Arxiu d'etiquetes: metges/ses

Ferrer, Miquel -humanista-

Deixa un comentari

(Almenara, Plana Baixa, segle XVI)

Catedràtic de medicina i d’humanitats a l’estudi general de Lleida. El 1570 dirigí una llarga carta en llatí al bisbe de Lleida Antoni Agustí, en la qual exposava el seu criteri sobre la formació humanística dels deixebles.

Publicà Dialogus inscriptus Terentiana imitatio (València 1562) i un Mètodo i art molt breu en romanç i molt clar per apendre la gramàtica de la llengua llatina (Lleida 1572 i 1578), probablement la primera gramàtica llatina escrita en llengua vulgar editada a la Península Ibèrica.

Fargas i Raymat, Miquel

2 Respostes

(Barcelona, 1891 – 7 juliol 1925)

Metge. Fill de Miquel Àngel Fargas i Roca, Ingressà a l’Acadèmia de Medicina.

Es ferí una mà en una operació i morí de resultes de la infecció que es produí.

Falp, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Metge. Estudiós del còlera, anà a Polònia per estudiar l’epidèmia.

Publicà una memòria sobre les observacions fetes, editada a Madrid el 1832.

Falcó -varis bio-

Deixa un comentari

Bernat Falcó  (Castelló de la Plana, segle XVIII – segle XIX)  Eclesiàstic. Es doctorà en teologia i en dret a la Universitat de València. Fou diputat a corts per Castelló (1820-23). Publicà una Historia compendiada de la religión antes de la venida de Jesucristo (1826), que en bona part és traducció.

Feliu Falcó  (País Valencià, segle XVII)  Pintor. Deixeble de Jeroni Jacint Espinosa.

Joan Falcó (Catalunya, segle XV – Montpeller, França, segle XVI) Metge. Féu amplis estudis a l’estranger. S’establí a Montpeller, on assolí un gran prestigi. És autor d’escrits professionals.

Josep Agustí Falcó  (Catalunya, segle XVIII)  Frare franciscà. Fou missioner a Zacatecas (Mèxic). És autor de bon nombre d’obres de caràcter religiós.

Fàbregas i Rosal, Antoni Maria

1 Resposta

(Barcelona, 1861 – 1902)

Escriptor. Era metge de professió, Es casà amb la poetessa Joaquima Santamaria “Agna de Valldaura“.

Entre les seves obres destaquen la novel·la En dolça pau (1892) i la versió catalana de l’Epístola ad Pisones, d’Horaci.

Fabra, Lluís

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI)

Doctor en medicina. Resident a Girona.

Estudià la pesta de 1586-89 que afectà principalment Occitània i el nord del Principat a Discurs sobre la pesta explicant l’essència d’ella… (Perpinyà, 1589).

Estrany, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1902)

Escriptor i metge. Fou col·laborador de la premsa catalana, generalment amb treballs d’elevat to patriòtic.

Estrada i Tomàs, Pau

Deixa un comentari

(Girona, segle XVIII – segle XIX)

Metge. Fou deixeble de l’escola de Montpeller.

És autor d’una Dissertation sur l’apoplexie (1807).

Esteve -varis bio-

2 Respostes

Francesc Esteve  (València, 1682 – 1766)  Escultor. Nombroses obres seves poden ser contemplades a les esglésies de la seva ciutat natal. Fill seu era Josep Esteve i Bonet, el qual continuà la tradició familiar.

Gaspar Esteve  (Barcelona ?, segle XV – segle XVI)  Escriptor dominicà. Excel·lí com a predicador. Assolí gran fama. Fou prior del convent de Barcelona i posteriorment provincial. Escriví Tractatus in defensionen ecclesiasticae immunitatis et libertatis, impresa a Roma el 1520, en que defensà diversos aspectes del fur eclesiàstic.

Jacint Esteve  (Llíria, Camp de Túria, 1776 – País Valencià, segle XIX)  Pintor. El seu quadre representant Alfons IV el Magnànim en rebre el cardenal de Foix es troba al Museu de València.

Joan Esteve  (València, segle XV)  Escriptor. Escriví, cap al 1473, un recull de frases llatines amb l’equivalent en català, de gran valor lingüístic i dialectològic: Liber elegantiorum latina et valentiana lingua (Venècia. 1489).

Josep Esteve  (País Valencià, segle XVI)  Escultor. És autor del retaule de l’església de Bocairent, amb pintures de Joan de Joanes, i del retaule de la Concepció al monestir de Sant Miquel dels Reis de València.

Llucià Esteve  (País Valencià, segle XVIII)  Escultor. Treballà amb Ignasi Vergara a la seu de València. No és parent de Josep Esteve i Bonet i la seva família d’escultors.

Rafael Esteve  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Metge. Pertanyia al Consell de Cent. En 1712-13 fou conseller tercer. Coincidí amb la decisió de prosseguir la guerra contra Felip V de Borbó, malgrat l’evacuació de les tropes imperials, actitud que el Consell afavorí. Després de la capitulació de la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns.

Tomàs Lleonard Esteve  (València, segle XVII)  Arquitecte i escultor. Autor de la portalada de l’església parroquial de Llíria (1627-72) i del frontal de l’altar major de la seu de València (1684). Amb Vicent Abril acabà l’església principal de Benigànim (vers 1637).

Vicenç Esteve  (Barcelona, segle XVIII – 1788)  Religiós mercenari. El 1771 fou provincial de l’orde. Tingué fama de bon predicador. Deixà escrita una col·lecció extensa de sermons i panegírics.

Escayola, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Metge. Exercí a Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès).

Deixà nombrosos escrits mèdics.