Arxiu d'etiquetes: masies

Montagut -Baixa Cerdanya-

(Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Gran masia, al nord del terme, a l’esquerra del Segre, al camí de Queixans a Vilallobent.

És dedicada a l’explotació ramadera, especialment de bovins.

Mollet -Selva-

(Sant Feliu de Buixalleu, Selva)

Masia, al nord del poble.

Situat a l’esquerra de la riera de Mollet, afluent per la dreta de la riera de Santa Coloma, que neix al turó de la torre del Vent i desemboca al seu col·lector davant de l’estació de l’Empalme, dins el terme de Massanes.

Molina de Lletó, la

(Alàs i Cerc, Alt Urgell)

Important masia i caseria, dins la parròquia d’Artedó, prop de Lletó.

Situat a la confluència de diversos torrents que baixen del Cadí i formen el torrent de Vilanova.

Mitjà -Garrotxa-

(Montagut i Oix, Garrotxa)

Masia i antic poble, dins l’antic terme d’Oix, a l’oest de Monars.

La seva església de Sant Miquel havia estat parroquial; el 977 fou donada pel bisbe i comte Miró II de Besalú a Santa Maria de Besalú.

Mirapols -Alt Empordà-

(la Jonquera, Alt Empordà)

Masia i antic castell, dins l’antic terme de Requesens.

Situat a la dreta de la riera de Mirapols, afluent, per la dreta, de la riera d’Anyet, que s’uneix al seu col·lector dins el terme de Sant Climent Sescebes.

Miralpeix -Garraf-

(Sitges, Garraf)

Antiga quadra, situada a l’extrem occidental del terme, al límit amb el de Sant Pere de Ribes, on hi ha el castell de Miralpeix (104 m alt) i, prop seu, el mas Miralpeix, amb la capella de la Mare de Déu de Gràcia.

És esmentada ja el 1057, quan era de la senyoria del bisbe Guislabert de Barcelona i de Mir Geribert.

El 1410 en prengué possessió la Pia Almoina de Barcelona. El mateix segle XV formava ja un sol terme amb el de Sitges.

Milmanda

(Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà)

(pop: Mumanda)  Antic castell i granja de Poblet, situat uns 2 km a l’est del monestir.

Esmentat com a castell el 1148. Poblet l’adquirí per a granja el 1163, el reedificà i l’amplià en diverses ocasions (1316-48 i 1564-83).

Al començament del segle XVIII l’abat Fèlix Genover el convertí en un casal residencial, amb capella, àmplies sales i una galeria amb arcs.

Després de la desamortització restà abandonat i s’arruïnà.

Mèdol, el

(Tarragona, Tarragonès)

Antiga pedrera, prop de la costa, davant la punta de la Móra, a les terres del mas del Mèdol, a l’antic terme de Tamarit, explotada en època romana.

El clot té uns 100 m de llargària per 50 m d’amplària; al centre s’alça una agulla de pedra no excavada com a testimoniatge.

Situat en terrenys de l’autopista Barcelona-Tarragona, el 1989 fou condicionat per Autopistes Concessionària Espanyola SA i la Generalitat, per a la visita pública de la pedrera i l’entorn natural.

Mata-redona

(Sant Carles de la Ràpita, Montsià)

Masia, a l’extrem occidental del terme, sota el pic de Mata-redona (619 m alt), contrafort septentrional de la serra de Montsià i termenal dels municipis de Sant Carles de la Ràpita, Freginals i Amposta.

castell de Mataplana (Ripollès)

Mataplana, castell de

(Gombrèn, Ripollès)

Antiga residència de la família Mataplana, situat en un petit puig de la vall de l’Espluga.

Quasi del tot desapareguda (només en resten la capella romànica de Sant Joan de Mataplana, del segle XII, antiga capella del castell, i un mas anomenat Mataplana, prop de l’antic castell).

Fou el centre de la baronia de Mataplana.