Arxiu d'etiquetes: Mataró (morts a)

Casas i Busquets, Joaquim

Deixa un comentari

(Blanes, Selva, 28 juny 1911 – Mataró, Maresme, 27 març 1993)

Escriptor. Fou un dels fundadors de la revista “Combat” (1936). Col·laborà assíduament a “L’Opinió” i “Justícia social”.

Després de la guerra civil, fou un dels promotors dels grups culturals de Mataró.

Novel·lista costumista i realista, va publicar les novel·les L’enterrament (1955), L’insòlita aventura d’Elisenda Camprobí (1956), Diari d’un soldat (1958), Cara i creu (1960), Festival de cendres (1961), el recull de contes Calidoscopi de la ciutat blava (1959), les monografies Cel·luloide ranci (1958), sobre el Mataró pretèrit, El Maresme (1959), Notícies de Catalunya (1974), Notes d’un estiu en sol major (1992) i Sota l’amenaça del forat d’ozó (1993).

Campllonch i Guarro, Fèlix

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1752 – 1831)

Escriptor. És autor d’una relació de l’atac i la crema de la capital del Maresme per les forces franceses, l’any 1808.

Cabanyes i Rabassa, Emili

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1850 – 1917)

Arquitecte. Titulat el 1875, fou arquitecte municipal de Mataró, on hi construí diferents edificis, com el de la Caixa d’Estalvis i d’establiments religiosos.

En col·laboració amb l’enginyer Melcior de Palau, realitzà el pla de reforma i d’eixample de la ciutat (1878).

Bofarull i de Palau, Manuel

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 21 desembre 1851 – 1929)

Polític i jurisconsult.

Membre del partit tradicionalista, fou senador per Girona el 1907 i diputat a corts (1910-12 i 1915).

Notari a Madrid (1885), hi fundà el Centre Català l’any 1890, del qual fou president.

Obres principals de caràcter jurídic: Tratado completo de derecho romano (1878), La codificación civil en España (1888), La libertad social y el poder público. Apéndice al Código Civil español, etc.

Blanch i Puig, Manuel

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 7 gener 1827 – 30 agost 1883)

Músic. Mestre de capella de Santa Maria de Mataró, va compondre música religiosa, per a veus i acompanyament instrumental.

És autor de dos graduals per a orquestra (1855-57), d’un Miserere per a veus i orgue (1860), de rosaris per a orgue i de Tu es Petrus.

La seva obra més destacada és la Missa de Glòria, popularitzada amb el nom de Missa de les Santes, per a quatre solistes, cor, orgue i orquestra, revisada i reorquestrada per Cristòfor Taltabull i Josep Soler i Sardà (1966).

Biada i Bunyol, Miquel

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 24 novembre 1789 – 2 abril 1848)

Armador i empresari. S’establí a Veneçuela (1810), on lluità en els rengles reialistes durant la guerra de la independència americana, i després a Cuba, on féu una gran fortuna i tingué notícia de la construcció dels primers ferrocarrils.

Novament a Catalunya, fundà una fàbrica de filats impulsada per vapor. També constituí i dirigí una societat, amb tècnics anglesos, que es proposava construir un ferrocarril de Barcelona a Mataró. L’any 1843 fou obtinguda la concessió de l’obra, que començà el 1845 i el 1848 fou acabada la línia, primer trajecte ferroviari construït a la Península i el desè establert al món.

Arenas i Clavell, Jordi

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 7 novembre 1920 – 1 juliol 1998)

Escultor, pintor i dibuixant. Ha excel·lit com a retratista i com a autor de teles de tema religiós.

Realitzà el bust de Sant Antoni Maria Claret regalat en 1950, amb motiu de la canonització d’aquest pel papa Pius XII.

Alcoy i Làzaro, Eduard

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 febrer 1930 – Mataró, Maresme, 18 juny 1987)

Pintor. Cultivador al principi d’un expressionisme primitivista, a partir de l’impacte de l’informalisme conreà un tipus d’abstracció geomètrica que recorda les màquines de Klee. Posteriorment arribà a una pintura de matèria, porosa i resseca, plena d’impulsos vitals.

Des del 1956 s’integrà al grup Sílex, del qual formaven part Carles Planell, Hernández Pijuan i Rovira Brull.

Cusachs i Xivillé, Manuel

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 18 agost 1933 – 14 febrer 2019)

Escultor. Estudià dibuix i pintura (1941-50) i, al mateix temps, s’inicià en l’escultura pel seu compte, gènere cap al qual s’ha decantat. El 1962 féu la primera exposició individual. Impulsà el cicle d’exposicions Volta a Catalunya d’un escultor (1976-83).

Destaquen els nombrosos retrats i monuments dedicats a personatges il·lustres. Realitzà també la Nova verge de Meritxell, de Canillo (1980), i les sèries d’escultures que il·lustren poemes d’El caminant i el mar, de Salvador Espriu (1979-89) i Dotze senyes de Catalunya (1983), amb texts de Joan Fuster.

Esculpí també els retrats que decoren vuit dels capitells del nou claustre de la Seu d’Urgell (1987), les peces monumentals Mataró (1991), L’abat Oliba (1993, a Montserrat), el Monument a l’11 de setembre de 1714 (1995, a Granollers) i el conjunt de petit format L’interludi dels bibelots (1993).

Ha exposat a Boston, Estrasburg i Roma, entre altres ciutats, i ha conreat també el dibuix i la pintura.