Arxiu d'etiquetes: Manises

Valls i David, Rafael

Deixa un comentari

(Manises, Horta, 23 octubre 1851 – 24 novembre 1906)

Enginyer industrial i escriptor. Amplià estudis a Bèlgica. Projectà i dirigí en part el ferrocarril València-Aragó i el replanteig de la Central d’Aragó. A Manises creà un museu i una escola de dibuix per al foment de la ceràmica.

Publicà La música (1894), La cerámica, apuntes para su historia (1894) i Historia de la música apoyada en la cerámica, i deixà inèdites monografies sobre La cerámica en la provincia de Castellón, Historia de los matemáticos del siglo XVII y en particular de D. Vicente Tosca, Introducción del arte románico en Cataluña y Valencia, Influencia del caciquismo en la administración española i altres temes.

Terres, Mateu

Deixa un comentari

(Manises, Horta, vers 1340 – abans 1389)

Il·luminador de llibres. Actiu entre el 1370 i el 1381. No resten obres que se li puguin atribuir amb certesa, però gaudí de consideració.

El consell de la ciutat de València li encarregà de caplletrar, rubricar, complir i lligar el Llibre nou dels privilegis (1370) i el capítol de la seu li encomanà, juntament amb Llorenç Neia, un missal per a la capella de Santa Maria Magdalena (1381).

Soler i Royo, Vicent

Deixa un comentari

(Manises, Horta, 27 gener 1870 – Bogotà, Colòmbia, 21 novembre 1930)

Prelat. Després de cursar la carrera d’eclesiàstic i d’haver estat a diverses parròquies, entrà a l’orde caputxí, on era anomenat Atanasi de Manises. Fou enviat a les missions de Colòmbia.

El 1907 fou nomenat bisbe titular de Zitarizo, amb funcions de vicari apostòlic de la Guajira i de Sierra Navada. Consagrat a Bogotà, fou apadrinat pel general Reyes, aleshores president de la República Dominicana.

Sant Francesc -Manises-

Deixa un comentari

(Manises, Horta)

Barri de la ciutat, molt pròxim al nucli urbà, poblat per obrers industrials principalment.

Esteve i Ximeno, Baptista

Deixa un comentari

(Manises, Horta, 2 novembre 1774 – Xert, Baix Maestrat, 1816/20)

Comerciant. Proveí els guerrillers durant la guerra del Francès.

Avantçant-se als moderns sistemes d’informació financera, utilitzà nous aparells per a muntatges destinats a reflectir la situació i l’evolució de productes i d’empreses.

El 1811 s’establí a Xert, on regentà un negoci de venda de grans i de terrissa fina.

Cova, la -Horta-

Deixa un comentari

(Manises, Horta)

Caseria i partida, al voltant del mas de la Cova, a la dreta del Túria, vora la sèquia de Quart.

Té estació del ferrocarril de València a Llíria.

Colera d’Avinent, Sebastià Dionís

Deixa un comentari

(Manises, Horta, 7 octubre 1651 – Salamanca, Castella, vers 1690)

Matemàtic i astròleg. Professà al convent del Carme de València. Disputà amb Tomàs Vicent Tosca sobre qüestions matemàtiques. No havent aconseguit la càtedra de matemàtiques de la Universitat de València, anà a Salamanca, on obtingué la d’aquella universitat.

Publicà un Juicio nuevo sobre los varios cometas que se han admirado sobre el horizonte de Valencia (1681) i Suma astronómo-lógica, síntesi dels escrits d’astronomia i d’astrologia més coneguts de la seva època.

Barberà i Falcó, Josep

Deixa un comentari

(Cocentaina, Comtat, 1843 – Manises, Horta, 2 novembre 1922)

Advocat. Fou director de la Societat Econòmica d’Amics del País i president del consell d’administració de la Caixa d’Estalvis de València.

Presidí en distintes ocasions el Col·legi d’Advocats de València.

Asunción i Hernández, Antoni

Deixa un comentari

(Manises, Horta, 12 juliol 1951 – València, 5 març 2016)

Polític. Seguí els estudis de peritatge industrial. Militant del Partit Socialista del País Valencià des del 1977, el 1979 fou elegit alcalde de la seva localitat natal. Ha estat director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat Valenciana (1981-88) i president de la Diputació de València (1983-88).

L’any 1988 fou designat director general d’Institucions Penitenciàries, i el 1993 rellevà José Luis Corcuera com a ministre de l’Interior, càrrec del qual dimití el 1994. Passades les eleccions generals del 1996 encapçalà, junt amb Vicent Garcés, el moviment de reforma interna del PSPV-PSOE.

El 1999 fou el candidat socialista a la presidència de la Generalitat Valenciana, i després de la derrota soferta renuncià al càrrec de portaveu socialista a les Corts valencianes i a l’acta de diputat. Des d’aleshores s’ha dedicat a l’empresa familiar, vinculada a les indústries ceràmiques.

Garcia i Oliver, Lluís

Deixa un comentari

(Manises, Horta, 1907 – Barcelona, 1977)

Pintor. Fill i deixeble de Lluís Garcia i Falgàs, aprengué també amb el seu oncle Pasqual Capuz. Es formà a Llotja, i el 1949 visità París, Suïssa i Itàlia.

Exposà a París (1949) i diverses vegades a Barcelona. És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona i en diverses col·leccions del país i dels EUA. El Museu de Manises i el Nacional de Ceràmica de València tenen sales monogràfiques dedicades a ell.

Els seus retrats, realistes i acadèmics, però d’una notable personalitat, es beneficien d’una sòlida construcció i d’una acusada penetració psicològica.