Arxiu d'etiquetes: masies

Masjoan

(Espinelves, Osona)

Important masia, situada prop del poble.

El seu propietari Marià Masferrer i Rierola, convertí la propietat en un notable jardí botànic i en planter d’avets, amb els quals han estat repoblats gairebé tots els boscs del terme.

Masies de Taradell, les

(Taradell, Osona)

Antic municipi, format per les masies del terme actual, que tingué vida autònoma separada del municipi de Taradell del 1820 al 1831.

Les tensions entre els pagesos i la vila s’havien iniciat ja el 1762.

L’ajuntament es reunia a l’Hostalet del Bolló.

L’audiència de Barcelona ordenà la fusió amb el municipi de la vila el 1831.

Masies de Santa Maria de Corcó, les

(l’Esquirol, Osona)

Nom que adoptà el consell de pagesos de Santa Maria de Corcó, de Sant Julià de Cabrera i de Sant Martí Sescorts, en unir-se, vers 1818-24, a Sant Martí Sescorts i crear un municipi independent del poble de l’Esquirol.

El recurs fou denegat pel Consell de Castella.

Masies de Sant Pere de Torelló, les

(Sant Pere de Torelló, Osona)

Antic municipi. Creat per sentència del Consell de Castella el 1826, a causa de les divergències entre els pagesos i la vila de Sant Pere de Torelló.

El 1926 es tornà a fusionar amb el municipi de la vila, juntament amb la Vola i Curull.

L’ajuntament es reunia a les Moles.

Masies de Manlleu, les

(Manlleu, Osona)

Antic municipi, creat vers el 1810 amb les masies del terme de Manlleu i els termes de Vilamirosa i de la quadra de Clavelles.

Des del 1841 hom pressionà l’ajuntament perquè es tornés a unir amb el de Manlleu, i el 1844 ja era feta la fusió.

Mascalbó

(Reus, Baix Camp)

(o Mascalvó)  Partida i antic terme, al sud de la ciutat, al límit amb el terme de Vila-seca de Solcina; és centrat pel mas Calbó, donat el 1169 per l’arquebisbe Hug de Cervelló a la família Calbó i en el qual nasqué, el 1180, el qui després fou sant Bernat Calbó.

L’edifici, que conserva elements gòtics, ha estat molt restaurat modernament.

Inicialment formà part del terme de les Porpres, i després, del territori de Tarragona. El 1591, la vila de Reus el comprà a Elisabet de Sacirera, però se’n desprengué el 1852.

Eclesiàsticament pertany a Vila-seca.

Marimon, torre -Vallès Oriental-

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental)

Masia, situada al sud de la vila, a la dreta de la riera de Caldes.

El 1921 la Mancomunitat de Catalunya hi instal·là una escola superior d’agricultura (des del 1939 és escola de capacitació agrícola).

L’any 2005 la diputació de Barcelona i la Generalitat signaren un pla per convertir-la en estació experimental agrària i que fos la nova seu de l’IRTA.

Mansolí

(Sant Hilari Sacalm, Selva)

Antiga parròquia (Santa Maria), a la vora de la riera d’Osor, al sector septentrional del terme.

És esmentada ja el 1038; l’antiga església (segle XIII) ha estat convertida en santuari marià. El 1880 fou bastida una nova església, prop de la Font Picant.

Hi hagué una casa forta (domus) de Mansolí i una família d’aquest nom que, el segle XIV, es fusionà amb els Vilalleons i després amb els Alta-riba.

El nom de Mansolí, derivat d’un diminutiu de mansus, ha estat alterat modernament pel de Monsolí o Monsolís, erronis.

Mambla, la

(Orís, Osona)

Antiga masia i església, a la dreta del Ter.

És testimoniada ja al segle XII, i la capella de la Mare de Déu de Gràcia, que existia ja el 1585, el 1878 passà a dependre de la d’Orís.

Ha donat nom a una propera colònia fabril.

Maçana, can -Anoia-

(el Bruc, Anoia)

Antiga masia de la Guàrdia, que fou, als segles XVIII i XIX, possessió del monestir de Montserrat, situada al coll de can Maçana, a la carretera de Manresa al Bruc, a l’encreuament amb la que va al monestir per Santa Cecília de Montserrat.

Fou fortificada durant les guerres del segle XIX, a causa de la seva posició estratègica.