(Mataró, Maresme, segle XIX – 1898)
Religiós escolapi. Reuní una notable col·lecció de monedes, sobretot de catalanes i romanes.
(Mataró, Maresme, segle XIX – 1898)
Religiós escolapi. Reuní una notable col·lecció de monedes, sobretot de catalanes i romanes.
(Mataró, Maresme, 1819 – 1884)
Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari de Barcelona.
Excel·lí com a orador, teòleg i llatinista.
(Barcelona, 1837 – Mataró, Maresme, 30 juliol 1911)
Actor. Era figura notable del teatre català. Casat amb l’actriu Antònia Juani i Frígola.
També fou empresari. Acompanyà a Amèrica l’actor Vico, com a representant d’aquest.
Morí quan la companyia que dirigia actuava a la capital del Maresme.
(Santa Perpètua de Gaià, Conca de Barberà, 1719 – Mataró, Maresme, 1820)
Religiós escolapi. Fou provincial de l’orde i jutge del Sant Ofici.
És autor de diversos escrits, entre els quals destaquen els reunits al volum titulat Circulares (1768).
(Golmés, Pla d’Urgell, 10 abril 1900 – Mataró, Maresme, 27 gener 1958)
Músic. Fou un dels principals propagadors del cant gregorià. Escolapi. Es llicencià en història, i completà la seva formació musical a Solesmes.
Fou rector de diversos col·legis, en especial de Tàrrega, on fundà una associació d’antics alumnes escolapis i dirigí la schola cantorum.
Publicà un Método de canto gregoriano según las teorías rítmicas de Solesmes (1943).
(Mataró, Maresme, 14 novembre 1921 – 27 agost 2017)
Historiador i escriptor. Ha publicat diversos articles d’investigació històrica i ha defensat la data de 1378 com la del primer fogatge o cens realitzat a Catalunya, contra la tesi que defensava la de l’any 1359.
És autor de l’obra, en dos volums, La ciutat de Mataró (1959-61), així com de Mataró 1680-1719: pas de vila a ciutat i a cap de corregiment (1966), Carta a Veracruz (1974) i Tràfic colonial, bloqueig marítim i comerç de neutrals (1986), entre d’altres.
(Mataró, Maresme, 1854 – 1928)
Escriptor. Dirigí durant més de vint anys el “Diari de Mataró”.
Escriví bon nombre d’obres de teatre, les primeres en castellà i les restants en català. Entre les primeres sobresortí el drama històric Carlos de Viana. De les segones destacaren: Lo mas maleït, El Naixement del Messias, Misericòrdia, L’anell de la morta, La mala ànima, Ramon Llull i El secret.
Fou també poeta. La major part de la seva producció lírica és recollida al llibre Visions i parlaments de la mia musa, publicat en 1912.
(Mataró, Maresme, 31 octubre 1843 – 27 juliol 1862)
Músic. Fill de Jaume Isern i Colomer. Com ell fou cec de naixement.
Excel·lí com a violinista i com a professor de música.
També era intèrpret remarcable de piano i d’altres instruments.
(Mataró, Maresme, 13 desembre 1798 – 18 juliol 1880)
Pedagog i músic. Cec de naixement, excel·lí en la música i les arts manuals. A partir de 1830 fou l’organista de la parròquia de Santa Maria de Mataró.
Inventà instruments i sistemes perquè els cecs poguessin escriure: Descripciones de algunos instrumentos para enseñar a los ciegos las primeras letras y la escritura en notas musicales (1837).
Fou el pare de Carles Isern i Vinyas.
(Mataró, Maresme, 1 setembre 1834 – 27 setembre 1883)
Polític i economista. Fou un dels fundadors de l’Ateneu Mataronès (1854).
Una estada a Anglaterra l’impulsà a treballar per a assolir millores socials, per això, fou un dels promotors de la Caixa d’Estalvis d’aquesta ciutat (1863), de la qual fou secretari, i hi fundà la Biblioteca Popular (1866).
Participà en la revolta del 1869. Afiliat al partit liberal, fou diputat a corts per Mataró (1881-83).