Arxiu d'etiquetes: mecenes

Forrellad i Solà, Antoni

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 18 juliol 1912 – 5 desembre 1983)

Industrial. Doctor enginyer industrial per l’escola de Barcelona. Fou director de l’Escola Tèxtil i de l’Escola d’Arts i Oficis de Sabadell (1936-39).

L’any 1945 fundà amb Josep Salvador una empresa de fabricació i bobinatge de motors elèctrics i de la qual fou director fins al 1972. L’any 1962 fundà la societat Unitat Hermètica, que amb els anys es convertí en una de les primeres empreses mundials en la fabricació de compressors hermètics per a frigorífics.

Creà o impulsà moltes altres empreses i formà part del consell d’administració d’algunes de les més importants de Catalunya.

Simultàniament desenvolupa una gran activitat en la creació o la promoció d’entitats culturals, benèfiques, d’estudis industrials o empresarials, etc, de caràcter i significació netament catalanes.

Fluvià i Mas, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1911 – 25 agost 2001)

Pintor. Es formà en l’estudi dels postimpressionistes i els fauves, i fou decisiu en la seva formació el mestratge de Raoul Dufy el 1945, a París.

Director i conseller de la galeria El Jardí, de Barcelona, el 1957 organitzà una gran exposició Rouault. Fundà l’Associació d’Artistes Actuals i el Saló de Maig. El 1960 participà a la biennal de Venècia.

La seva pintura transmet un confiat lliurament a la realitat immediata a través de la volada lírica i del sentiment sensual de la matèria.

Ferran, Pau

1 Resposta

(Barcelona, segle XVII – 1649)

Cavaller i filantrop. Comerciant molt ric. En morir, deixà 100.000 ducats destinats a la construcció de la casa de Convalescència, annexa a l’hospital de la Santa Creu de Barcelona. Gràcies a aquesta deixa, les obres van adquirir un ritme molt ràpid entre el 1655 i el 1680.

En memòria del seu patró, sant Pau, s’hi aixecà la imatge barroca de Lluís Bonifaç que presideix el pati de la casa i hi foren instal·lades rajoles decorades que evoquen escenes del mateix sant.

Farnés, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Marmessor, amb Valentí Almirall, de Rossend Arús i Arderiu.

A la mort d’aquest (1891), i col·laborant amb Almirall, constituí la famosa Biblioteca Arús en una casa del Passeig de Sant Joan de Barcelona deixada pel difunt, i organizant-hi els amplis fons bibliogràfics existents amb aquest fi.

La biblioteca fou inaugurada el 1895 i cedida dos anys més tard a l’ajuntament de Barcelona. És tancada des del 1939.

Espar i Ticó, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 desembre 1927 – 20 agost 2022)

Promotor, mecenes i activista cultural. Militant catalanista, participà en els principals actes d’afirmació nacionalista dels anys 1950 i 1960 i posteriorment intervingué en l’Assemblea de Catalunya, la fundació del partit polític Convergència Democràtica de Catalunya, el Congrés de Cultura Catalana, etc.

Ha estat també un dels principals patrocinadors de diverses iniciatives culturals, com Edigsa, Cavall Fort i el diari Avui, etc.

Autor del llibre de memòries Amb “C” de Catalunya. L’any 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Ensesa i Pujadas, Josep

2 Respostes

(Sarrià de Ter, Gironès, 12 octubre 1865 – 28 febrer 1940)

Industrial. Creà a Girona una important fàbrica de farina i assolí que la companyia de ferrocarrils MZA instal·lés a la ciutat els tallers de reparació de màquines.

Milità a la Lliga Catalana i fou diputat provincial.

Urbanitzà el sector gironí de l’Eixample de la Mercè, i el 1923, amb l’arquitecte Rafael Masó i Valentí, inicià un centre residencial a s’Agaró.

Fou pare de Josep Ensesa i Gubert  (Sarrià de Ter, Gironès, 1892 – Castell d’Aro, Baix Empordà, 1981)  Mecenes i industrial. Ha continuat les obres del centre residencial de s’Agaró i hi ha creat un festival de música anual.

Duran i Garrigolas, Toribi

Deixa un comentari

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 30 abril 1814 – Barcelona, 16 setembre 1888)

Filantrop i industrial. Enriquit a Amèrica, donà part del seu patrimoni per a la fundació de l’anomenat Asil Duran, a Gràcia (Barcelona), perquè hi fossin instruïts i hi aprenguessin un ofici els joves internats per llur rebel·lia a l’autoritat paterna, i que fou confiat a l’orde de Sant Pere ad Vincula.

Finançà una institució semblant a Castelló d’Empúries, inaugurada pòstumament el 1898.

Desvalls i d’Ardena, Joan Antoni

4 Respostes

(Barcelona, 26 octubre 1740 – 10 març 1820)

Hisendat i científic. Marquès d’Alfarràs i de Llupià. Estudià matemàtiques amb Tomàs Cerdà.

Fou un dels fundadors (1764), i secretari permanent, de la Conferència Físico-Matemàtica Experimental, que l’any 1765 es digué Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual fou vicepresident d’ençà del 1799.

Publicà diverses obres de caràcter científic, entre les quals sobresurten: Disertación sobre los terremotos (1783), Disertación sobre los medios de perfeccionar el estudio de la meteorología, El aerómetro o pesalcores (1791).

Posseïdor d’una extensa propietat a Horta (Barcelona), hi projectà, amb el concurs de l’arquitecte D. Bagutti, els jardins del Laberint.

Exiliat durant l’ocupació francesa (1808-14), en tornar al país, fou un dels dos consellers nomenats pel capità general per a la construcció del canal d’Urgell.

Fou representant de Barcelona a les Corts de Cadis (1812), però, delicat de salut, no pogué ésser-hi present.

Dalmau i Colom, Amador

3 Respostes

(Barcelona, 1658 – 1734)

Comerciant i prohom. Tenia un gran negoci de revenedoria a Barcelona i una gran fortuna, participat amb el seu germà Pere i el seu fill Sebastià Dalmau i Oller, i tenia excel·lents relacions amb el seu fillastre Jaume Abadal i Oller, hereu d’un negoci semblant.

Fou actiu partidari austriacista i treballà per l’entrada de Catalunya a la guerra de Successió. En 1704-05, amb el seu fill, estigué pres per ordre del virrei Velasco, i foren alliberats amb l’entrada de les forces aliades.

El 1713 realitzà préstecs al govern provisional de Catalunya. Formà part de la junta que presidí la defensa durant el setge de Barcelona. Fou facultat per alçar sometent a Mataró i a Montcada.

Amb la caiguda de la ciutat (1714), li foren embargats tots els béns, mesura que li fou alçada al cap d’onze anys.

El 1725 pogué tornar a veure al seu fill Sebastià, que havia estat empresonat i que emigrà cap a Viena. Poc abans de morir li tornaren a ser confiscats els béns.

Foren germans seus:

Llorenç Dalmau i Colom  (Barcelona, s XVII – s XVIII)   Religiós agustí. Fou considerat austròfil pels borbònics, que l’exiliaren a perpetuïtat el 1714. A l’informe del seu estranyament figura, com a causa determinant, el simple fet de ser oncle de Sebastià Dalmau i Oller.

Pere Dalmau i Colom  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Comerciant i prohom. Col·laborà amb el seu germà Amador a la prosperitat econòmica de la seva casa, així com a la importantíssima aportació financera -feta en bona part a nom seu- que permeté de sufragar la llarga defensa de Barcelona en 1713-14. El 19 d’agost de 1713 féu també un donatiu, aquest a títol personal, de 5.000 lliures.

Collaso i Gil, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 7 agost 1857 – 8 maig 1926)

Polític i filantrop. Membre del partit liberal de Sagasta, fou diputat a Corts des del 1875, senador des del 1901 (vitalici des del 1909) i alcalde de Barcelona en diverses ocasions.

A la mort de Josep Comas i Masferrer (1908), encapçalà el partit liberal a Catalunya.

Creà i presidí l’Associació d’Amics dels Pobres de Barcelona.