Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

Gimeno i Cabañas, Amali

1 Resposta

(Cartagena, Múrcia, 31 maig 1852 – Madrid, 9 setembre 1936)

Metge i polític. De jove fou redactor i director del “Centro Popular” i president de la Joventut Republicana de València. Es doctorà en medicina el 1874 i fou catedràtic d’anatomia patològica a Santiago, Valladolid i València (1876) i d’higiene a Madrid (1888), a més de pertànyer a l’Academia de Medicina. Fou un actiu defensor, a València, del vaccí anticolèric del doctor Jaume Ferran.

Havia passat al liberalisme i el 1886 fou diputat, i del 1891 al 1908, senador, després vitalici, i cap de diversos ministeris. Fou delegat d’Espanya a la Societat de Nacions (1921-22).

Residí molts anys a València i fou mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1894. Va escriure El partido republicano de Valencia ante la Historia. Memoria de los sucesos de octubre de 1869 (1870).

El 1920 li fou concedit el comtat de Gimeno, que continua en la seva família. Fou pare de Vicent Gimeno i Rodríguez-Jaén.

Gimeno i Agius, Josep

Deixa un comentari

(Sogorb, Alt Palància, 1835 – Madrid, 1901)

(o Jimeno)  Economista i escriptor. Advocat, es dedicà a estudis estadístics. Fou un dels fundadors d'”El Imparcial”, redactor de “La Revista de España” i col·laborador gairebé únic de “La Revista General de Estadística”.

Diputat a les corts constituents del 1869, fou interventor general a les Filipines (1870-73 i 1891-95).

Publicà Usos y abusos de la estadística i Reformas de la ortografía castellana.

Gilabert, Vicent

Deixa un comentari

(València, segle XVII – Madrid, 1742)

Doctor en medicina. Estudià a la Universitat de València, on ensenyà anatomia. Exercí a l’Hospital Reial i en el de la Passió.

Fou metge de cambra de Felip V de Borbó (1736) i examinador del Reial Protomedicat de Castella. Dirigí, a Madrid, la construcció del teatre anatòmic. Era membre de l’Acadèmia Medico-quirúrgica.

És autor de diverses obres professionals, com l’Escrutinio físico-médico-anatómico… (1729) i d’un Examen medicum… (1736).

Gil i Osorio, Ramon

Deixa un comentari

(Villena, Alt Vinalopó, 6 agost 1813 – Madrid, 16 novembre 1880)

Jurisconsult i polític. Destacà professionalment com a fiscal.

Fou diputat del partit moderat i sots-secretari del ministeri de gràcia i justícia (1857).

Genovès i Candel, Joan

1 Resposta

(València, 31 maig 1930 – Madrid, 15 maig 2020)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles. El 1950 ja guanyà una medalla d’or a l’Exposició d’Art Universitari de València. Fou membre del grup Parpalló (1956). El 1957 anà a França, Holanda i Bèlgica.

Després d’una etapa informalista, evolucionà cap a un figurativisme crític, amb el tractament de multituds enfront de forces hostils. Emprà tècniques mixtes, influïdes pel llenguatge televisiu.

La seva exposició a la Marlborough de Londres (1966) fou un pas important vers el seu reconeixement internacional. Hi ha obres seves en museus del món sencer, com el Guggenheim de Nova York o el d’Art Abstracte de Conca.

El 1984 obtingué el Premi Nacional d’Arts Plàstiques.

Gelabert i Guardiola, Joan

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1843 – Madrid, 1894)

Filòleg. Fou catedràtic de sànscrit a Madrid i escriví una gramàtica d’aquella llengua.

Gay i Forner, Vicent

Deixa un comentari

(Almussafes, Ribera Baixa, 8 desembre 1876 – Madrid, 4 desembre 1949)

Publicista i polític. Catedràtic d’economia política a Valladolid i a Madrid.

Publicà cròniques i comentaris sobre l’Amèrica Llatina, com Impresiones de la América española (1915), i estudis de tema polític i econòmic, com El imperialismo y la guerra europea (1915).

D’ideologia conservadora, col·laborà amb la Dictadura de Primo de Rivera i fou el primer delegat de premsa del govern del general Franco en esclatar la guerra civil.

Garelli i Battifora, Nicolau Maria

Deixa un comentari

(València, 10 setembre 1777 – Madrid, 13 febrer 1850)

Polític liberal moderat. Fou ministre de Gràcia i Justicia en 1822 i 1834. Ocupà d’altres càrrecs polítics. Formà part de la comissió revisora de la Novísima recopilación.

Fou diputat a corts en la segona època constitucional de Ferran VII de Borbó, el qual el nomenà membre del Consell de Regència que havia d’assessorar la reina governadora Maria Cristina.

Garcia i Soriano, Just

1 Resposta

(Oriola, Baix Segura, 14 abril 1884 – Madrid, 4 maig 1949)

Historiador i erudit. Estudià dret i filosofia a Madrid i des del 1924 fou arxiver de diverses institucions.

Escriví Orihuela durante la Guerra de la Independencia (1908), Vocabulario del dialecto murciano (1932), La reconquista de Orihuela (1934), Anales de la imprenta en Murcia (1941) i El teatro universitario y humanístico en España (1945).

Garcia i Sánchiz, Frederic

Deixa un comentari

(València, 7 març 1886 – Madrid, 11 abril 1964)

Escriptor en castellà. Orador brillant i de públic heterogeni, popularitzà les seves charlas, on sovint al·ludí l’esperit de reconquesta, d’Imperio i les virtuts del Movimiento Nacional.

Escriptor prolífic, d’una certa filiació modernista, escriví novel·les, assaigs i teatre, a part de moltes col·laboracions periodístiques.

Cal destacar les seves memòries Tierras, tiempos y vida (1958) i América, españolear (1963).