Arxiu d'etiquetes: Mataró (morts a)

Fité i Sala, Enric

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1906 – 1988)

Director de cinema amateur. El seu film Alter ego (1946) fou premiat cinc vegades. Porta closa (1948) obtingué dotze premis, entre els quals el de millor argument a Estocolm, i el gran premi a Canes. Fantasia tràgica (1950) fou premiada a Luxemburg i a Canes.

El 1957 també li fou atorgat el premi Ciutat de Barcelona.

La seva temàtica sol ésser realista, i es manifesta a través d’un expressionisme més aviat sobri que revela la preocupació per la plàstica fotogràfica.

Feu i Feliu de la Penya, Josep

2 Respostes

(Mataró, Maresme, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Gendre de Francesc Feliu de la Penya. Fou ostatge durant una revolta de camperols de Mataró (1688).

El 1705 s’incorporà a les forces partidàries de Carles d’Àustria; fou tinent coronel de guàrdies catalanes, i li foren atorgats els privilegis de cavaller (1706) i de noble (1708). Participà en el trasllat naval de les forces de Girona a Barcelona (1706).

Les autoritats filipistes feren cremar els seus privilegis (1714).

Fou el pare de Josep Feliu de la Penya i Feu.

Ferrer i Clariana, Lluís

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 27 agost 1909 – 10 octubre 1970)

Historiador. Fundà l’Obra de Sant Francesc (1945), dedicada a la restauració d’ermites de la comarca. Fou director de l’arxiu parroquial de Santa Maria de Mataró.

Publicà diversos articles i les monografies Testimoni del culte de les Santes (1961), Valldeig (1966) i, de més importància, Santa Maria de Mataró, en dos volums (1968-70).

Feliu de la Penya, Francesc

2 Respostes

(Mataró, Maresme, segle XVII)

Prohom. El 1688, arran de la revolta de paisans per protestar pels excessos comesos en l’allotjament de tropes, els alçats volien obligar-lo a sortir de casa seva i a venir amb ells. En atenció als seus anys, hi renunciaren.

S’endugueren el seu gendre Josep Feu i Feliu de la Penya.

Fargas i Heras, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 octubre 1875 – Mataró, Maresme, 28 desembre 1944)

Compositor i organista. Sacerdot, fou mestre de capella de la basílica de Santa Maria de Mataró.

Autor d’una Missa de la Immaculada Concepció, de sardanes i del drama líric Lo safraner (1908).

Fou cofundador i director de l’Acadèmia Musical Mariana de Mataró.

Dorda i Lloveras, Baltasar

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 6 gener 1802 – 15 novembre 1838)

Músic. Deixeble de Francesc Andreví i de Mateu Ferrer.

Fou organista de l’església parroquial de Mataró i de la catedral de Girona (1829).

No se n’han conservat les composicions musicals.

Collaso i Gil, Bernat

Deixa un comentari

(l’Havana, Cuba, 22 març 1812 – Mataró, Maresme, 6 desembre 1882)

Religiós escolapi. El 1857 es traslladà a Cuba per promoure-hi l’establiment del seu orde.

Des d’aquest any fins al 1866 fou rector del nou col·legi de San Antonio de Guanabacoa, que exercí a l’illa una funció pedagògica important.

Tornat a Catalunya, hi fou provincial de les Escoles Pies. Visità novament Cuba el 1871.

Era conegut per la seva vasta cultura i pel seu esperit d’iniciativa.

Chia, Julià de

Deixa un comentari

(Toledo, Castella, 1818 – Mataró, Maresme, 1898)

Historiador. De família barcelonina, des dels quatre anys residí a Girona. Fou secretari de l’ajuntament (1863) i arxiver municipal (1872-88).

Publicà monografies sobre temes gironins: Inundaciones de Gerona (1861), origen d’una polèmica notòria, El ducado y el principado de Gerona (1881), La festividad del Corpus en Gerona (1883), La música en Gerona (1886) i Bandos y bandoleros en Gerona (1890), la seva obra més important.

Casas i Busquets, Joaquim

Deixa un comentari

(Blanes, Selva, 28 juny 1911 – Mataró, Maresme, 27 març 1993)

Escriptor. Fou un dels fundadors de la revista “Combat” (1936). Col·laborà assíduament a “L’Opinió” i “Justícia social”.

Després de la guerra civil, fou un dels promotors dels grups culturals de Mataró.

Novel·lista costumista i realista, va publicar les novel·les L’enterrament (1955), L’insòlita aventura d’Elisenda Camprobí (1956), Diari d’un soldat (1958), Cara i creu (1960), Festival de cendres (1961), el recull de contes Calidoscopi de la ciutat blava (1959), les monografies Cel·luloide ranci (1958), sobre el Mataró pretèrit, El Maresme (1959), Notícies de Catalunya (1974), Notes d’un estiu en sol major (1992) i Sota l’amenaça del forat d’ozó (1993).

Campllonch i Guarro, Fèlix

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1752 – 1831)

Escriptor. És autor d’una relació de l’atac i la crema de la capital del Maresme per les forces franceses, l’any 1808.