algunes parts en vers, que reflecteixen una clara influència de la Divina Comèdia de Dant.

Josep Fuster  (Perpinyà, 1801 – 1876)  Metge. Ensenyà a Montpeller. Escriví en francès remarcables estudis mèdics.

Just Fuster  (País Valencià, 1815 – segle XIX)  Compositor. És autor de diverses obres que foren populars.

Melcior Fuster  (València, 1607 – 1686)  Eclesiàstic. Publicà part dels seus escrits en castellà i en llatí. La seva obra es compon de sermons i treballs teològics.

Pere Joan Fuster  (Illes Balears, segle XIV)  Arquitecte. L’any 1343 treballava a les obres de la seu de Palma.

Ramon Fuster  (Anglès, Selva, segle XIV)  Mestre d’obres i tallista. Treballà en 1327-28 a l’església de Santa Maria de Montserrat. Li fou encomanada l’ampliació del primitiu temple romànic i sembla que aixecà un cor als peus de la nau central.

Ricard Fuster  (Catalunya, segle XX – 1956)  Baríton. Destacà per la seva tècnica acurada i pel seu gran temperament, que li aconseguiren èxits remarcables. Actuà fins a una edat molt avançada. La seva millor interpretació era la de Rigoletto de Verdi.

Tomàs Fuster  (Castelló de la Plana, 1660 – 1714)  Frare dominicà. Obtingué els càrrecs de predicador del rei, missioner apostòlic i qualificador del Sant Ofici. És autor d’escrits religiosos.

Valeri Fuster  (València, segle XVI)  Poeta. Hom en coneix els poemes Cobles noves de la cric-crac, Cançó de les dones, Canción muy gentil i Resposta de la sua amiga al sobredit galant, inclosos en un plec poètic imprès a València el 1556. De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d’èxit entre els seus contemporanis.

Forns i Romans, Rafael

(les Coves de Vinromà, Plana Alta, 12 desembre 1868 – Madrid, 15 maig 1939)

Metge i pintor. Estudià medicina a Barcelona. Fou catedràtic a la facultat de Madrid. Fundà la “Revista de Especialidades Médicas”.

Publicà diversos treballs sobre la seva especialitat, l’otorrinolaringologia, que il·lustrava ell mateix.

Com a pintor es formà a l’Escola de Belles Arts barcelonina i a París. Fou paisatgista molt notable. Obtingué diversos premis.

Fontanilles, Eduard

(Catalunya, segle XIX – Cuba ?, segle XIX)

Metge. S’establí a Vueltabajo (Cuba). Gaudí de gran prestigi.

Publicà diversos escrits de caràcter professional, entre els quals destaca el llibre Apología del médico (1878).

Font i Roure, Ramon

(Canet de Mar, Maresme, 1811 – Catalunya, segle XIX)

Metge i farmacèutic. Doctorat en medicina a Montpeller el 1836. Exercí a Barcelona.

El 1845 publicà un atlas històrico-bibliogràfic de les ciències mèdiques (Las ocho épocas).

Font i Ferrer, Joaquim

(Catalunya, segle XIX)

Metge i farmacèutic. Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.

Publicà diversos estudis professionals.

Font i Costa, Antoni

(Barcelona, 1918 – 1991)

Metge i poeta. Lluità al front republicà (1936-39). Fou empresonat a la postguerra.

Ha publicat el volum Dret al pedrís (1965), de caire realista.

Foix i Gual, Joan Baptista

(Barcelona, 12 octubre 1780 – Teià, Maresme, 12 octubre 1865)

Metge. Llicenciat per la Universitat de Barcelona (1807), participà a la Guerra del Francès com a facultatiu i a partir del 1820 s’incorporà a la Universitat de Barcelona, fins el 1863.

Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i president de la comissió de mineria de la Societat Econòmica d’Amics del País.

Entre les seves obres cal destacar Instruccions generals sobre’l modo de preservarse del còlera morbo epidèmich ab indicacions acerca de son mètodo curatiu (1834), Arte de recetar y formulario práctico conformes a las lecciones públicas dadas en el Real Colegio de Medicina y Cirugía de Barcelona (1835), Breve reseila del origen, progresos y estado actual de la materia médica (1846) i Apuntes sobre la terapéutica general (1858).

Foc de Sant Antoni, el

Nom aplicat a la pesta negra ocorreguda al Principat de Catalunya l’any 1348.

Feu, Francesc

(Barcelona, segle XVII)

Metge. Doctor en filosofia i medicina, publicà un Medicum prognosticum… (1676) i un Romance, dedicat a Joan Josep d’Àustria (1677).

Ferreras i Llorens, Josep Oriol

(Barcelona, 1810 – 1879)

Metge i farmacèutic. Pertanyia a doctes corporacions. Escriví diversos treballs professionals.