(València, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII)
Metge. Fou catedràtic a la universitat i, més tard, conseller reial a Madrid.
Publicà diverses obres de caràcter professional i filosòfic, en castellà i en llatí.
(Oriola, Baix Segura, 1845 – Madrid, 1882)
Escriptor. Abandonà estudis sacerdotals. Féu la carrera de dret a Madrid, on s’establí com a funcionari del ministeri d’Hisenda. Havia estat secretari d’Eleuteri Maisonnave.
És autor dels reculls poètics Dulces melodías (1867) i Mis ocios (1882) i d’algunes comèdies i sarsueles, algunes d’elles escrites en col·laboració.
(València, 1809 – Madrid, 17 febrer 1863)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles i a Madrid amb Vicent López. Fou premiat als concursos de San Fernando i a les exposicions del 1856, 1860 i 1862.
Gran colorista i dibuixant, conreà el retrat, el quadre d’història i la natura morta. La seva obra, no gaire llunyana del neoclassicisme, fou apreciada per la casa reial; fou nomenat pintor de cambra el 1846. La seva obra es conserva a Madrid.
(València, 3 octubre 1891 – Alpedrete, Madrid, 29 juny 1979)
Geòleg. Estudià a la universitat de Madrid, on es doctorà en ciències naturals. A més a més d’ésser catedràtic a l’Institut Jovellanos de Gijón, va tenir càrrecs a la Societat Española de Historia Natural i al Museo de Ciencias Naturales.
Col·laborà a revistes científiques espanyoles i també alemanyes. En nombroses comunicacions i publicacions –Excursión por el miocénico de la cuenca del Tajo (1913), La estratigrafía del Moncayo (1917)-, va estudiar el cambrià, el quaternari i el glacialisme, així com la magnesita i els carbonats sedimentaris.
No es coneixen les circumstàncies de la seva mort.
(Maó, Menorca, 21 febrer 1806 – Madrid, 12 desembre 1871)
Jurista i polític. Afiliat a la política liberal d’Espartero, fou governador de Guadalajara (1836) i de Biscaia (1840). Diputat per Sòria, el 1843 ocupà el ministeri de la Governació i hagué d’emigrar amb Espartero a Anglaterra, on redactà la famosa protesta del regent.
Tornà a Espanya i fou ministre de Gràcia i Justícia en el gabinet Rivas (1854), membre de l’Academia de la Historia i president del Tribunal Suprem.
Fou un dels principals redactors de la llei d’enjudiciament civil i va escriure diverses obres jurídiques.
(Alacant, 17 març 1916 – Madrid, 4 gener 2004)
Jurista i escriptor. Doctor en dret i en ciències polítiques i econòmiques. Ha obtingut premis importants de caràcter oficial.
És autor de les obres titulades El sentido poético de la Edad Media en las leyendas de Bécquer (1940), La seguridad social en el campo (1953), Capitalismo y comunismo en el mundo actual (1954), Permanencia de la doctrina de José Antonio y llamamiento a la nueva generación (1957), Unidad y diversidad de los hombres de España (1961), El espíritu de Teresa en la crisis del mundo entero (1964) i El tema de las ideologías (1966).
(Benigànim, Vall d’Albaida, 26 març 1849 – Madrid, 21 juny 1911)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València.
Excel·lí com a pintor de gènere, dins una línia molt costumista. També conreà el paisatge.
(Polop, Marina Baixa, 29 març 1768 – Madrid, 14 febrer 1823)
Escultor. Format a les acadèmies de Sant Carles de València, la qual el pensionà perquè estudiés a la de San Fernando, de Madrid (1786), de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1814), tinent director (1817) i director honorari. Obres destacades d’aquesta època són: Degollament dels Innocents (1789) i Venus i Cupido.
D’estil acadèmic i neoclàssic, fou nomenat escultor de cambra de Carles IV de Borbó (1794), estucador de cambra (1800) i, més tard, fou el primer escultor de Ferran VII de Borbó el 1816.
Decorà l’escala del palau Reial de Madrid, esculpí el grup dels evangelistes per a la capella d’aquest mateix palau i intervingué en moltes altres obres reials. Realitzà també nombrosos encàrrecs de caràcter oficial, entre els quals sobresurt el grup que corona la porta de Toledo, a Madrid.
Excel·lí en l’elaboració d’escultures de petita mida, de les quals són remarcables les realitzades per al pessebre de Carles IV, d’un accentuat realisme que contrasta amb l’estil acadèmic, habitual en la seva obra.
(València, 1757 – Madrid, 1808)
Gravador. Pertanyia a l’Academia de San Fernando de Madrid.
Dades dels Països Catalans 