Arxiu d'etiquetes: Madrid (nascuts a)

Bellver -escultors-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII – segle XX)

Família d’escultors, iniciada pels germans:

Pere Bellver i Llop  (Vila-real, Plana Baixa, 1768 – València, 1826)  Escultor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, rebé alguns premis i, en fer-se frare (1810), deixà l’art.

Francesc Bellver i Llop  (València, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII)  Obscur imaginaire. Iniciador de la família d’escultors. Treballà preferentment a Madrid juntament amb els seus fills:

  • Francesc Bellver  (València, 1812 – Madrid, 1890)  Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental. Fou el pare de Ricard Bellver i Ramon (Madrid, 1845 – 1924)  Escultor. Fou l’artista més notable de la família. De talent precoç, pensionat a Roma (1870); la seva obra més important fou l’expressiu Àngel caigut (1876), al Retiro de Madrid.
  • Marià Bellver  (Madrid, 1817 – 1876)  Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental.
  • Josep Bellver  (Àvila, Castella, 1824 – 1869)  Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental. És l’autor dels lleons del palau de les Corts, a Madrid.

Barrientos Robles, Pedro

1 Resposta

(Madrid, 1818 – País Valencià ?, 1891)

Polític. Professor d’arts plàstiques a l’Acadèmia de Sant Carles de València.

El 1868 s’allistà a la milícia republicana, de la qual fou després comandant. Elegit el 1873 president de la junta revolucionària del cantó valencià, s’enfrontà a l’exèrcit de Martínez Campos, que dominà València i dissolgué la junta.

Gálvez i Bellido, Rafael

2 Respostes

(Madrid, 1895 – Barcelona, 31 desembre 1951)

Pianista. Estudià a l’Escola Municipal de Música amb Lluís Millet.

Més tard, ocupà la càtedra del seu mestre a la mateixa escola.

Foixà i Torroba, Agustí de

2 Respostes

(Madrid, 28 febrer 1903 – 30 juny 1959)

Escriptor i diplomàtic. Quart comte de Foixà i marquès d’Armendáriz. Nét d’Enric de Foixà i de Bassols. Fou succeït per la seva filla:

Neus de Foixà i Larrañaga (Catalunya, segle XX) Cinquena comtessa de Foixà.

Florit i Rodero, Josep Lluís

Deixa un comentari

(Madrid, 1909 – París, França, 22 novembre 2000)

Pintor. Format a Madrid i París (1935), s’establí després a Barcelona.

En un estil relacionable amb el de Grau i Sala, conreà escenes romàntiques i il·lustrà llibres. Posteriorment ha evolucionat vers un tachisme colorista i amable.

Echagüe y Bermingham, Rafael de

Deixa un comentari

(Sant Sebastià, Pais Basc, 1813 – Madrid, 1887)

Militar. Fou capità general de València (1856-57 i 1858-60) i de Catalunya (1865), i fou creat comte del Serrallo.

Fou el pare de Ramón de Echagüe y Méndez-Vigo  (Madrid, 1852 – 1917)  Militar. Lluità en la Tercera Guerra Carlina, en la qual es destacà en la presa de la Pobla de Lillet, fet pel qual fou condecorat i ascendit. Del 1911 al 1913 fou capità general de València.

Cardona-Fernández de Córdoba y Pimentel, Francisco de

Deixa un comentari

(Madrid, 1626 – 1688)

Comte de Palamós. baró de Bellpuig, duc de Somma, de Sessa i de Baena i gran almirall de Nàpols.

Fou lloctinent general de Catalunya (1669-73), durant el seu govern hom inicià la construcció del baluard del portal de l’Àngel. Adoptà una actitud contemporitzadora en els petits conflictes sorgits a causa dels privilegis de la ciutat.

Borbó i de Bragança, Carles Lluís de

5 Respostes

(Madrid, 1818 – Brunce, Estíria, 1861)

Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom de Carles VI. Fill de Carles Maria Isidre de Borbó. Jaume Balmes donà suport a l’intent de casar-lo amb la reina Isabel II.

Durant els seus anys de rei pretendent tingué lloc a Catalunya la Segona Guerra Carlina, i el 1860 portà a terme una rebel·lió militar (l’Ortegada) des de Sant Carles de la Ràpita. Fet aleshores presoner i condemnat a mort, renuncià al tron (Tortosa, 23 abril 1860) i fou indultat, però davant les pretensions del seu germà Joan Carles de Borbó i de Bragança, invalidà la renúncia.

Borbó, Carles Maria Isidre de

21 Respostes

(Madrid, 1788 – Trieste, Itàlia, 1855)

Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom de Carles V. Fill de Carles IV de Borbó i germà de Ferran VII de Borbó, a la mort del qual no reconegué Isabel II de Borbó i esclatà la Primera Guerra Carlina.

En maig-juliol de 1837 féu una expedició a Catalunya amb el seu exèrcit, i a Solsona fou rebut pels bisbes de Lleida i Solsona.

Bauzà Ravena, Felipe

Deixa un comentari

(Madrid, 1801 – 1875)

Enginyer de mines i geòleg. Fou inspector de mines a Riotinto, a Madrid i a Barcelona.

Publicà Bosquejo geológico del distrito de Barcelona, amb un apèndix relatiu a tot el Principat.

Del 1864 al 1873 presidí la comissió que féu el mapa ecològic de l’estat espanyol.