(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Masia i antic lloc, del terme de Gréixer, situat en una vall afluent per l’esquerra del Bastareny, al vessant meridional del coll de Pendís.
L’església era dedicada a santa Eulàlia.
Escariu
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: masies
Enrajolada, l’
Casa pairal, on el propietari, Francesc Santacana i Campmany, d’acord amb el seu ideari d’artista natzarè, reuní diversos elements arquitectònics procedents d’edificis antics enderrocats o malmesos, especialment barcelonins (convents de Santa Maria de Jerusalem, del Carme, de Santa Caterina, de Sant Pere de les Puel·les, església de Sant Miquel, Palau Menor, Casa Gralla, sala del Trentenari de la Casa de la Ciutat, etc).
Condicionat com a museu, posseeix també una importantíssima col·lecció de peces de rajola catalana, rescatades també, sovint, d’edificis perduts.
Continuada la col·lecció pels descendents de Santacana, fou adquirida per la diputació de Barcelona, que delegà en el municipi de Martorell les tasques d’administració i conservació (1965).
Doldellops
Quadra i antiga granja del monestir de Poblet.
Establerta en una partida donada al monestir el 1154. L’abat Ponç de Copons (1316-48) la reformà i construí un notable edifici gòtic.
Adquirida el 1700 per Joan Segarra i Colom, que hi construí la capella, romangué de la família fins al 1930, que l’adquirí Cèsar Martinell, el qual hi reuní una col·lecció d’art modern.
Cros, el -Maresme-
(actual: Casa Garí) Veïnat, a la dreta de la riera d’Argentona, aigua avall de la vila.
El casal que duu el nom del veïnat és obra de Josep Puig i Cadafalch (1900) per a la família Garí i és envoltat per un notable jardí, amb escultures i algunes grans peces de cristall de Bohèmia.
La capella (Sant Miquel), bastida sobre restes de construccions i sepultures romanes, fou refeta el 1929 per Lluís Bonet i Garí, en un estil gaudinià.
Coromina, la -Osona-
Colònia industrial, a uns 3,5 km de la població, a l’esquerra del Ter i a l’interior d’un pronunciat meandre, aigua avall de la vila.
El 1874 Josep Pericas, de Vic, demanà l’aprofitament de l’aigua del riu com a força motriu d’una fàbrica de filats i teixits en l’indret del mas de la Coromina.
El 1883 hi féu edificar una colònia industrial i una capella (1903). La raó social d’aquesta indústria fou Pericas, Boixedo i Companyia fins el 1946, que la canvià per la de Filatures Ter SA.
Fou destruïda parcialment el 1926 per un incendi, i el 1940, per l’aiguat del mes d’octubre.
Corda, hostal de la
Antic hostal, al límit amb els termes de la Vall d’En Bas i de Riudaura, vora el Ridaura, instal·lat en un gran casal del segle XVII.
Durant la Tercera Guerra Carlina, el 26 de març de 1875, hi tingué lloc l’entrevista secreta dels generals Arsenio Martínez Campos, cap de les forces liberals, i Francesc Savalls, cap de les forces carlines del Principat, la qual comportà, de fet, la fi de la resistència carlina a Catalunya.
Conreria, la -Maresme-
Antiga granja de la cartoixa de Montalegre.
Edificada damunt les restes d’un antic monestir de monges fundat durant la primera meitat del segle XIII.
Al segle XIX es convertí en seminari menor de la diòcesi de Barcelona, i actualment funciona com una casa de colònies.
Conflent, bordes de -Alt Urgell-
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Grup de bordes d’habitació permanent (a l’hivern hi resten solament els homes), dins l’antic terme de Civís, a la capçalera del Romadriu, a 1.840 m alt, al vessant occidental del coll de Conflent (2.150 m alt), entre el pic de Salòria i el bony de Trescul.
Comdals, els -Segarra-
Antiga granja del monestir de Montserrat, a la dreta del riu d’Ondara.
El molí dels Comdals, amb una part de les terres cedides el 1130 al comte Ramon Berenguer III de Barcelona per Ponç Hug de Cervera, fou adquirit per Montserrat a mitjan segle XVI; el gran casal de construcció gòtica i l’actual molí són d’aquell segle; el segon molí fou construït el 1777.
Fins a la desamortització del 1835 els Comdals foren el graner de Montserrat.
Codorniu, can
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès)
Antiga masia i seu de la més antiga i important de les empreses productores de cava dels Països Catalans (Codorniu SA), al nord-oest de la vila, a la dreta de l’Anoia. Al seu voltant s’ha format la caseria de Can Codorniu.
L’activitat vinícola de la casa pairal es remunta al segle XVI; a mitjan XVII una pubilla es casà amb Miquel Raventós, també de família vinyatera de la comarca.
El 1872 Josep Raventós i Fatjó inicià l’elaboració de vi escumós o cava, i el seu fill Manuel Raventós i Domènech donà el gran impuls a l’empresa Raventós i Codorniu.
Dades dels Països Catalans 